Ja ho deia David Moralejo -director d'aquesta capçalera- allà per principis del 2019: “No parlis de la Puglia. No diguis que hi has estat. Ni té les millors platges d'Itàlia. Ni que és Itàlia pura. Ni que t?ha fascinat. Guarda el secret”.
Ara, gairebé tres anys més tard –tot i que per a molts sembla que hagi esdevingut tota una vida– tornem a posar el focus en aquesta meravella de regió italiana que cada estiu fa delícies dels viatgers locals a la seva icòniques vacances de Ferragosto ia qualsevol època de l'any del turista estranger.
Si ets de les persones amants de les caravanes estivals abans d'una jornada de platja, escoltant la ràdio italiana de fons i els gelati al capvespre, els mesos de juny a setembre estan fets per a tu. Si en canvi, fuges de les aglomeracions massives , prefereixes la soledat a la sorra i les reserves als restaurants no estan al teu diccionari, la temporada baixa serà la teva millor opció. El millor? Hi ha Puglia per a estona!
Puglia, Itàlia.
En aquesta ocasió, posem rumb a Locorotondo i Martina Franca , dues meravelles baroques la parada de les quals és obligatòria en aquest viatge pel sud de la bota d'Itàlia. I res de dedicar-hi unes hores de cortesia, almenys es mereixen un parell de jornades de rigor amb els seus dies i les seves nits per assaborir-la i esprémer-la amb els cinc sentits. Comencem?
LLOROCOTOND
Tot just una hora de trajecte amb cotxe és el que separa Bari –ciutat habitual per entrar i sortir de Puglia amb avió– de la localitat de Locorotondo. A diferència del saturat poble d'Alberobello (que tot i així és obligatòria visita al nostre pas pel sud d'Itàlia a causa dels seus famosos trulli), Locoroton pot presumir de ser una destinació on el turista s'entremescla amb el vilatan creant un ambient de perfecta harmonia i on segueix predominant l'autèntic essència italiana que tant captiva i apassiona.
Trulli d'Alberobell, a Puglia.
Caracteritzat pels seus cases de façanes blanques ; un centre històric de vianants ple d'arcs i carrerons empedrats, localitzat dalt d'un turó des d'on es percep una panoràmica de 360º de tota la vall sobre la qual s'assenta; i una proposta cultural i gastronòmica que fa delícies dels autèntics hedonistes, Locorotondo és considerat una de les destinacions més boniques de la regió de Puglia. Tan cert és això, que des de l'any 2001 està inclòs dins de la selecció de pobles més bells dItàlia.
La seva forma rodona ja es percep fins i tot abans de posar-hi un peu, ja que és el seu nom el que avisa del boig (lloc en italià significa “lloc”) i rotondo (que es tradueix com a “rodó”).
Un cop estacionat el nostre mitjà de transport en alguna de les opcions de pàrquing (com el de la Piazza Antonio Mitrano) , toca meravellar-se amb gran part del seu patrimoni històric i cultural.
Església Mare Sant Giorgio.
Podem començar el recorregut des del punt zero, on el centre històric amb les seves vies respectives està articulat al voltant de l'Església Mare San Giorgio (patró de la ciutat). Amb una façana d'estil neoclàssic i un interior amb tints barrocs, la seva construcció es remunta a l'inici del 1790 fins a la finalització el 1825.
Un cop admirada aquesta joia arquitectònica el millor consell que pots prendre, viatger, és deixar-te portar pels carrerons plens de llambordes, casetes blanques i miradors amb vistes a tota la Vall d'Itria. Deambular sense pressa però sense pausa, per perdre's i tornar-se a trobar en un dels centres històrics amb més encant de tot Itàlia.
Carrerejant per Lorocotondo.
En aquest camí sense rumb fix, ens esperen opcions com la Chiesa de la Madonna della Greca, el Santuari di Sant Rocco, Chiesa dell' Addolorata i Chiesa di San Nicola. També hi ha el Palazzo Morelli amb el cridaner pòrtic barroc (on també es localitza l'Oficina de Turisme per als més aplicats), Porta Napoli, la Piazza Vittorio Emanuele o la Vila Comunale di Giuseppe Garibaldi , un petit pulmó verd que regala una bella panoràmica de la Vall d'Itria i on els dies assolellats s'aprecia algunes de les localitats veïnes.
MENJAR, DORMIR I BEURE
Hem de reconèixer-ho; a més de ser testimonis d'aquest meravellós patrimoni italià, aquí també ve a descansar ia degustar l'autèntic producte autòcton. Aquest fa delícies dels paladars més exigents i només per ell ja val la pena aquest viatge pel cor de l'interior de Puglia.
Abans d'apuntar les adreces següents, hem de saber què demanar en totes i cadascuna. El primer que hem de tenir en compte abans d'asseure'ns a qualsevol establiment és que tant Locorotondo com Martina Franca poden estar orgullosos de disposar entre les vinyes un vi blanc escumós amb Denominació d'Origen Controlada , introduït l'any 1969.
Entre les seves propostes gastronòmiques, la regió de Puglia compta amb les seves icòniques orecchiette (una varietat de pasta que per la seva forma recorda unes orelles petites i la recepta de les quals es passa de generació en generació) que es presenten amb diferents salses al gust del comensal. Si la sort està de part nostra, és més que probable veure les dones a les portes de casa preparant diàriament aquesta curiosa pasta.
