Entrada al nou Can Beneit, a la serra de la Tramuntana, Mallorca
La serra de la Tramuntana és plena de sorpreses, com l'hotel Ca'n Beneït, que va obrir el 4 de març passat a una finca agrícola medieval de la llogaret de Binibona, un llogaret diminut situat al peu de les muntanyes. A Binibona hi viuen 30 persones i funcionen quatre allotjaments. És pionera del turisme rural més sensible de Mallorca, i un bon lloc per apreciar l'herència que va deixar la Reconquesta a l'illa. Aleshores, al segle XIII, el seu nom oficial era Benimala, “el fill de Mala”, però els vilatans encara recorden quan tothom la coneixia com a Mirabona.
Explica la història que, al segle XVII, va arribar fins aquí el cardenal Despuig (1745-1813), un influent mecenes i col·leccionista d'art –a ell li devem la pinacoteca del palau dels comtes de Montenegro, l'Escola de Dibuix de Palma i la reforma de la bellíssima possessió de Raixa i els seus famosos jardins– explorant la naturalesa de la zona i en presenciar les meravelloses vistes panoràmiques que es estenen per tota la plana, des de les muntanyes fins a la badia d'Alcúdia, va declarar:** “Ni Binimala ni Binibona, això s'hauria d'anomenar Mirabona”.**
L'hort de tarongers davant del restaurant de l'hotel Can Beneit
Toni Durán gaudeix d'aquestes mateixes vistes cada dia. De les vistes i de molt més. Cada matí, tot just aixecar-se, es dirigeix a l'hort que escorta una de les terrasses del casal principal, la del restaurant Mirabona, i tria una a una les taronges amb què es farà el suc. “No cal ni ficar-les a la nevera. A aquesta hora estan fresquetes, a la temperatura perfecta”, ens comenta llegint-se mentalment.
Petit en nombre d'habitacions (només 10) i immens en natura, a Ca'n Beneit és una finca amb caràcter, una finca fortificada. Una de les poques alqueries medievals que encara conserva part de les muralles originals. “Per anar d'una terrassa a una altra has de creuar pels vells ponts de la muralla”, relata entusiasmat. “Aquí hi ha molta història i hom la viu”.
A més de tarongers, aquí hi ha oliveres (uns 3.000), figueres, presseguers i una infinitat d'arbres fruiters, i ovelles i rucs que es mengen l'herba seca a l'estiu, evitant els incendis.
La decoració de Can Beneit explica històries de Mallorca
També una església dʻinterior neoclàssic que encara conserva els bancs i la campana del segle XIX. "Aquesta era l´església del poble", ens explica. I tot i que continua consagrada, Toni vol evitar la temptació de celebrar casaments. “La meva idea és mantenir la finca com un refugi. Que la gent vingui a descansar, a relaxar-se, a aprendre del camp”.
El raucar de les granotes, el trino dels ocellets, pau, tranquil·litat, caminades, ciclisme… Ca'n Beneït té fins a un taller de bicis i la serralada, que comença a elevar-se just en aquest punt, ofereix infinitat de senders.
Detalls de l´arquitectura original d´aquesta finca medieval
No hi haurà una agenda dexperiències a lús. “La gent el que vol és quedar-se tranquil·la i no fer res”, assegura l'hoteler, però sí que oferirà caminades guiades per aprendre a identificar els arbres i herbes dels voltants, i tasts de vi i oli. "Tenim la nostra pròpia tafona, una cosa única a l'illa, així que els hostes podran veure i participar en tots els processos de recol·lecció de l'oliva i elaboració de l'oli", apunta, i continua “Les classes de ioga seran diàries i gratuïtes. Cobrar pel ioga és com cobrar pel wifi”.
