Qualsevol excusa per tornar al Museu Guggenheim
UNA EXPOSICIÓ: CEZANNE AL THYSSEN
Si existissin les estrelles Michelin al camp de les exposicions, la de Cezanne al Thyssen s'enduria les 3 estrelles sense cap dubte. Bàsicament, perquè justifica qualsevol viatge a Madrid a partir del febrer que ve. Té l'atractiu de centrar-se exclusivament en un artista les obres del qual han estat venudes per tot el món, fent del fet d'ajuntar-les un plus més per visitar-la. A això cal afegir-hi el mim a l'hora de ser comissariada (Guillermo Solana al capdavant) així com la importància del mateix artista com a pare de les Avantguardes. Però aquí no s?acaba l?any Thyssen. El seu homenatge als mites del pop a l'estiu segur que acalora més que la 'dona al bany' de Lichtenstein.
UN NOM: EL GREC
Aquest any 2014 es compleixen els 400 anys de la mort de Domenikos Theotokopoulos, un pintor nascut a Grècia a qui canviem el nom (El Greco) i la nacionalitat (toledà, sí, toledà) al nostre país. Per això toca a Espanya celebrar una efemèride tan gran que es bolcarà en dos escenaris principals. Un, Toledo, aquella ciutat que va pintar d'aquella manera, amb els monuments canviats de setge i amb certa tendència al Manierisme. La localitat castellà manxega aprofitarà l'embranzida per potenciar els coneguts com 'Espais Greco' i organitzar exposicions com 'El Greco i Toledo' al Museu Santa Cruz amb les particulars vedute toledanes com a àncora per parlar de la relació entre pintor i lloc. L'altre gran escenari serà el Museu del Prado. Aquí es tractarà de comparar i enfrontar l'obra del bo de Domenikos amb els grans pintors del Segle XX que va inspirar en una ambiciosa exposició.
2014 serà l'any d'El Greco
FEBRE FRIDA A PARÍS
És realment complex poder valorar el treball de Frida Kahlo sense dissociar-lo del seu personatge i del seu amor amb Diego Rivera. Avui no serà aquell dia, ni el 2014 serà l'any ni París serà la ciutat on es jutgi la seva obra sense la voràgine subjectiva que li aporta la seva autora. Mentre que al Pompidou se segueix lluitant per fer intel·ligible la seva obra als nens, a L’Orangerie (aquesta meravellosa sucursal del D’Orsay) s’acostarà al públic parisenc l’obra de Kahlo i Rivera unint la producció de tots dos en sagrat matrimoni.
LONDRES (A ALGÚ LI SORPREN?) ÉS LA CIUTAT
Un any més (i ja en van uns quants), Londres se situa com la capital mundial de les exposicions temporals, la terra promesa per als viatgers culturetes amb tendència a tornar. A les parets de la Tate Modern ja hi penja una restrospectiva de Paul Klee (tranquils, hi ha temps fins al 9 de març) i aquest any nou ve amb la promesa d'un cap de cartell que no falla: Matisse i amb el primer gran homenatge pòstum a Richard Hamilton. Però per als que s'ennueguen amb les modernitats, la National Gallery no es queda enrere. Primer es llueix amb una d?aquestes exposicions que costa comissariar i organitzar per la complexitat del pintor. Es tracta de Veronese, figura a la qual s'usarà com a presentador del Renaixement venecià. Ja a la tardor apareix la sempre magnètica figura de Rembrandt i els seus inquietants darrers quadres. Ah! I no us oblideu, sempre gratis, sempre buscant un patrocini públic o privat que assumeixi els costos. Com hauria de ser.
National Gallery, un clàssic de Londres
LA CIÈNCIA AL RESCAT
Quan sembla que no hi ha més art, que tot allò pintat, esculpit, fotografiat i fins i tot rescatat ja està exposat en edificis més propis del futur, apareix la ciència. És cert que els museus de ciències són una mica pa sense sal, que no tenen gaire gràcia i que, tret que estirin de recursos sensorials no delictius, no sorprenen pel seu contingut. Però compte, aquí l'embolcall és el que compta, i per això aquest nou museu ha estirat un arquitecte superstar per atraure els focus aquest any. Parlem del museu de la Biodiversitat de Panamà, la primera obra de Frank Ghery al sud de Texas i que busca consolidar aquesta ciutat com una destinació turística amb moltíssima identitat (i força heterogeni). Com tot 'el Gehry', aquest edifici crida l'atenció per la seva complexa forma, encara que aquí les plaques de colors substitueixen el seu famós titani, fent que sembli una versió plastidecor dels seus edificis més reconeixibles. …
I TAMBÉ ELS DRETS HUMANS
Un altre recurs que ha esdevingut tendència museística: els Drets Humans. En aquest cas la ciutat ha estat Winnipeg, al Canadà, la que obrirà la seva nova icona el 2014, apostant pel model de closca cridanera per adornar la seva postal. Al marge del seu atractiu exterior, aquest museu també té la gràcia de ser el primer museu nacional lluny d'Ottawa. Això no obstant, no vindria malament plantejar-se per a què serveix un espai com aquest si l'home continua sent un llop per a l'home. Inacció? Remordiments?
