Quan arribem em va aclaparar el silenci i vaig trigar un parell d'hores a entendre de què anava el joc: tu ets el peó i la natura, la Reina del tauler.
L'única manera de gaudir-ne? Sotmetre't, deixar les presses penjades a la lleixa de les coses que no et faran falta (si ho penses són moltes més de les que creiem que són) i centrar-te a escoltar, mirar, estar.
A Juvet Landscape Hotel l'èxit és no pensar perquè l'ansietat es dilueix entre pollancres, pomeres i avellaners; el món s'emmudeix i esclata el so del bosc, és veritat això que diuen: quan no penses és quan en realitat penses.
Deixo una estona la metàfora i anem a la feina, que aquí hem vingut a viatjar: “Juvet Landscape és el primer hotel-paisatge d'Europa i la idea és crear un espai on la arquitectura moderna es trobi amb la cultura històrica i la natura en el seu estat més pur”, ens ho explica Christopher Schønefeldm (xef i propietari) en una sopar estranyíssim entorn d'una taula compartida enorme, després de passar el dia (ell) pescant i recol·lectant bolets. Sobre la fusta, salmó, cérvol i vins naturals; llenya acabada de tallar, pells per al fred, espelmes sense missatges cursis —tot és autèntic, aquest tipus d'autenticitat que és lluny (molt lluny) de les mans de qualsevol interiorista.
Juvet Landscape Hotel, Noruega.
Ja el viatge està impregnat de litúrgia: escala a Amsterdam i des d'allà fins a l'aeroport de Ålesund, bellíssima escena aterrant: The Atlantic Road, una de les carreteres més espectaculars del planeta, serpentejant entre el mar, roques espesses de verd i centenars d'illes trufant l'horitzó de preguntes. A l'avió, pescadors sense gaires ganes de palique, semblen la tripulació de Bona Mar, d'Antonio Lucas: silenci, vi encert i més passat que futur. No recordo un viatge com aquest.
“Com ens deifica la natura amb uns quants elements i vulgars! Doneu-me bona salut i un sol dia, i deixaré en ridícul tota la pompa dels emperadors”.
És Ralph Waldo Emerson a Natura (editat per Nòrdica Llibres) i aquí, a l'últim racó de la vila de Valldal, un comença entendre que potser és veritat, que en realitat només necessitem bona salut i un sol dia. Christopher recol·lecta flors, bolets i herbes silvestres, cuina a la brasa amb el seu fill sobre el foc, camina fondo sobre la neu, no tenen pressa. Bona salut i un sol dia.
Vam conèixer Juvet per culpa d'Ex Machina (Alex Garland, 2014).
Vam conèixer Juvet per culpa de Ex Machina, la meravellosa òpera prima d'Alex Garland amb Óscar Isaac i Alicia Vikander; no gaire més tard va rodar Devs (de nou ciència ficció una mica filosòfica) per descomptat a aquest paio li agraden els boscos. A la pel·li l'hotel sembla un somni i un somni és: aquí vivim al so del temps i és el temps qui mana, un cafè calent per al fred, passejades sota les estrelles i les cançons de l'aigua (com aquest discàs que s'acaben de marcar Los Planetas).
Ens allotgem en una Landscape Room amb vistes al riu ia la muntanya, també hi ha casetes penjant dels arbres i una vila de l'escriptor on ens imagino en un hivern sense fi, una pila de llibres i només fer que ser. Viatjar també és això. Viatjar també és conèixer-se. Passegem entorn del rierol escoltant el cruixir de la molsa, l'harmonia matemàtica de la naturalesa salvatge, aquest tipus de bellesa que no hi cap en un llenç perquè no es pot comptar. No hi ha dia que no recordeu aquest viatge. Ni un sol dia.