Sabem de sobres la importància que té l'aigua a la nostra vida, l'imprescindible que és, encara que el calendari no ens avisi del Dia Mundial de l'Aigua. Però més enllà del necessari que és perquè sobrevisquem, la seva rellevància acapara gairebé tots els àmbits de la nostra existència.
L'economia, la naturalesa, la producció de energia, dels béns de consum… és a dir, gairebé tot depèn en alguna mesura. Tanmateix, com apunta Rafael Seiz, tècnic de política al programa d'aigua de WWF, no l'estem cuidant. I per això avui més que mai, que és el seu dia mundial, cal posar-la en valor.
No l'estem cuidant perquè no ens hi hem sabut adaptar. Més aviat l'hem sobreexplotat en comptes de gestionar-la bé. Crèiem que amb la tecnologia i amb infraestructures com preses o canals seria suficient. Però una altra vegada més, la natura ens ha demostrat que en depenem.
Vaixell travessa l'aigua daurada d'Odisha.
“Hem estat molt eficaços a l'hora d'utilitzar-la i distribuir-la, però no ho hem estat tant a l'hora de prendre decisions adequades de com compatibilitzar aquest ús per al nostre desenvolupament socioeconòmic. Ara mateix ens trobem en un moment en què el consum de recursos hídrics a nivell planetari està per sobre de la capacitat de càrrega generar aquests recursos. Almenys amb la facilitat amb què ho feia unes dècades”, explica Rafael Seiz a Condé Nast Traveler.
El problema és que hem confiat que els embassaments s'omplin sempre, però amb la crisi climàtica que estem vivint, hem comprovat que avui dia hi ha una major incertesa i que les infraestructures no són suficients per garantir laigua que utilitzem. Per això, “hem entrat en una espiral de col·lapse en què, si no canviem la nostra manera de relacionar-nos-hi, acabarem en una situació de més debilitat davant dels reptes del canvi climàtic”, explica.
L'AIGUA A ESPANYA, EN UNA SITUACIÓ MOLT PREOCUPANT
Segons els Plans Hidrològics de Conca, que són l'element normatiu i planificador de la gestió de l'aigua, avui dia ens trobem en una situació molt preocupant. I mostra d'això són les dades que llancen sobre els rius, els aiguamolls o els estuaris, entre els quals més de un 40% es troben en mal estat.
El Mar Menor.
Però no són els únics, ja que els aqüífers no són millor. “Un de cada quatre està en mal estat quantitatiu. I gairebé el 40% està amb problemes de contaminació o de sobreexplotació dels recursos. Això vol dir que estem posant en risc moltes de les nostres reserves hidrològiques, que no estem afrontant el problema”, sosté l'expert.
Uns col·lapses mediambientals que ja estem comprovant en alguns aiguamolls tan famosos com el Mar Menor, Doñana o Taules de Daimiel, que són un reflex clar d'aquest ús inadequat que estem donant als recursos hídrics.
“El fet que es quedin secs i que se'n destrueixi l'estructura i la seva funció, impedeix que recuperin per ells mateixos la seva salut. Això és per culpa dels nostres actes. És cert que plou menys, és incontestable, però això no es tradueix directament en la disminució d'aigua als nostres embassaments, aqüífers i rius. El que passa és que estem fent un ús insostenible”.
Aiguamolls de Doñana.
LA SOLUCIÓ? UNA MILLOR GESTIÓ
Més que esperar solucions que vinguin del cel o intentar domar la natura a través de la tecnologia, el que cal fer és adaptar-s'hi. Segons Rafael Seiz, a Espanya el 80% de la demanda d'aigua es dedica a l'agricultura, mentre que un 20% sutilitza per al proveïment dels municipis i la indústria.
Des de WWF defensen la necessitat de canviar aquesta relació amb l'aigua i els ecosistemes. Això significa reduir l'aigua destinada als cultius, però també d'altres fonts i, sobretot, adaptar-la a la disponibilitat. Perquè si no patirem sequeres, com les que estem vivint ara mateix al nostre país.
“Això ho estem veient a Espanya ara. Estem immersos en un procés de sequera en què les precipitacions han estat menors de la norma, però no gaire menors, i els nostres embassaments a diferents parts del país estan molt per a sota de la capacitat normal. Molts al 20 i al 30%. Això vol dir que els nostres sistemes de proveïment estan en una situació anòmala”, explica l'expert.
'La sequera', Belinchón (Conca).
DIA MUNDIAL DE L'AIGUA… TAMBÉ DEMÀ. TOT COMPTE
Uns nivells baixos que tenen la seva causa directa que la demanda que exigim és fixa, en comptes d'adaptem-hi. Però a banda d'això, n'hi ha d'altres solucions col·lectives que es poden adoptar. Com utilitzar la tecnologia per reduir les pèrdues en la distribució i així millorar-ne l'ús, o utilitzar un reg més eficient a l'agricultura.
A nivell ciutadà també hi podem ser més eficients. “Actes que van des de no desaprofitar-la fins a tenir millors electrodomèstics o tenir en compte els aliments que comprem. Si adquirim productes de temporada, de proximitat i ecològics, podem aconseguir una reducció molt important dels recursos que estan implicats a la cadena de producció. Perquè no és només l'aigua que s'utilitza per regar, sinó que n'hi ha més factors implicats”, explica.
El que és clar és que si seguim així, acabarem vivint un col·lapse de recursos. Com ja estem veient. A nosaltres ens suposarà alguns problemes , però privarem de viure les generacions futures d'un estat de benestar com el que tenim nosaltres. I això no és just.