L'Acebutxal, Màlaga
Desconnectar de la desconnexió . Potser soni una mica sense sentit, però estem segurs que no som els únics a qui els ha envaït aquest sentiment.
Una necessitat imperant de fugir de la monotonia, de la solitud -física- a la qual ens ha abocat aquest confinament, per anar-nos a un lloc, també tranquil, on gaudir de les coses senzilles. Fer-ho sense aglomeracions, amb la pau com a acompanyant. I, si pot ser -sí, si us plau- al sud.
Embassament de la Viñuela, Màlaga
Ens llancem a recórrer el paisatge d'Andalusia per descobrir-te aquests racons on l'anhelada essència del rural encara roman.
LA VINYOLA, UN OASIS AL COR DE MÀLAGA
El GPS us porta de cap fins a Màlaga, i no precisament perquè et llencis de cap a la Mediterrània -que, sent, tampoc estaria malament-: volem que indaguis aquesta vegada a la comarca de l'Axarquia, que recorris les seves enrevessades carreteres flanquejades per camps de cereals i oliverars, de corbes i més corbes, fins a topar amb un immens embassament d'aigües turqueses. **
Ai, amic: has arribat a La Viñuela. I que content et posaràs en descobrir que el gran tresor paisatgístic de la zona és un enclavament perfecte perquè et refresquis a les seves aigües, facis caiac o practiquis espelma. **
Amb tot just dos mil habitants, al poble de La Viñuela -que dóna nom a l'embassament, és clar- entraràs en comunió amb la Màlaga d'arrels més autèntiques: la de parets emblanquinades i geranis pintant els tests. Per menjar, un bàsic: a Canilles d'Oli , a uns 20 minuts de carretera, fan el millor boc de llet de la zona. **
I per dormir, no ho dubtis: al Hotel La Viñuela & Spa, de la cadena boutique B bou, descansaràs com un nadó mentre et relaxes amb les millors vistes imaginables a l'embassament.
TANCAMENT DEL FERRO O L'ESTALLIT DE LA NATURA
Moment de quedar-te amb la boca oberta: així que et vegis davant la que probablement és la meravella paisatgística més gran de Sevilla -que, curiosament, és també una gran desconeguda fora de la província-, els ulls et faran xiribites.
Turó del Ferro
Una formació geològica amb més de 600 milions d'anys ia tir de pedra de dos pobles que són dues grans joies, Constantina i Sant Nicolau de Port.
Una meravella natural la riquesa de la qual ja van descobrir els romans en el passat, quan no van dubtar un segon a explotar-la com a mina i extreure així el ferro present a la seva roca calcària. **
Va ser precisament aquesta abraçada home/naturalesa la que va modelar i va perfilar l'espectacular monument que és el Turó del Ferro, un racó de formes i colors únics ple de avencs, parets, agulles, cavitats i fins i tot corredors que són, a més, una delícia per als escaladors. Ja saps, per si t'animes… **
PAMPANEIRA I CAPILEIRA, ENTRE ELS MÉS BONITS D'ESPANYA
És clar: si has de trobar un racó allunyat del soroll mundanal, on la vida transcorri al seu propi ritme, sense estrès ni aclaparament que valgui, i en un enclavament d'allò més idíl·lic… opta per l'Alpujarra granadina . I, en concret, per dues de les localitats que han aconseguit portar el nom d'aquest espai andalús singular per mig món.
Pampaneira -amb prou feines 250 habitants- i Capileira -no arriba als 600- , són pobles plens d'encant que, ancorats al Barranc del Poqueira , et valen, sens dubte, per xopar de la vida rural més autèntica.
Pampaneira, el poble berber.
Perd-te pels seus carrerons empedrats, beu l'aigua pura que surten les seves fonts i recrea't en els detalls dels seus típics terrats i tines -teulades i porxos alpujarreños, perquè te'n vagis fent amb l'argot autòctoca-.
Alterna amb la seva gent, respira l'aire més net respirat a la teva vida i relaxa't. Això, sobretot. Escolta, i compte, que com et despistis no tornes a casa.
MENJAR, SENTIR I GAUDIR A LA FIGERA DE LA SERRA
Seguim proposant-te la vida rural com a via d'escapament, aquesta vegada de maneres de Huelva. I si existeix un lloc on trobar la plenitud més absoluta i retrobar-te amb tu mateix, no tinguis dubte: aquest preciós poble envoltat d'infinites deveses d'alzines i sureres, i dels seus consegüents porcs ibèrics pul·lulant d'una banda a l'altra, és el teu lloc.
I t'ho advertim des de ja: començaràs a meravellar-te amb la zona quan avancis per les carreteres nacionals que et desvetllaran el preciós paisatge del **Parc Natural Serra d'Aracena i Picos de Aroche. **
Un cop a Higuera torna a gaudir d'aquests detalls que fan de els pobles de l'Andalusia d'interior llocs únics i admira la bellesa de les coses més simples.
Sigues més feliç encara i dona't el merescut homenatge -si pot ser, a base de producte de porc ibèric, és clar- en Jacaranda, un meravellós restaurant a la cèntrica Plaça de la Constitució. Allí Isaac, el seu propietari, se les arreglarà perquè no oblidis l'experiència a la teva vida.
