L'emblemàtica barana de la platja de la Concha
“El marc incomparable”. En algun moment algú va pronunciar aquestes tres paraules que uneixen l'essència, el tòpic i la personalitat de Donostia – Sant Sebastià.
No sé qui ho va fer, però sí les coordenades exactes en què ho va haver de fer: 43°19′03″N 1°59′12″O, o el que és el mateix, la barana de la platja de la Concha.
No hi ha lloc més bell a tot el país (no, no n'hi ha) i aquesta és una guia per gaudir-la, com les coses importants, molt de debò. Paraula de donostiarra.
La Concha és la postal perfecta. És olor de salnitre, és els nens jugant a futbol platja, és les senyores que es banyen estoiques cada dia de l'any.
La postal perfecta
La Conquilla és el lloc dels directes televisius de les notícies, és la vista de la illa Santa Clara, és els focs artificials a l'agost, els tendals blaus i blancs, i els salts de cap des del gavarró.
La Conquilla és el motiu pel qual un suc de taronja té preu de xampany a qualsevol bar de la ciutat, encara que no tingui vistes. És un peatge i una perla alhora.
És la morriña dels donostiarres pel món i la foto dels turistes. És, de debò, autèntica.
EN DADES
La Concha no és l'única platja de Sant Sebastià (hi ha dues més, Ondarreta i La Zurriola ) , però sí la més icònica. Mesura 1.350 metres, des del Pic del Lloro fins a la passarel·la del Club Nàutic, però desapareix diverses vegades al dia (un caprici que li provoca la marea) .
Està decorada per una barana llegendària, construïda el 1910 per l'arquitecte Juan Rafael Alday i que el mateix rei Alfons XIII va inaugurar el 1916.
Això va passar perquè llavors Sant Sebastià era la retirada de vacances de la reialesa i l'aristocràcia, era la belle època.
La Concha és capritxosa i desapareix diverses vegades al dia
Tan simbòlica és la barana que aquest mateix any s'han sortejat 225 trams: calia canviar-la per una nova però els donostiarres són incapaços d'enviar-la al desballestament. La nostàlgia és un sentiment molt propi.
Per aquesta platja també van passar les reines de Hollywood. Bette Davis, Lauren Bacall, Elizabeth Taylor, Catherine Deneuve.
També Rita Hayworth es va enamorar de la ciutat i explica la llegenda que Sant Sebastià va correspondre a l'actriu creant per a ella el mos més senzill i més famós fins avui: la gilda, el pintxo perfecte.
També a Ernest Hemingway li agradava la platja de la Concha, amb una sorra “llisa, ferma i groga, càlida al tacte dels peus”, va dir.
Expliquen que als anys 20 es capbussava a la Concha i després es prenia un granissat de llimona i whisky doble amb soda. Un costum (la de gaudir una copa sense excuses) molt donostiarra, tema que abordarem més endavant.
LA FOTO
Hi ha infinits enquadraments que fan les delícies d'Instagram, però si el que vols és la foto efígie, necessites que surtin tres elements: la barana, l'illa i el mar. Sense filtres.
EL MENJAR
El menjar és un tema molt seriós , fins i tot quan un passarà un dia de platja.
El pintxo de llagostí, un clàssic del Narru
Tant que a peu del passeig un es pot agafar un pintxo de llagostí a la planxa sobre tomàquet concassé, pinyons i salsa romescu –per exemple– mentre gaudeix de les vistes, al Narru.
I estem parlant només del bar, el restaurant a la planta baixa és una de les parades gastronòmiques més serioses a la ciutat: prova d'això és el calamars d'ham, crema de potxa i tomàquet rostit.
Les postres resulta també molt temptador (ull a la torrija de brioix de mantega, crema i gelat) . El cafè, però, cal prendre'l just davant, al Cafè de la Conquilla, gaudint de la postal perfecta de l'estiu és a tocar!.
EL SOPAR
Deia Dumes que el sopar és l'acte principal del dia i que només es pot dur a terme de manera digna per comensals amb enginy i humor… Si el novel·lista francès trepitgés avui Sant Sebastià afegiria una localització exacta i un paladar amb ganes.
El lloc, ** Bokado ** _(Plaça Jaques Cousteau 1, al final del port, a l'edifici de l'Aquarium) _; el xef, Mikel Santamaría; i el plat podria ser un llom de lluç amb kokotxas i cloïsses o un rap negre rostit amb mojo de carrabiners.
Els carrabiners de Bokado: una altra història
LA COPA
Beure també és un assumpte que requereix mode d'ús i gaudi, i per això està ** Gu ,** situat a la planta alta del Club Nàutic, que és alhora cocteleria, gastrobar i discoteca, amb una altra impressionant panoràmica de la badia. Un lloc on conflueixen locals i estrangers.
EL LLIT
Ajaure's amb el so de les onades de la platja de la Concha és un plaer que tots, donostiarres i turistes, hauríem de gaudir almenys una vegada a la vida.
L'hotel de Londres i Anglaterra té quatre estrelles i la vista panoràmica més bella de la ciutat. Només hi ha una fotografia que supera la de la barana de la Concha i aquesta és la de la badia des de les altures.
EL MÉS IMPORTANT
La Conquilla es gaudeix a l'estiu ia l'hivern, amb sol i pluja. Viure Sant Sebastià implica abraçar els dies de sol i gaudir de la platja amb un jersei quan refresca.
Dormir escoltant les onades i despertar amb la Concha com a teló de fons