Ria de Villaviciosa i platja de Rodiles, a la Comarca de la Sidra asturiana.
Hi ha triangles que atrapen pel seu magnetisme, com el de les Bermudes. Altres pels museus, com el de l'Art de Madrid. El Triangle de Hess segueix apareixent com el solar més petit i més car del món a les guies de viatges de Manhattan i, a Tailàndia, el Triangle d'Or segueix oferint unes vistes increïbles a la frontera natural que fa el riu Mekong amb Laos i Myanmar . Però, si hi ha una zona del món que amb la seva forma triangular ens té enlluernats, aquesta és sens dubte la Comarca de la Sidra asturiana…
Per raons òbvies, és clar. No oblidem que la sidra és coneguda a la regió com 'l'elixir de la vida', aquell que “fa ganes de parlar, compartir, et posa de bon humor i t'alegra el cor”, com indica la mancomunitat que sota el nom Comarca de la Sidra engloba a sis municipis del centre-oest asturià: Bimenes, Cabranes, Colunga, Nava, Sariegu i Villaviciosa.
Però en aquesta regió dedicada a la producció sidrera hi ha moltes més coses per descobrir que llagares o sidreries: un paisatge rural esquitxat d'espais naturals, algunes de les millors platges del Principat, vells casalots blasonats i palauets indians, temples romànics, allotjaments rurals amb restaurants creatius… Benvinguts a la comarca on Astúries fa olor de poma.
Escanciant sidra, el conegut com a 'elixir de la vida'.
QUÈ VEURE
La ruta per veure la floració de la pomera (el Floriar del Pumar), que arrenca a la vila marinera de Lastres i arribes fins a Martimporra, al cor del consell de Bimenes, es tenyeix de blanc i rosa entre finals d'abril i principis de maig , però recórrer les carreteres i camins menys freqüentats de la comarca els dies posteriors al pont del 12 d'octubre es converteix en tot un espectacle, el de la recollida de la collita de la poma.
Un altre camí per on caminar és la que connecta el llogaret de Melendreros amb Fayacaba, a la serra de Peñamayor, un espai de singular valor mediambiental que acull una picada (lloc on es recullen el bestiar i els pastors a la nit) coneguda com Les Praeres, a la qual s'accedeix per una carretera de muntanya que va deixant al seu pas unes increïbles vistes sobre el municipi de Nava.
Precisament a Nava es troba el Museu de la sidra, un espai expositiu, interactiu i didàctic on aprendre els secrets del cicle vital de la beguda asturiana per excel·lència. Un altre museu, el del Juràssic d'Astúries, rep el visitant al consell de Colunga amb la seva singular forma d'empremta tridàctil. A dins, molta informació sobre dinosaures. Fora, al costat de la propera platja de la Grega, rastres d'empremtes de Sauròpodes.
Collita de la poma a la Comarca de la Sidra, Astúries.
En un altre interior, al de la cova de Sant Pedrín, a Narzana, explica la llegenda que vivien les xanes (fades de les aigües o esperits de la naturalesa, segons el folklore asturià) fins que van ser expulsades per Sant Pedrín, la petita imatge de Sant Pere –trobada al seu interior càrstic– que ara descansa a l'església romànica de Santa Maria de Narzana (bé, en realitat, una reproducció, ja que l'original es va cremar en un incendi). La ‘Baxà del santu’ en processó de la capella a la cova està considerada Festa dinterès turístic del Principat dAstúries.
Tampoc no et pots perdre un altre exterior, concretament el de les cuidades cases amb balcons (algunes d'arquitectura indiana) de Torazu , al concejo de Cabranes, considerat un dels Pobles més bonics d'Espanya i Premi Príncep d'Astúries a Poble Exemplar.
Poble de Torazu, a Cabranes, Astúries.
QUÈ BEURE
El Sidraturisme, així batejat per la Comarca de la Sidra, ens conduirà irremeiablement fins a les pumarades (plantacions de pomeres, com la finca ecològica El Noceu o la finca La Rionda, amb vista al Cantàbric), però també ens obligarà a fer (més de) un alt en el camí a les sidreries de la zona: la moderna Casa Mery a la plaça de l'Ajuntament de Villaviciosa, la Llotja de Santolaya i la seva pintoresca arquitectura, La Barraca i la seva cuina tradicional asturiana…
No pateixis si no ets capaç d'escanciar bé la sidra. Segurament algun cambrer estarà encantat de regalar-te aquest ritual l'objectiu del qual és agitar la sidra, airejar-la i emulsionar el gas carbònic. A més, solen oferir-te escanciadors manuals o elèctrics perquè puguis servir-te els culins (la quantitat que s'aboca al got) tu mateix.