Toni, que va néixer a Palma de Mallorca, viu entre hotels des de petit. El seu pare (enginyer) els construïa, “feia els Iberostar i els hotels de cadenes de sol i platja”, ens explica. Mentre que la seva mare (perruquera) tenyia i arreglava la permanent als hostes de l'hotel Eurotel de la Costa dels Pins. Aquí precisament va començar Toni a treballar com a botons a la tendra edat de 16 anys. Després se'n va anar a Suïssa, on va desenvolupar un sisè sentit per al servei i l'hospitalitat en hotels d'elegància clàssica de cinc estrelles. Però com a bon illenc, va acabar tornant a la seva terra i es va treure la corbata per assistir com a cap de recepció a l'obertura d'un dels hotels que van reinventar la imatge de la capital balear, el Puro de Palma. I després se la va tornar a posar per dirigir l?exquisit Son Net. En els darrers anys ha estat el responsable de fer de Finca Serena un dels allotjaments habituals a les nostres llistes de favorits.
Vistes des de la terrassa de l'habitació número 4
Ara el Toni s'ha tornat a treure la corbata. I la seva intenció és que els hostes de Ca'n Beneït se sentin lliures de treure's també les sabates. “Avui dia aquest és el veritable luxe, poder anar descalços si un vol. I esmorzar a les dotze; o la una, tant se val. He posat horaris per posar-los, però ens són igual. L'important és que els hostes se sentin a gust”, declara l'hoteler.
Impossible deixar de mirar per la finestra
Per fer de Ca'n Beneït l'hotel que volia, Toni amb prou feines ha hagut de modificar res, ni de la construcció original ni de les instal·lacions existents. La finca, que encara continua amb la seva producció agrícola a ple rendiment, funcionava des dels anys 90 com a hotel, però la propietat no va poder aguantar el tancament per la pandèmia i va decidir traspassar el negoci hoteler. “Tenia fins i tot el wifi de fibra òptica”, exclama Toni agraït. L'única cosa que ha fet ha estat, amb l'ajuda d'una amiga decoradora, eliminar tot allò que ja no i afegir allò que ell sap que sí. Cortines de lli natural, catifes i cistells de jute elaborats per les senyores del poble de Capdepera, i els llençols i tovalloles de cotó egipci més refinades i gustoses que puguis imaginar. “Són de Spirit of the Nomad, la firma que va crear Mats Wahlstrom, l'antic propietari del Puro Palma, fart de no trobar roba de llit de la qualitat que ell volia”, explica Toni. “Amb deu habitacions ens podem permetre el luxe de fer la nostra pròpia bugaderia a la casa; i això sembla que no, però es nota”.
Els llençols, els horts, tot natural. De les deu habitacions, la favorita de Toni és la número 4, una júnior suite. “Ni tan sols és la més cara, però té una cosa molt especial. La llum, les vistes… Les finestres són força grans i la terrassa es recolza sobre les muralles medievals”.
Cuina honesta i de la zona a la taula del restaurant Mirabona
Aquest mateix concepte de fet a casa, de casa, és el que vertebra la proposta gastronòmica del restaurant Mirabona. Cuina d´àvia, molt tradicional, d´aquí, d´illa, de la zona. I amb opcions saludables. Més de l'horta al plat, impossible. El menú, això sí, serà curt per ser honestos”, subratlla Toni. Receptes basades en el que dóna l'horta cada temporada i el millor que hi hagi aquell dia al mercat d'Inca. “Som fidels als nostres proveïdors locals: **la cooperativa Coanegra, l'arròs de Sa Pobla, el forn de Can Felip, que fa uns cremadets al·lucinants i ens porta tots els brioixos acabats de treure del forn cada matí”. **
Ningú no s'estranyarà quan Ca'n Beneït acabi formant part de Relais & Châteaux, però Toni es mostra caut i humil. “Realment, no pretenc més que fer un hotel decent, amb bon servei, on s'adormi i es mengi bé, on la gent sigui feliç”.
Can Beneit és a les muntanyes, però les vistes arriben al mar de la badia d'Alcúdia.