El 2018, la reina Midas de la TV, Shonda Rhimes va comprar els drets d'un article de New York que va pegar una bufetada a la jet: How Anna Delvey Tricked New York's Party People (Com Anna Delvey va enganyar la gent festiva de Nova York).
Escrit per Jessica Presler (que també era autora de l'article en què es va basar la pel·lícula Estafadores de Wall Street), desemmascarava la història de Anna Delvey, la suposada hereva alemanya, que s'havia colat als cercles més exclusius de la ciutat.
Com? La gran pregunta. Com havia arribat fins aquí? A viure en hotels de cinc estrelles, sopar als millors restaurants de Manhattan, als millors clubs… Les botigues de luxe li posaven catifa vermella. De vegades pagava, de vegades anava deixant una muntanya d?impagaments i promeses de transferències. Al final, la van enxampar. Una acumulació de reclamacions i persones enfadades que s'havien vist encegats per l'encant i el carisma d'aquesta falsa hereva alemanya, per la promesa de ser una mica més rics, per la seva pròpia avarícia.
Anna Delvey i les seves amigues al Storm King.
Amb aquestes premisses i aquests referents reals, la sèrie Qui és l'Anna? havia d'aconseguir un look molt “aspiracional”. És un Nova York real, actual (prepandèmia, això sí), un Nova York que podrien habitar els Roy de Successió, en què podrien regnar i xocar-se de front amb Anna Delvey.
“És una ciutat molt actual a la ment de tot el món. I tots els llocs que hi apareixen són coneguts: hotels, restaurants…”, explica el director de producció Henry Dunn. “Era una història molt emocionant de dissenyar, sobretot perquè va de algú que fingeix que fa alguna cosa real, que és exactament el que fem a la televisió tot el temps”.
Inventing Anna. Julia Garner es Anna Delvery in episode 102 of Inventing Anna. Cr. Aaron Epstein/Netflix © 2021
NOVA YORK DE BRILLI BRILLI
La història d'Anna Delvey (interpretada per Julia Garner) és plena de forats negres, preguntes sense resposta, però l'equip de Qui és Ana? no volia presentar una sèrie fosca de com acabava ella a la presó, sinó mostrar “el costat brillant de tot”. S'ensenya des del seu punt de vista gairebé tot el temps, i el seu punt de vista només veu luxe i opcions de diners.
Anna i els seus banquers a Le Coucou.
Està basada en fets reals, “llevat de les parts inventades”, com arrenca cada capítol. A les localitzacions també van intentar que fos tot molt real, però la majoria dels hotels afectats, per exemple, no els van deixar ni fer servir el seu nom, com va ser el cas del 11 Howard, convertit en la sèrie al 12 George i que van haver de construir sencer al plató, amb un estil que s'assemblava més al Crosby Hotel, això sí, per petició de la mateixa Shonda Rhimes.
La redacció de la revista de ficció 'Manhattan'.
També van construir a plató la redacció de la revista de ficció Manhattan, seguint plànols i disseny exacte de la publicació original New York. Anna Chlumsky interpreta Vivian Kent, que seria la periodista real Jessica Pressler. L'apartament de Vivian, que el situen a Park Slope, Brooklyn, també era un set.
Com la casa i les oficines de l'advocat d'Anna (interpretat per Arian Moayed que, precisament, et sonarà de Succession), en un fictici WeWork o espai de coworking.
Un altre plató va ser la presó Rikers. Abans de la pandèmia van tenir accés a algunes zones, però després del confinament i la represa del rodatge, es van veure obligats a simular a plató les sales d'espera, els passadissos, la cel·la…
Vivien i Todd a Dumbo.
A canvi, apareixen moltes localitzacions reals: com el restaurant Le Coucou, o el speakeasy Beauty & Essex, Whitney Museum, Lincoln Center, Central Park, Storm King (el museu d'escultura a l'aire lliure a la vora del Hudson)… i aquesta escena final entre Vivian i Todd a Dumbo, davant del Jane Carousel.
També van rodar als Hamptons. I sí, van estar realment a La Mamounia de Marràqueix. A la mateixa habitació que Anna Delvey va ocupar i que gairebé va deixar sense pagar. Al mític hotel marroquí encara s'acordaven del pas de la suposada hereva alemanya “i els va fer gràcia la idea del rodatge”.
La megasuite d'Anna a La Mamounia.
ANNA DELVEY FOUNDATION
I, per descomptat, una localització clau en la història real d'Anna Delvey va ser l'edifici on va imaginar el seu gran somni: Church Missions House. O 281 Park Avenue, com s'hi refereix tota l'estona la protagonista de la sèrie.
És un grandiós edifici, construït el 1892, que fou seu de l'església episcopaliana entre altres coses, abans de quedar lliure. Com explica la sèrie, Anna Delvey no va arribar a posseir-lo mai, però des de desembre de 2019 sí que ho va ocupar museu de fotografia sueca, Fotografiska.
281 Park Avenue, el somni d'Anna.
Veure altres articles:
- Les viles i el poder de Succession.
- 'And Just Like That': Benvinguda de nou, Nova York!
- Les sèries que ens faran viatjar el 2022.