Sortir victoriós: no és fàcil
Que t'esculli el calçat el xinès savi de Kung Fú. Que subjecti el turmell, que tingui una sola que absorbeixi els cops contra l'asfalt, però també serveixi per als camins de terra, que no s'amari, però que transpiri un munt, que no fregui per enlloc i que sigui creixer per quan es t'inflen els peus… I tot i així, facis el que facis, tindràs nafres.
La motxilla se subjecta amb la cintura, com ara el hulahop. Només hi ha un secret per triar la motxilla i és provar-la penjant-se-la de la cintura i no de les espatlles. Si es manté tesa, enhorabona, ja la tens. Al principi sortiràs molt ufanós amb ella de casa (la primera mitja hora), després l'odiaràs a mort, després consideraràs anar buidant-la com Pulgarcito encara a costa de quedar-te amb un sol parell de calçons per a tot el Camí. I al final, no m'ho creuràs, es converteix en part de tu i pots mantenir converses amb la gent rústica sense recordar-te que la portes a l'esquena. La sensació és que has guanyat uns quilets.
Donar la xapa preventiva. Mentre que a tots els altres viatges et socialitzes sabent de futbol, aquí per arrencar l'equivalent a una conversa d'ascensor has de saber almenys qui és Paulo Coelho. Són moltes hores, les converses són llargues i més que t'ho semblaran. Enmig del param castellà això es converteix en una qüestió de supervivència bàsica: o dónes tu la xapa o te la donen.
Escalfes. Recordo una pulperia de Galícia on dos pelegrins es van posar això, pops, i van acabar anant al bany a no fer res del que es fa en un bany. L'altra noia que ens acompanyava a taula es va voler anar. “Dona, si no se n'ha adonat ningú”, xiuxiuejo. Els de la taula del costat van contestar “crec que sí, que ens hem adonat tots” a allò que el cambrer va afegir “si voleu us poso uns xopets en el que acaben”. Els escalfats existeixen, però millor que et pillin al camp.
Gent gregària. En un àpat qualsevol en un alberg qualsevol al voltant de la piscina (que n'hi ha) a cada taula hi ha un grup diferent. Seminaristes, il·luminats, guiris de paella i tancament, guiris rastes, ciclistes que es treuen les marques (esportives) i les comparen, els del botellón, les mestresses de casa cantàries, els pobres de demanar… Hi ha un grup per a tu encara que siguis d'un altre planeta.
Ciutats grans i petites. Als pelegrins els agrada el camp i les ciutats petites. Bé, que et fas. Després entres a Lleó i et sembla Las Vegas i t'espantes i ja entens per sempre els senyors que arriben a Madrid amb la gallina i la cistella.
Pes de més. El pes de més és el malson del principiant. Per quan arribi el moment en què te n'adones hi ha alternatives: enviar-lo per correu –caríssim–, tirar-lo –fa penica, sobretot si vas agafar les teves millors gales per si les pelegrines- o trucar a un amic perquè el vingui a buscar, ho més barat. L'altra opció és pensar-s'ho molt en preparar el petate, però qui té temps per pensar-hi. Al final mai no estàs segur de què et pots estalviar. Jo vaig canviar una llanterna estupenda per una espelma per estalviar-me uns grams. Després em vaig adonar que en la foscor havia de trobar l'espelma i el xisquer i que l'única cosa que il·luminava era la meva cara, que feia força por quan vagava per l'alberg més aviat a les palpentes buscant el bany.
Lligar al Camí. Estic força segur que els que fan tai-txi als voltants de l'alberg s'inventen les postures. I que ningú no arrossega una guitarra durant 500 quilòmetres per amor a la música.
Pelegrins a cavall i amb bici. Són els enemics naturals del pelegrí a peu: aporten fonamentalment atropellaments i boñigas als camins. Els cavallistes, a més, sempre sembla que vénen del Rocío.
Per què serveix un bastó. Els usos clàssics dels llargs bastons medievals eren defensar-se dels animals salvatges, agafar les fruites altes, travessar rius… Els extensibles que venen ara, en canvi, no serveixen per a res. Jo vaig aprendre tot el que sé de majoretisme amb el meu.
Els albergs. Cal veure el que canvia la gent després d'uns roncs de res. Al ficar-te al llit et miraven amb arrobo i bon rotllet i al matí tenen els ulls injectats en sang. A mi gairebé em llencen de la llitera el parell de nits que vaig estar especialment inspirat amb el concert. Si veus que fa una mica de vent durant el dia, esbrina't: un constipat et serà molt útil per a les aromàtiques nits dels albergs.
Gent com tu i com jo