Figuera de la Serra
SEGURA DE LA SERRA: HISTÒRIA ENTRE OLIVERES
I de la serra de Huelva, a la de Jaén , terra d'extensos camps d'oliverars treballats amb la suor d'aquests jornalers que són part essencial de la idiosincràsia andalusa. Els mateixos que habiten els bells pobles que esquitxen de blanc, de tant en tant, el paisatge.
Precisament un dels nuclis envoltats de muralles àrabs i carregat d'història és Segura de la Serra, que s'alça impetuós en ple cor del Parc Natural Serres de Cazorla, Segura i Las Villas, el més gran de tota la península -i compte: també d'Europa-.
De fet, prepara't per sorprendre't, perquè el castell àrab que corona la localitat es deixa veure ja des de la llunyania.
Aprofita els teus dies desconnectant de la desconnexió de la manera més plaent: indagant en la història de la localitat, visitant-ne alguns de els seus atractius monuments -les dues esglésies, els banys àrabs i la Casa de Jorge Manrique són només alguns dels seus reclams- **i, sobretot, passejant. **
Els seus costeruts i estrets carrers recorden aquell passat musulmà que, encara avui, se sent present.
Un dels coquets carrers de l'Acebuchal
L'OLLA, UN PARADÍS NATURAL
Potser el nom del lloc que ara et proposem et soni més aviat poc. Però, què tal si et diem Frigiliana? Aquest bell poble de la província de Màlaga és conegut entre nacionals i estrangers per l'encant que desprenen els seus carrers, convertides en una preciosa postal.
Però és que allà, una mica més amunt, a uns 8 quilòmetres per una pista de terra, es troba El Acebuchal, aquest llogaret de tot just un grapat de veïns que lluiten ara per tornar-li una mica de vida després de dècades abandonada a la seva sort.
És el lloc idoni si el que pretens és posar difícil al món que et trobi: entre cultius d'alvocats i muntanyes infinits en els quals perdre't fins que t'avorreixis, i en la tranquil·litat que atorguen els llocs oblidats, trobaràs aquesta pau que tant has trobat a faltar. **
ZUHEROS, EL DIAMANT DE LA SUBBÈTICA CORDOBESA
Els una mica menys de 700 habitants que viuen a les emblanquinades cases de Zuheros durant tot l'any tenen la gran sort de gaudir, gairebé en exclusiva, de la bellesa de desprenen els seus racons.
I és una bellesa d'aquelles d'arrelament, que parlen del passat, de tradicions conservades i d'històries esdevingudes als seus carrers i miradors. **
Balcons a la immensitat des dels quals podràs respirar profundament l'aire net del camp cordovès i admirar el paisatge de la Subbètica, que s'expandeix als teus peus com un mantell immens.
L'Acebutxal: petit llogaret de la memòria
Ser feliç a Zuheros no és gens complicat, aprofita't d'això i dedica't uns dies no només a perdre't pels seus carrers: també a explorar els voltants, on fer rutes amb bici o senderisme per la Via Verda que recorre 65 quilòmetres del trajecte de l'antic Tren de l'Oli és més que obligat.
També per visitar la seva icònica Cova dels Ratpenats, on es van trobar pintures del 3.500 i 4.000 a. de C., i, per descomptat, per tastar el formatge de cabra local. Una delícia absoluta.
LUCAINENA DE LES TORRES, RETIRO A ALMERIA
Oblida't de topart amb grans monuments o emblemes turístics, de creuar-te constantment amb veïns i, encara menys, de coincidir amb hordes de visitants: el que és atractiu d'aquest petit poble almerienc és precisament la senzillesa i la tranquil·litat que s'hi respira.
Això, i la bellesa de -una vegada més- les seves cases de façanes blanques i testos plens de flors, una constant quan de parlar del sud es tracta. Inspira ben fort en passejar-hi, potser et sorprèn **l'apetible aroma del plat típic de Lucainena: els gurulls. **
La història de la localitat va començar fa milers d'anys, quan es van aixecar algunes cases al voltant dels jaciments miners que van marcar per sempre el seu caràcter. De fet, les restes de vuit de les torres utilitzades aleshores per fondre el carboni del ferro encara es poden contemplar.
Zuheros
Envoltada per les meravelles que amaga la Serra Alhamilla i tocant amb el meravellós Parc Natural de Cap de Gata-Níjar, és un altre d'aquells enclavaments rurals d'Andalusia que no us defraudarà mai.
ALLÀJAR O LA BELLESA DE L'AUTÈNTIC
Un altre cop un dels tresors protegits a la serra de Huelva t'espera amb els braços oberts per temptar-te a canviar per sempre la teva forma de vida. **Creu-nos: l'energia que se sent a Alàjar són paraules grans. **
I potser vingui impulsada per aquest mantell verd que l'envolta, un espès bosc d'alzines, sureres i castanyers ideal per recórrer sense rumb ni mirades al rellotge.
Un dels seus emblemes naturals és la imponent Penya d'Arias Montano, un promontori calcari on va viure el mateix **Benito Arias Montano, redactor del Concili de Trento i conseller de Felip II. **
Més avall, encara al laberint dels seus carrers empedrats, el que t'atrapa és una altra cosa: les seves petites cases de teulades vermelles, els famosos plans que fan d'avantsala a les cases i aquests detalls que, aquí i allà, demostren que el que és rural encara perviu. **
Els peculiars forns de calcinació de Lucainena de les Torres
La seva mítica ermita de Ntra. Senyora Reina dels Àngels és, per cert, un dels centres de pelegrinatge més importants del sud.