"He posat els arxivers de la vella maquinària del MfS [Ministeri per a la Seguretat de l'Estat, la Stasi] a buscar qualsevol expedient relacionat amb David Bowie, Nick Cave o Iggy Pop als seus anys a Berlín. Poden trigar mesos, però si troben alguna cosa seria esplendorós”, escrivia en un email el periodista David Granda al seu editor de Llibres del K.O. Un advertiment que avui, més de cinc anys després, podríem considerar com el germen de Plans per conquerir Berlín, títol que acaba de presentar aquesta editorial que s'ha proposat recuperar el llibre com a format periodístic.
Finalment va ser un concert celebrat l'octubre de 1987 a l'església protestant Zionskirche, a Berlín Est, el fil del qual va començar a llençar l'escriptor madrileny per articular un text amb què pretén apropar-nos a la realitat de l'Alemanya Oriental i en què hi ha cabuda per a personatges tan dispars com el president dels EUA. Ronald Reagan o el director de cinema R. W. Fassbinder. També per a Bowie i Pop, no oblidem que la mordaç subtítol del llibre resa així: “Espies, Stasi, punk rock i dissidència cultural abans de la caiguda del mur”.
Portada del llibre Plans per conquerir Berlín.
PRESA DE CONSCIÈNCIA COL·LECTIVA
Remarca Granda “abans de la caiguda del mur”, perquè aquell concert de Die Firma al costat d'Element of Crime, grup que s'havia colat per a aquesta actuació a Berlín Oriental, va ser una gota més de totes les que havien anat omplint el got fins a satisfer-lo: “Va ser una presa de consciència col·lectiva. Les detencions posteriors per clausurar la Umweltbibliothek –un nínxol d'oposició emergent a Zionskirche– van provocar una repercussió mediàtica i una onada solidària que són a l'origen de les protestes massives del 1989”.
Per tots és ben sabut que la ciutat centreeuropea va estar dividida en dues des de 1961, però no molts coneixen detalls tan rellevants com que a la República Democràtica Alemanya l'Estat feia servir els grups d'ideologia nazi (com els que van irrompre a la Zionskirche i van colpejar els assistents al concert) per reprimir els moviments contraculturals i que als temples protestants se celebraven Bluesmessen, misses de blues, que servien per camuflar el pensament crític o qualsevol tipus dinformació delicada o dissident.
Zionskirche.
“El concert a Zionskirche, on van actuar una banda punk com Die Firma i una banda de Berlín Occidental com Element of Crime, que va creuar el Mur de forma clandestina, sense declarar a les autoritats la seva intenció de tocar (i sense instruments, que se'ls van haver de buscar), es va presentar com a 'servei religiós amb música'”, confirma Granda.
Esglésies que actualment es poden visitar, com la de Zionskirche, a Prenzlauer Berg, el “halo de resistència cultural es remunta a l'Alemanya nazi”, en paraules del periodista.
Altres empremtes d'aquell passat investigat a Plans per conquerir Berlín les trobem, segons David Granda, a dos barris clau: Prenzlauer Berg al vell Berlín Oriental i Kreuzberg a Berlín Occidental. “Els aficionats a Bowie haurien de visitar la seva antiga casa a Schöneberg, a Hauptstrasse 155, i els Hansa Studios, on va gravar Heroes. També val la pena conèixer on va viure Nick Cave a Kreuzberg. Risiko, el bar de la moguda berlinesa a Schöneberg, on molts van viatjar molt sense moure's del local fruit del consum de drogues psicotròpiques, l'ocupa avui una agència de viatges. El llibre inclou un mapa desplegable fabulós on hi ha les direccions més importants”.
Mapa per conquerir Berlín.
BERLÍN, CAPITAL DE LES SUBCULTURES
Davant la pregunta de si Berlín és la capital europea dels moviments culturals alternatius també actualment, Granda ho té clar: “Berlín continua sent la gran capital alemanya de les subcultures. No gosaria posar un podi europeu, però sens dubte tot el que va passar després de la caiguda del Mur, aquest Berlín vibrant i contracultural que ens va captivar a tots, és conseqüència directa del que va passar tant a Berlín Occidental com a Berlín Oriental durant la Guerra Freda”.
Subcultures que, avui dia, segueixen estant molt presents en molts àmbits del lifestyle de la ciutat alemanya: “A la música electrònica, en segells com Monika Enterprise, de Gudrun Gut, o Grönland, que publica els darrers treballs de Hans-Joachim Roedelius, un dels pares del krautrock. En art, a la galeria d'art internacional Loock, hereva de Wohnmaschine, un espai d'art prohibit durant la RDA i que porta la feina de la fotògrafa Sibylle Bergemann; el músic Sven Regener el va visitar unes hores abans d'actuar a Zionskirche. Al meu bar favorit a la mateixa plaça de Zionskirche, davant del temple protestant, el Macke Prinz”.
Organigrama de la investigació.
LA REALITAT SEMPRE SUPERA A LA FICCIÓ
Avui, el nou títol de Llibres del K.O. està de fervent actualitat a causa de la terrible realitat que estem vivint a Ucraïna. Era una cosa inimaginable o en realitat les ferides de la Guerra Freda mai van arribar a curar completament? “Als anys 20 i 30 del segle passat ningú no es creia en un context d'entreguerres: era la postguerra de la Gran Guerra. Només després comencem a parlar de Primera i Segona Guerra Mundial”, argumenta el també historiador.
Tot succés és important, fins i tot un concert del passat; com també ho és que els periodistes ens dediquem a desenredar la troca (de la informació). Així ho va fer David Granda per donar forma a Plans per conquerir Berlín en bussejar –fins en tres ocasions– a l'arxiu de la Stasi, un lloc on encara esperen una infinitat de fils per començar tirar: “Hi ha moltes històries. La relació gairebé paternofilial que s'estableix entre la confident Kim, una música punk jove, i el comandant Schäfer de la Stasi em sembla reveladora”, conclou l'escriptor.