Melbourne planeja ser una ciutat autosuficient per al 2030
Si ens hem adonat d'alguna cosa aquest any és que necessitem canviar la nostra manera de viure. Generem residus com a autòmats basant les nostres accions en un malbaratament continu, i el mateix passa amb les infraestructures que ens envolten. A Austràlia, a aquesta necessitat de canvi s'hi han unit també els incendis forestals i una crisi climàtica llunyana. que cau com una llosa sobre la resta del món. A Melbourne, s'han pres l'expressió “renovar-se o morir” al peu de la lletra, i han impulsat A New Normal, un projecte que pretén crear una ciutat autosuficient per al 2030.
A New Normal, fent al·lusió a aquesta nova normalitat d'últim any a què encara no ens hem acostumat. Melbourne vol crear-la en el sentit més literal de les paraules. L'organització Finding Infinity és el cap pensant d'un projecte que realment es convertirà en el naixement de una ciutat transformada, basada en la sostenibilitat, les energies renovables i l'eliminació dels residus . El cost és de 100.000 milions de dòlars, però la vida que els espera no té preu.
Els seus principals objectius, a banda dels ja anomenats, són dur a terme una recuperació econòmica, assegurar el propi subministrament d'energia i aigua, crear més de 80.000 llocs de treball i ingressos en 7 anys i fer de Melbourne la ciutat líder en transició econòmica i mediambiental . Una proposta a tan gran escala podria augurar un futur molt llunyà, però A New Normal pretén implantar-se, com a molt, per al 2030 . Actualment, es troben en fase de recaptació (que, calculen, es complirà en assolir els 100 mil milions de dòlars).
DE CONSUMIDOR A PRODUCTOR
Aquesta és la metarfososi que volen experimentar. Per això, han llançat deu iniciatives clau per embarcar-se al camí. Però abans, han volgut demostrar perquè Melbourne necessita un canvi radical en la seva forma . Amb 5 milions d'habitants, deu mil quilòmetres quadrats i més d'un milió d'edificis, consumeixen per sobre de les seves possibilitats i això pronostica un esgotament primerenc de recursos.
Per poder visualitzar la despesa, han utilitzat com a mesura l'Eureka Tower, amb gairebé 300 metres d'alçada . Pel que fa a energia, Melbourne crema carbó suficient per omplir la torre 100 vegades a l'any, petroli per omplir-la 40 vegades i suficient gas natural per fer-ho 30 vegades . Si posem l'atenció a l'aigua, la ciutat consumeix una quantitat tan gran que podria omplir la torre 1.000 vegades l'any. I pel que fa a deixalles, els residus que arriben a l'abocador podrien omplir-la 50 cops l'any.
LES MESURES DEL FUTUR
Per combatre aquestes xifres, en primer lloc pretenen electrificar el transport . La seva intenció és reduir a la meitat el nombre d'automòbils, que la resta es converteixin en cotxes elèctrics i així, estalviar 600 milions de dòlars l'any en atenció mèdica i 1.400 milions en combustible. Però com una cadena, cal desfer les baules una per una, i per reduir la quantitat de cotxes, primer necessiten millorar el transport públic i fomentar lús compartit dautomòbils . La resta vindrà sol.
El següent pas és, no només canviar a energia 100% renovable, sinó crear un emmagatzematge que garanteixi una total accessibilitat. Per això, deuen convertir tots els aparcaments, ja siguin públics o d'habitatges, en llocs de càrrega i descàrrega de vehicles. Així, actuarien com a bateries per a la ciutat per acabar creant una xarxa completa d'emmagatzematge.
Pel que fa a arquitectura, tenen dues missions: electrificar-la i fer-la eficient . Per a la primera, cal acabar amb el gas del 90% de les llars de la ciutat que ho utilitzen. Això requereix substituir escalfadors, estufes i forns de gas per equivalents elèctrics, com ara les bombes de calor que funcionen amb electricitat. Per a la segona, cal modernitzar tots els edificis obligatòriament. Quan siguin energèticament eficients, reduiran l'impacte ambiental, estalviarà diners a propietaris i llogaters i farà que siguin més resistents i saludables , amb sistemes que, per exemple, millorin la qualitat de l'aire.
