El sol del Palau de la Música Catalana
No només de Gaudí viu Barcelona . És clar que són els seus prodigis arquitectònics els que van enlluernar i continuen enlluernant el món. Tot aquell que es planta davant de la Casa Batlló, la Pedrera o puja a fer una ullada des del Parc Güell pateix una clara síndrome de Stendhal gaudiana, però Barcelona pel que fa a modernisme té un porró de coses per presumir. Proposem un circuit off amb moto , una moderna ruta modernista per aquestes altres singularitats que van inundar la ciutat a principis del segle XX i que de vegades es veuen eclipsades pel mestre, ja que hi va haver altres mestres que també mereixen els seus 15 minuts de fama.
UNA CIUTAT DINS D'UNA ALTRA
Comencem en gran, ‘mastodònticament’ podríem dir , i ho fem pel complex modernista més important d'Europa, Patrimoni de la Humanitat i un must go indiscutible: Sant Pau Recinte Modernista . Lluis Domènech i Montaner (apreneu-vos el nom, perquè sortirà unes quantes vegades) va modelar un conjunt d'edificis per acomodar un hospital, el de la Santa Creu i Sant Pabl o. Maó, inspiració gòtica i talent es van conjugar en aquesta petita ciutat autosuficient, són 12 els edificis que es van aixecar sota els patrons higienistes del moment.
Després d'un ambiciós procés de rehabilitació, que ha posat en valor tota la seva riquesa artística, aquest complex arquitectònic es capbussa al segle XXI com un campus d'innovació i coneixement, amb espai als pavellons per a organismes, institucions i empreses nacionals i internacionals amb projectes relacionats amb la sostenibilitat, la salut o leducació. Casa Àsia o l'European Forest Institute en són alguna.
La bona notícia és que ara fer una volta pel seu ordenat passeig central és un regal sensitiu a l'abast de tothom, un al·legat estètic amb la seva disposició simètrica, les seves cúpules de colors i els seus sants. O entrar als seus pavellons, que és com viatjar a la fàbrica modernista de Willy Wonka, amb sostres de rajoles pistatxo i rosa xiclet que donen ganes de menjar-se'ls.
ESTIL UNIVERSAL
De camí al Parc de la Ciutadella , sota el passeig de Sant Joan amb una de les panoràmiques més evocadores de la Ciutat Comtal : el Arc del Triomf que va aixecar l'arquitecte Josep Vilaseca per adornar triomfalment l'entrada a l'Exposició Universal de Barcelona del 1888. Un arc de totxo, que va sorgir com a monument a les arts i no per commemorar cap victòria o batalla. Barcelona, que bonica que ets amb moto!
L'interior del parc guarda el que fos el restaurant oficial de l'esdeveniment, el Castell dels Tres Dragons, amb merlets, torrasses i escuts amb els rèptils. Avui és el Laboratori de Natura del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, però va ser Museu d'Història, Arqueologia, Escola Municipal de Música o menjador social durant les postguerra . Com a dada curiosa, l'obertura de l'edifici no va arribar a la inauguració oficial de l'Exposició Universal, provocant que el seu arquitecte, el nostre amic Domènech i Montaner, dimitís.
ESPERANT A LES MUSES
Els Quatre Gats és parada obligada. Santiago Rusiñol, Ramon Casas o Pablo Picass o van mostrar les seves virgueries als clients d'aquest mític restaurant-cerveseria-cafè ubicat a un edifici de Josep Puig i Cadafalch, un altre dels grans arquitectes catalans del moment. És gairebé un museu , amb desenes d'obres que pengen de les parets i l'esperit d'aquells dies de final de segle. Aquí un cafè sap modernisme.
ART PER A LES OÏDES
Quan l'Orfeó Català va buscar un arquitecte perquè els donés una llar a Barcelona, van triar amb bona encert a **Domènech i Montaner per aixecar el Palau de la Música Catalana**. Amb la seva visió única i adequant-se a un espai més aviat exigu, el geni va idear un edifici en maó, filigrana en pedra i ceràmica, i amb una representació escultòrica de la cançó catalana com a proa. Una gran caixa de música l'interior de la qual arrasava amb qualsevol convenció prèvia sobre el que havia de ser una sala de concerts. Si en una coctelera fiquéssim unes rajoles, a Wagner, el Renaixement, una mica de vidre bufat, la primavera, rajoles de colors, un orgue i la música catalana només es podia convertir en aquest edifici singular, Patrimoni de la Humanitat.
La llum entra a dojo pels grans finestrals de la sala de concerts, variant la seva intensitat amb les hores del dia arribant fins als colors de la nit , tot un espectacle que acompanya les cites musicals que s'hi programen. Música clàssica, rock and roll, flamenc i fins i tot dansa moderna , tot té cabuda en aquesta sala on qui assisteix, ja sigui públic o artistes, coincideixen a definir la seva experiència com a màgica.
L'ART DELS LLIBRES
La Fundació Antoni Tàpie s'ocupa el que en altre temps fossin les oficines d'editorial Montaner i Simón, projectades en maó i ferro per obra i gràcia de, novament, Lluis Domènech i Montaner. La va idear per al seu oncle Ramón Montaner i el seu soci Francisco Simón el 1881 creant en aquesta part de l'eixample un dels primers models de modernisme. Avui la fundació mostra grans fites de l'obra de Tàpies i la col·lecció privada que va atresorar l'artista durant la vida, amb peces de George Braque, Picasso, Goya, Zurbarán o Miró , entre altres.
UN BROTX D'OR
La Poma de la Discòrdia, que com en el mite grec, costa mil decidir qui mereixeria alçar-se amb el fruit daurat en aquest petit racó de Barcelona , tot un dispendi de corbes i colors. La Casa Lleó Morera, l'Amatller o la Batlló (aquí a Gaudí els ho permetem tot) . Nosaltres ens vam quedar embadalits davant d'elles donant per conclòs així un dia ric en modernisme i saber, repassant les fites arquitectòniques de Barcelona i els molts genis, a més d'Antoni Gaudí, que van contribuir de ple al modernisme català.
Mapa: Veure mapa
Tipus: Lloc d'interès