Són els llagares els llocs on es produeix la sidra (també el nom que reben les premses amb què es tritura la poma per extreure'n el suc). Temples d'alquimistes i artesans que converteixen el tèrbol suc de poma a la daurada sidra. La majoria són a Villaviciosa: Sidra Cortina, Sidra Frutos, Sidra El Governador...
Arribar de sidra, on es produeix aquesta beguda que "et posa de bon humor".
QUÈ MENJAR
Lastres, després de la fama obtinguda gràcies a la sèrie El doctor Mateo, no necessita presentació, però aprofitarem aquestes línies per recomanar els peixos i mariscs que dominen la cuina regional, com els servits a Casa Eutimio, un restaurant amb vistes al mar que és més conegut pel seu Cacholetus (com hauràs pogut deduir, un cadell de vedella asturiana farcit, entre altres coses, de ceps).
El bonic port de Tazones és l'únic d'Astúries amb caràcter imperial, ja que l'emperador Carles V d'Alemanya (i primer d'Espanya) va desembarcar per primera vegada a la península. Rostidor Mariner, El Centollu, El Rompeolas… Ens donen una pista de les menges cantàbriques que en aquests restaurants trobarem.
Bols, Astúries.
Encara que si el que volem és sortir-nos de la ruta (costera) habitual, el millor és dirigir-nos a Los Llaureles, un restaurant situat a Torazo que també és allotjament rural (amb quatre habitacions i una galeria que regala unes vistes increïbles a una vall de Cabranes). **
En ell Carlos Gallego, qui s'ocupa de la cuina, juntament amb el seu germà José Antonio, ofereix un menú degustació de 12 passos que canvia cada tres mesos. Atenció al seu plat 'Del porro fins als caminars', un porro a la planxa –del qual acabes menjant fins a l'arrel fregida– que arriba a taula acompanyat amb besamel d'avellana torrada i formatge de tres llets de La Collada.
També fan una vegada a l'any unes jornades gastronòmiques que van des d'instal·lar una barra de sushi en viu fins a idear un menú maridat amb còctels. Aquest 2021 aquesta experiència culinària, que portarà per nom Kuidaore, se celebrarà durant el mes de setembre i Carlos compartirà cuina, ganivets i cristalleria durant una setmana amb el sushiman Jesús Patino i el mixòleg Borja Martínez, tots dos d'Only You.
'Del porro fins als caminars', al restaurant Los Llaureles, Astúries.
QUÈ (PLATGES) GAUDIR
És Rodils la platja insígnia de la Comarca de la Sidra. Un immens arenal de gran valor ecològic en estar inclòs a la Reserva Natural Parcial de la Ria de Villaviciosa. La seva onada d'esquerres, la Barra de Villaviciosa, és de les més apreciades pels surfistes (també de les més temudes, a causa de la seva perillositat); i els gorgs que deixa la baixamar a la sorra, les piscines naturals preferides dels nens més petits. La resta de banyistes s'hauran d'agrupar a la zona limitada pels socorristes per al bany, que nedar en aquesta part del Cantàbric no és una broma.
La daurada platja de l'Espasa està situada als peus de la serra del Sueve, els penya-segats protegeixen la platja Merón, en plena Costa del Juràssic Asturià, el riu Colunga (o Lliberdón) desemboca directament a la platja de la Grega ia la platja Espanya fa el mateix el riu Espanya. Pel que podem afirmar sense por a equivocar-nos que les platges de la comarca són un paradís natural, però natural de debò.
Platja de la Ñora, a la Comarca de la Sidra.
I la Ñora? No, no ens n'hem oblidat, volíem guardar-nos el secret, com ella ens protegeix del sol durant les tardes dels humits i calorosos estius asturians, però finalment ens han pogut les ànsies (i la professionalitat) d'esmentar aquesta petita platja de fort onatge envoltada d'eucaliptus que fa de frontera amb el municipi de Gijón i posseeix un mirador 'penjant' al penya-segat.