Pel que fa a arquitectura, tenen dues missions: electrificar-la i fer-la eficient
Com no podia faltar, una altra de les propostes és implantar panells solars en una de cada dues teulades de la ciutat . Han calculat que cal menys de l'1% de l'àrea de Melbourne per produir energia que subministri al 38% de la ciutat. En aquesta mateixa línia, pretenen que la Vall de Latrobe, a Victòria, es converteixi en el nou centre d'energia renovable d'Austràlia . Un terç de la seva àrea, actualment dedicada al carbó, es destinarà a l'energia solar, a parcs eòlics, i fins i tot a l'agricultura solar i la silvicultura eòlica , amb la intenció de crear llocs de treball.
Un dels aspectes fonamentals quan parlem de sostenibilitat és la reutilització de laigua . Es preveu que Melbourne esgoti els seus recursos d'aigua a partir del 2028, una dada, si més no, alarmant. Per evitar-ho, volen augmentar la permeabilitat dels seus carrers, tractar l'aigua del clavegueram per permetre'n de nou l'ús, i recol·lectar l'aigua de les pluges amb la finalitat de crear una font inesgotable.
El mapa dels serveis bàsics de subministrament d'energia al futur Melbourne
Atès que Melbourne transporta 1.500 tones de residus d'aliments a l'abocador cada dia , calia crear mesures que acatessin el problema. El seu objectiu és construir digestors anaeròbics que es reparteixin per tota la ciutat i que cadascun rebi al dia 10 tones de deixalles. A través del biogàs, aquesta matèria orgànica es convertiria en energia i fertilitzant . Però a banda d'aquesta reutilització, volen conscienciar i informar els consumidors, sector privat i govern per acabar amb la venda de productes destinats a l'abocador i aprendre, mitjançant instal·lacions dedicades a això, a reparar i reusar els nostres materials.
Totes aquestes mesures en conjunt van enfocades a la darrera proposta, crear una arquitectura positiva que combini tots els recursos . El resultat seran edificis que generin més energia de la que consumeixen, tractin i exportin més aigua de la que consumeixen i no generin cap residu . Dit així sembla un idil·li fantàstic, però A New Normal ha demostrat les seves possibilitats realistes i ha passat de la intenció a l'acció.
POSADA EN MARXA
Les proves fefaents han desfilat a la passada Melbourne Design Week , que es va iniciar el 26 de març i va culminar el 5 d'abril. Allí, dissenyadors, estudis i arquitectes han presentat 15 projectes adaptats a cadascuna de les deu mesures proposades . Els resultats semblen un viatge al futur, però precisament cal adonar-se que el futur serà sostenible o no serà.
Com s'organitzarà la Melbourne autosuficient
Així, s'han vist benzineres convertides en espais de recàrrega de cotxes i de reciclatge i reutilització de peces de recanvi; trens que es converteixen en una experiència hotelera per poder abandonar el transport aeri; aparcaments que deixen enrere la seva gris identitat per transformar-se en espais culturals ; edificis multifuncionals que comprenen des de pistes de bàsquet fins a espais de coworking ; o piscines climatitzades que funcionen gràcies a la conversió dels residus en biogàs.
Fa temps que hauríem de deixar de veure aquestes mesures com una cosa futurista, tenint en compte que la crisi climàtica no espera . Per això, Melbourne ha volgut trencar el tòxic bucle de passivitat en què semblem trobar-nos. La resta del món hauria d'imitar-ne l'exemple, una manera de vida que, més que innovadora (que també), hauria de ser ja una realitat. És per això que ho han batejat com A New Normal, i és per això que el final del seu projecte diu: “Benvinguts a una nova normalitat”.