BONS MUSEUS, MILLORS CARTELLS
Això sí, la resta del món no està paralitzat, encara que els noms més mediàtics no sonin en els llocs més reconeguts. Les grans institucions governamentals suïsses s'emporten el palmell als seus dos grans museus. El Kuntmuseum de Basilea intentarà donar-li una explicació versemblant a l'univers suprematístic de Malévitx a partir del març. Per part seva, la Kunthaus de Zuric segueix en ratxa després d'un bon any per culpa de Munch. En aquest cas, la seva aposta és el sempre resultat moviment expressionista tant a Alemanya com a França. Si deixem de banda la retrospectiva de Cezanne al Thyssen, l'exposició més atractiva del 2014 tindrà lloc al Guggenheim de Nova York, on s'atreviran amb els futuristes italians . Això sí, que els MoMA lovers no es posin gelosos, ells tenen la seva bona ració de Gauguin esperant-los. En aquest cas, l'exposició se centra en la metamorfòsi, en l'assilvestrament a la Polinèsia.
Així llueix el sostre del Guggenheim de Nova York
LA JOVE TORNA A CASA
Normalment la Frick Collection de Nova York sol passar inadvertida per als voraços i veloços engolidors de museus novaiorquesos. És lògic, les velles obres mestres de la pintura europea perquè com que no criden l'atenció. No obstant això, fins a finals de gener, aquesta mansió a la 5a Avinguda guarda i exhibeix a la Jove de la perla així com a la resta de peces destacades de la Mauritishuis de l'Haia. A casa seva tornaran el proper 27 de juny, quan aquest renovat espai per fi es posarà a l'alçada de les obres que conserva, sent la gran notícia museística d'Holanda en plena ressaca després de la reobertura del Rijskmuseum.
ELS ÚLTIMS COLETAÇOS DE 2013
Encara que s'hagin obert a finals del 2013 (per què no dir-ho, en plena temporada baixa per anar greixant la seva maquinària) aquests museus es lluiran, sobretot, aquest any. El primer és el renovat museu olímpic de Lausana que, després d'uns anys exiliat en un vaixell sobre el Lemán, torna a la seu original. Això sí, és probable que les famoses mascotes no reconeguin el lloc on van passar tants anys ja que s'ha canviat el recorregut i s'han modernitzat les instal·lacions per fer més atractives les fites de l'esport i convidar el somriure i la llagrimeta fàcil. El segon és el Museu Fi de Siecle de Brussel·les, una volta de rosca a la col·lecció de la Societat Lliure de les Belles Arts que se centra a mostrar només l'art des de mediadis del XIX fins a l'esclat de la Gran Guerra.
I LOUISE VUITTON ES VA FER MECENES
Fa uns anys que es fa de pregar, però sembla que el 2014 veurem inaugurar-se el museu de la fundació Louise Vuitton per a la creació. Situat al barri parisenc de Bois de Boulogne, aquest espectacular centre dissenyat per Frank Gehry (més 'ooooh' que mai) busca ser un referent als museus contemporanis gràcies a la seva tecnologia punta. Però que ningú no pensi malament creient que serà un mer reclam efectista per a la marca i la ciutat. La intenció del LVMH Group és convertir-lo en el gran lloc d'exposició per a artistes joves, tal com fan amb la seva Foundation al museu d'art de Hong Kong. Per començar, obriran amb una mostra que inclou obres de Basquiat o Cyprien Gaillard, valors segurs per al classista públic parisenc.
L'EMPENYAMENT DE LA MODA
Dues grans exposicions al vell continent continuen demostrant que la moda mereix un forat al museu. La primera i més ambiciosa, un repàs per la moda italiana des del 1945 fins a l'actualitat en el millor marc possible: el Victoria & Albert Museum de Londres. La segona, una ullada a la vida, miracles i dissenys de la gran Coco Chanel, elevada a la figura de mite a Hamburg.
Puppy, de Jeff Koons, a l'entrada al Guggenheim
YOKO ONO ES PASSEJA PEL NERVIÓ
Compte que aquesta exposició va més enllà de la notícia, l'expectació i l'anècdota. Perquè sí, Yoko Ono no només és la “dona de” sinó que és la gran pionera de l'art conceptual, tota una visionària que aquest any que comença compleix 80 anys. Des del 14 de març, a la ribera del Nervión es parlarà dels anys 60 des d'una òptica força desconeguda per al públic espanyol.
UN MIRACLE A MADRID, UN ALTRE A BARCELONA I UNS QUANTS PRECS PEL SUD
A Madrid encara ens fem la pregunta sobre quan es reobrirà el minimalista museu arqueològic nacional. Semblava que el 2013 seria el seu any, però vostès ja saben: la crisi com a escut de la incompetència. Per la seva banda, Barcelona espera inaugurar al juny el museu de les cultures, un nou espai dedicat a l'art més exòtic i llunyà. Un lloc pioner a Espanya que s?obrirà en un enclavament molt museístic: els palaus gòtics Nadal i Marqués de Llió. Per acabar, un desig que el 2015 sigui, per fi, l'any en què es vegi obert el Centre de Creació Contemporània de Còrdova, conegut com el C4. Una aposta valenta que s'està endarrerint massa. Podrien prendre exemple de Màlaga, que d'aquí a un any estarà copant totes les portades amb el nou Pompidou i el museu de Belles Arts. Si ens haguessin dit fa 15 anys que Màlaga seria una punta de llança del turisme cultural a Espanya ningú no s'ho creuria.