Altres plats que no hem de passar per alt són el de fave i cicòria (faves i xicoira en castellà), molt típic dels mesos hivernals encara que predominant al llarg de tot l'any; el capocoll , que es tradueix en un tipus de salami perfecte com a ingredient principal en qualsevol tipus de panino o com a acompanyament en una deliciosa taula de formatges o embotits; la famosa tiella pugliese de riure, patate i cozze (arròs, patates i musclos en castellà), les pizzes –és clar, icòniques ja a tot Itàlia–; les polpette pugliese (mandonguilles principalment elaborades amb carn de boví) i en clau més dolça tenim el pasticciotto , farcit amb crema pastissera i molt típic de la zona de Lecce i també de la comarca de Salento.
Un cop apreses, toca degustar mossegat aquest trosset d'Itàlia al nostre paladar. Algunes de les adreces que no hem de passar per alt:
-L’ Arc dei Tipici (Via Vittorio Veneto, 126): una botiga gurmet amb una agradable terrassa on tastar alguns dels productes més típics de tota la Vall d'Itria. Diferents taules de embotits i formatges acompanyades de productes de forn , bruschettas i un oli que sap a cel. aquí trobem el souvenir més encertat per emportar-se de tornada a casa en forma de vins, olis, mels, melmelades, pastes, embotits o formatges.
-Pizzeria Casa Pinto (Via Aprile, 23): en un d'aquells carrerons estrets amb casetes blanques adornades de geranis i altres plantes, una vintena de taules i diversos cambrers entrant i sortint del local donen la benvinguda al comensal entre antipasti, pizzes, postres casolanes i vins amb cos. Si no tenen taula al carrer, en demana una a la terrassa de la part del darrere.
-La Greppia del Fratte (Via Alberobello, 266): si als locals anteriors es menjarà antipasti i pizzes, en aquest toca apostar per la pasta i els primers a base de productes de mar i de terra variant segons l'estació on els visitem. Cal no dubtar acompanyar els plats amb alguns dels seus vins ja que compten amb més de 300 referències.
I per dormir? Reserva a Pietra Pessara (Contrada Catuscio Nunzio, 9 ) o Masseria Serralta amb els seus icònics trulli (S.C. 86 Contrada Serralta, 39).
MARTINA FRANCA
Tot just 10 minuts amb cotxe són els que separen Locorotondo de la localitat de Martina Franca , una autèntica relíquia visual que es troba a cavall entre l'estil barroc i el rococó . És el seu vianant centre històric el que sorprèn el viatger en aquesta urbs de gairebé 50.000 habitants, que es postula com la segona ciutat més gran de la província de Tàrent.
Torre del rellotge.
Tot i que a priori sembla un destí amb poc a ressaltar, ja sabem com funcionen les coses a Itàlia. A mida ens endinsem al seu nucli urbà custodiat per la Basílica di San Martino a la Piazza dei Pleibiscito – construïda a la segona meitat del segle XVIII–, ens sorprenen meravelles com el Palazzo Ducale, la Torre del Rellotge, l'església de Sant Domenic, Palazzo Maggi, Piazza Maria Immacolata (on tot passa, sobretot les nits d'estiu o durant els caps de setmana) o la Reserva Natural Bosco delle Pianelle , gairebé 600 hectàrees de zona natural protegida perfectes per als amants de les rutes de senderisme.
MENJAR, BEURE I DORMIR
Hem de recordar que igual que a Locorotondo, aquí també es produeix el vi blanc escumós amb D.O.C., de manera que demanar-ho a l'aperitiu oa l'hora de dinar o sopar, ha de ser gairebé un ritual.
Seguint les mateixes recomanacions al voltant de les propostes tradicionals de Puglia comentades unes línies més amunt, a Martina Franca són les següents adreces les que faran el nostre viatge encara més plaent:
-Pizzeria Pomodoro i Basilico (Vico II°, Via Salvator Rosa, 15): amb els seus pizzes , pizzes i més pizzes!
-Macelleria Braceria Granaldi (Via Vincenzo Bellini, 108): per a aquelles persones que estimen la carn per sobre de tot.
-I això últim, més enllà que un restaurant o local, és la nostra recomanació Condé Nast Traveler: a la part posterior de molts supermercat localitzem al costat de les xarcuteries, una secció pensada per portar un paní a via . Què vol dir això? Que aquí es poden confeccionar els entrepans al gust del comensal llest per emportar per un mòdic preu que oscil·la entre el dos i cinc euros depenent dels ingredients afegits.
I per pernoctar? B&B Palazzo Giorgi ( Via Torquato Tasso, 36), Casale dei Pini (Via Massafra, C.da Cavalcatore) o Masseria San Michele (Strada Cupa, 7).
El primer és ideal per a aquells que desitgen viure la ciutat des de dins, dormisquejant al centre de l'enrenou però en la tranquil·litat del que suposa allotjar-se en un palau històric italià ; i el segon i el tercer, són allotjaments en forma de masies localitzades a pocs quilòmetres de Martina Franca amb cotxe i que conviden a un retir on les desconnexió, el contacte amb la natura i els esmorzars de pel·lícula estan a l'ordre del dia. Quedar-se a viure en qualsevol es convertirà en el principal dels nostres propòsits.
Ara, sense més dilació toca treure el calendari per planificar el proper viatge a l'autèntica Itàlia, aquella que mai no ens cansem d'explorar i experimentar.
Això sí, shhh.... Ens guardes el secret?