El viatge a allò animal és breu. Així ho va expressar el pintor Francis Bacon als seus grans llenços. Abans, d'altres, des de l'Antiguitat, van donar forma a l'animal que guarda el cor humà. Els egipcis van representar els seus déus en cossos amb cap d'ibis, o de cocodril, o de falcó, o de lleona.
Pels grecs allò que no era humà era ja monstruós, com el Minotaure, tancat al seu laberint, davant del qual avui no podem evitar un brot de tendresa. L'Edat Mitjana va seguir la tradició que identificava l'animal amb el vici, l'instint baix, el pecat. Així, el Bosco va omplir les seves obres d'éssers dels que sorgeixen bèsties estranyes. Habiten espais infernals, condemnats a penar per la naturalesa.
'Francis Bacon: Man and Beast', Royal Academy of Arts, Londres (29 gener – 17 abril 2022).
FRANCIS BACON: MAN AND BEAST
A l'exposició Home i bèstia comprovem que, per a Francis Bacon, no hi havia distància entre tots dos. L'artista va créixer en la visió crua de Rembrandt i Goya, i sobre ella va recrear les formes orgàniques dels surrealistes i de Picasso. Va romandre a l'interior. Les seves obres són inquietants perquè miren a dins i mostren el que no volem veure.
El seu pare, militar i criador de cavalls, el va expulsar de casa als 16 anys després de descobrir el seu pare homosexualitat i la seva afició pel transvestisme. Li va enviar a Berlín amb un amic de la família amb l'objectiu que es convertís en un home. Francis el va seduir i va gaudir de la llibertat que oferia la ciutat als anys 20. Va viatjar sovint a París i finalment es va instal·lar a Londres, on es va dedicar a la decoració.
En la seva afició pel joc, va arribar a instal·lar una ruleta il·legal al soterrani. Dedicava les nits a saltar de bar a bar al Soho. Des dels anys 40 va freqüentar amb Lucien Freud el Colony Room, propietat de la seva amiga Muriel Blecher, que li pagava per portar clients. Ocupava sempre el mateix seient, en una de les cantonades. Segons els seus coneguts era generós i viperí, d'enginy esmolat.
Francis Bacon, Study for Chimpanzee, 1957. Oil and pastís on canvas, 152.4 x 117 cm. Peggy Guggenheim Collection, Venice. Solomon R. Guggenheim Foundation, Nova York. Photo: David Heald (NYC)
UN VIATGE A L'INTERIOR
Va afirmar que va trigar a implicar-se en la pintura perquè no sentia interès per representar allò que l'envoltava. El viatge el va dirigir cap a l'interior. Els excessos alcohòlics i la seva inclinació per les relacions tortuoses, marcades pel masoquisme, van conformar un univers tancat on habiten animals i personatges que són carn més que pell.
Partia de retallades que penjava al seu estudi. Les primeres investigacions sobre el moviment en fotografia, imatges d'un viatge a Sud-àfrica, una escena d'una pel·lícula d'avantguarda on una dona crida o la màscara mortuòria del poeta William Blake, emergeixen una vegada i una altra a les seves obres.
Després del seu acord amb la galeria Marlborough, que pagava les peces en funció de la seva mida, es multipliquen els tríptics i la seva extensió es fa monumental.
Francis Bacon, Head VI, 1949. Oil on canvas, 91.4 x 76.2 cm. Arts Council Collection, Southbank Centre, London.
ON ACABA L'HOME I COMENÇA L'ANIMAL
La seva obra més cèlebre, una versió del retrat del papa Innocenci X de Velázquez, pren un personatge el poder del qual frega el diví, el tanca en una gàbia i el priva de la seva humanitat amb un crit, que, a diferència del de Munch, només és una boca. A la boca s'acaba l'home i comença l'animal, afirmava Bacon.
El mico representava per a l'artista la fusió de les dues naturaleses. Si a l'home buscava l'animalitat, traslladava a l'animal la soledat. A l'exposició de la Royal Academy, el personatge més amable és un babuí.
Als seixanta va conèixer en un pub George Dyer. Era jove, del barri popular de l'East End i tenia un historial intermitent de furts. Bacon, que havia abraçat una submissió conscient en les seves relacions, es va transformar en protector de Dyer, a qui percebia com un ésser vulnerable.
Francis Bacon, Second Version of Triptych 1944, 1988. “Francis Bacon: Man and Beast”, Royal Academy of Arts, Londres (29 gener – 17 abril 2022).
Durant una dècada Dyer va ocupar el lloc central a les seves sèries. Bacon va realitzar nombrosos estudis de la seva cara, en què apareix representat amb proximitat i certa tendresa. Si el retrat era el gènere en què buscava explorar els límits entre allò humà i allò inhumà, Dyer apareix privat dels trets voraços que mostraven els personatges de la seva etapa inicial.
La relació es va degradar cap a finals dels 60, quan Bacon es va consagrar com exponent de l´alta cultura. Reclamat als cercles artístics malgrat les seves particularitats, Dyer es va veure relegat i es va sumir en un alcoholisme carregat de violència. El 1971, a París, la nit que va precedir la inauguració d'una retrospectiva de Bacon al Grand Palais, es va suïcidar amb una combinació dalcohol i barbitúrics.
Dyer va seguir present a l'obra de Bacon després de la seva mort. Als Tríptics Negres representa la seqüència del suïcidi del seu amant.
Francis Bacon, Triptych August 1972, 1972. “Francis Bacon: Man and Beast”, Royal Academy of Arts, Londres (29 gener – 17 abril 2022).
ENTRE DIMONIS
L'artista va ressorgir d'una època que ell mateix va definir de “dimonis, desastre i pèrdua” quan va conèixer l'espanyol José Capello en una festa a Londres, que superava en més de 40 anys. La relació es va consolidar en viatges per Itàlia i Espanya. Sovint acudia a Madrid, on va tenir l'oportunitat de revisitar dos dels seus referents: Velázquez i Goya, al Museu del Prado. Va pintar la seva última obra el 1991.
Des de llavors, la posició de Francis Bacon com un dels grans mestres del segle XX no ha parat de créixer. El 2013, 3 estudis de Lucien Freud va arribar a Christie's Nova York els 142,4 milions de dòlars, el preu més gran en subhasta fins aleshores, només superat el 2017 pel Salvator Mundi de Leonardo.