Corfú, la porta d'entrada a Venècia
Com no podia ser altrament, aquest tercer lliurament del nostre viatge a la sereníssima República de Venècia , es veu influenciat per la calor estiuenca. Ens decantem per un dels destins més de platja de l'antiga república: Corfú. En grec, Korkyra.
Corfú és una de les ** illes gregues ** que podem trobar al mar Jònic. Està situada davant de Albània , gairebé tocant l'Adriàtic.
Davant del blanc de les Cíclades, Corfú s'ho juga tot al verd i al blau
El primer que un pensa en arribar a aquest paradís illenc és a que està allunyat del clàssic estereotip de les Cíclades, amb les casetes blanques i paisatges més aviat pelats. Aquí les coses són diferents. Són frondoses, verdes, blaves i esquitxades pels colors dels fruits. Tarongers, xiprers i oliveres s'estenen al llarg de Corfú. Panorama que, per descomptat, es repeteix a les altres illes Jòniques: Cefalònia, Zacinto, Paxos...
A l'illa es pot arribar en avió des d'Atenes i, fins i tot, alguns dies de la setmana, en vols directe des de Barcelona o Madrid operats per Vueling, Iberia o Ryanair. També és possible arribar en ferri des Igumenitsa , a la península, o des de Paxos. ANEK lines també disposa de ferris que connecten amb Bari, a Itàlia. Potser aquest sigui un dels motius pels quals abunda el turisme italià.
La capital, i principal ciutat de la illa, se situa a la meitat de la costa oriental i porta el seu mateix nom: Corfú. Per ser precisos és probable que fos aquesta qui donés nom a tota l'illa, doncs el significat de Corfú en grec és 'becs' i fa referència als dos monticles que hi ha dins de la ciutat.
Tots dos es troben coronats per sendes fortaleses construïdes pels venecians. La nova i la vella. Bé, la més antiga va ser en realitat reconstruïda i ampliada per ells, doncs ja existia des del segle VI, quan la van aixecar els bizantins.
Serà imprescindible passar per la capital durant la nostra visita. No només perquè el port i l'aeroport hi siguin, sinó per riquesa cultural i arquitectònica.
Vista panoràmica de la ciutat
Després de una dominació veneciana de gairebé 400 anys, del 1401 al 1797, la petjada deixada a Corfú per la sereníssima república és indiscutible. Podrem comprovar-ho amb una senzilla passejada pel seu centre històric, embotit entre les dues fortaleses. Als seus carrers s'alternaran els edificis venecians amb les construccions neoclàssiques realitzades pels britànics temps després.
Una excepció a aquesta regla la trobem precisament a un dels llocs més destacables de la ciutat històrica: el Liston, on és obligat seure a prendre un cafè. Es tracta d'un bell passeig marítim elegantment escortat per unes grans porxades que, juntament amb els seus clàssics fanals, confereixen al carrer un bell aspecte parisenc. I no n'hi ha per menys, doncs va ser construït durant un breu període francès, que l'illa havia estat lliurada a Napoléon després de signar els tractats de Campofrío. Aquest passeig és la viva imatge del carrer Rivoli de París. Idèntic.
Durant la dominació veneciana de la illa, aquesta va ser considerada com la porta de Venècia. Va ser batejada així perquè qui volgués navegar per aigües de l'Adriàtic hauria de passar davant de les costes. Qui depassés aquest bastió estaria, literalment, entrant a Venècia.
Això, però, no va passar mai. En cinc ocasions ho van intentar els otomans. Les cinc vegades van fracassar. Les fortaleses de la capital van ser certament inexpugnables i van complir la seva missió de protegir l'entrada a l'Adriàtic.
Aleshores ens queda parlar de platges, hotels, menjar i llibres. Serem breus.
Porto Timoni
Pel que fa a fer un bon bany en una bella platja , no tindrem problema doncs estarem envoltats d'elles. Es diu que algunes de les més boniques estan a l'oest. Pot ser cert, hi ha moltes caletes petites de còdols amb certa semblança a la Costa Brava. A algunes només es pot accedir amb vaixell o després d'una bona excursió. És el cas de la doble platja de Porto Timoni, on s'arriba a peu des del poble d'Afionas en no més de 20 minuts.
Una altra platja destacada, en aquest cas al nord-est, ens condueix directament als llibres. A la cala de Kalami es troba la casa blanca dels Durrell . Segons explica Xavier Moret a Grècia, Viatge de Tardor , l'actual propietari de la casa, Tassos, li va confessar que els Durrell hi van viure de lloguer entre 1935 i 1939, però que mai no va ser seva, perquè pertanyia al seu avi.
Arribats a aquest punt recomanem llegir, durant el viatge a l'illa, algun dels llibres que componen la Trilogia de Corfú de Gerald Durrell , especialment La meva família i altres animals.
Ja que entrem de ple a l'apartat hoteler, no estaria gens malament passar alguna nit a l'esmentada casa blanca dels Durrell i, fins i tot, menjar al seu restaurant, amb prou feines a 20 centímetres de l'aigua.
Tornant a la ciutat de Corfú hem d'advertir que, com moltes altres localitats costaneres a la Mediterrània, a l'agost la temporada és, més que alta, altíssima. Hi ha molta gent i els preus no són baixos. Setembre és un mes molt més calmat i igual de solejat.
La casa blanca dels Durrell
Tot i així recomanarem dos bonics hotels per a dos tipus de pressupost. D'una banda, el Siora Vittoria amb habitacions per uns 200 euros la nit , amb esmorzar inclòs i un lloc realment espectacular. La ubicació és molt cèntrica.
A 30 minuts caminant cap als afores tenim el Folies Corfu , una sèrie d'apartaments amb balcó, piscina i bar. Una mica més típic de Grècia, i els preus comencen des dels 85€ per a dues persones.
Pel que fa a restaurants -i perquè quedi clar que parlem de la sereníssima República de Venècia- ens dirigirem al Venetian Well . Idíl·lic.