El mosaic Nolla
Actualment Nolla ha caigut en l'oblit . Originària de la Comunitat Valenciana, és desconeguda ja no sols pels joves valencians, sinó per la majoria dels espanyols si ens allunyem dels àmbits de l'art del disseny.
Però, com és possible que la que és considerada com la primera ceràmica d'altes prestacions de tot Espanya i que tant èxit va tenir durant gairebé més de mig segle, sigui ara tan sols una escletxa dels temps modernistes?
Per entendre'l i posar en relleu el seu valor passat, present i futur cal acudir fins a l'origen d'aquest, entrar de ple als seus fabuloses qualitats i -el més important- tornar-li la notorietat d'antany i donar veu a aquells que lluiten diàriament per recuperar aquest meravellós patrimoni valencià amb la intenció que no caigui en un oblit permanent.
L'ORIGEN DE LA CERÀMICA NOLLA
Va ser l'empresari Miguel Nolla Bruguet (natural de Reus ) qui a 1860 utilitzant una tecnologia productiva nova procedent d'Anglaterra va introduir a Espanya aquests mosaics i els va repartir per tot el món des del seu fàbrica a Meliana , en plena horta de la ciutat de València.
Mosaic Nolla, una tradició del patrimoni valencià que no ha de caure en l'oblit
“La ceràmica Nolla és un gres obtingut mitjançant premsat de argila polvoritzada, i cocció a alta temperatura (més de 1.200ºC) . Aquesta tècnica permet produir petites tessel·les de colors , generalment d'uns 4cm de costat, amb les que es poden compondre tants dibuixos com ho permeti la imaginació, bé siguin geomètrics o figuratius . El resultat del seu procés laboriós és una ceràmica de gran bellesa i resistència”, indica a Traveler.es Xavier Laumain, arquitecte fundador de l'estudi ARAE Patrimoni i Restauració i president del Centre de Recerca i Difusió de la Ceràmica Nolla.
La dècada d'esplendor d'aquest paviment va ser des de finals del segle XIX fins 1940 , a ple modernisme i són moltes les cases, palauets, alqueries o edificis de renom, les que compten amb Nolla a terra, sostres o parets.
A partir de la segona meitat del segle XIX, l'arribada d'altres materials més econòmics -encara que menys resistents- com les rajoles hidràuliques o altres corrents de decoració, van relegar a un segon pla la ceràmica Nolla fins a l'actualitat.
LA DIFERÈNCIA ENTRE EL MOSAIC NOLLA I L'HIDRÀULIC
El mosaic Nolla i l'hidràulic són productes totalment diferents, encara que en un primer cop d'ull puguin portar a confusió. Des de l'estudi ARAE Patrimoni i Restauració aclareixen que: “El primer és un gres, quan el segon és ciment acolorit. La ceràmica Nolla resulta d'un procés en què intervé una cocció a alta temperatura, cosa que permet la seva vitrificació i li confereix una gran resistència”.
Mosaic Nolla
“Al contrari, l'hidràulic és una peça composta per una petita capa de ciment acolorit, un cos també de ciment, tot premsat i assecat a l'aire. El resultat és una rajola de menor resistència i molt més delicada ”, continuen.
LA POSADA A PUNT DEL PALAUET DE NOLLA A MELIANA, VALÈNCIA
Si volem recórrer a la major exemplificació o empremta d'aquest patrimoni cultural modernista valencià, tan sols ens haurem de traslladar a uns 20 minuts del centre de València per arribar fins a l'origen de tot, el Palauet de Nolla (Camí Barranquet, 57, Meliana, València) ).
Tal com expliquen Josep Riera Vicent (Alcalde de Meliana) i Cristina Alonso Burgaz (Arquitecta municipal de l'Ajuntament de Meliana) a Traveler.es, l'època gloriosa del Palauet va ser el 1860 i el 1920 quan tot el terreny era propietat de Nolla i aquest enclavament era el mostrari i casa d'estiueig de la família, ubicat al costat de la fàbrica que produïa diàriament aquests mosaics.
Palauet de Nolla
En els anys posteriors el Palauet -també conegut com Villa Yvonne - va anar passant per diversos amos fins arribar a una situació d'abandó força preocupant. Per sort el 1987 va ser donat a l'Ajuntament i l'any 2010 es va començar tot un projecte de rehabilitació que encara segueix en marxa actualment i que gràcies al mateix s'ha aconseguit que el mes de juliol passat d'aquest 2020 aquest lloc obrís les portes al públic malgrat tota la feina que encara queda per fer.
Els encarregats de tot aquest procés han estat l'estudi ARAE Patrimoni i Restauració -amb els fundadors Xavier Laumain i Angela López al capdavant- que juntament amb l'actuació de l'Ajuntament de Meliana lluiten cada dia per tornar-li a aquesta vila el valor i lluentor de principis del segle passat.
“Fa més de deu anys vam fundar aquest estudi amb la voluntat de crear una nova manera de treballar, basada en un equip interdisciplinari. Contemplem la conservació del patrimoni des d'una percepció més global, més enllà de la simple intervenció. Restaurar és necessari, però posar en valor el patrimoni perquè la ciutadania ho valori i ho respecti ho és de la mateixa manera ”, sentència Xavier Laumain.
Sense cap dubte, la rehabilitació del Palauet ha estat la seva feina més destacada fins ara: “Ha estat, i continua sent, una lluita permanent per tornar-li la seva esplendor original. Les actuacions dutes a terme els primers anys sobre el Palauet s'han centrat a evitar la ruïna, que era imminent . Després d'uns inicis complicats, el 2019 vam començar la darrera fase de consolidació que va finalitzar tot just començar el confinament. Ara el Palauet està fora de perill, llueix les primeres restauracions d'interiors, i ha començat a acollir públic i esdeveniments culturals ”, comenta.
El Palauet es presenta ara com un lloc on esdeveniments i cultura s'uneixen al voltant dels mosaics de Nolla
L´objectiu final d´aquest bé valencià? Es pretén aconseguir la completa recuperació del Palauet, amb la intenció de dotar-lo d'un ús cultural, acollint a més tant esdeveniments públics com privats. “ El Palauet tornarà a ser, in fine, una referència arquitectònica i cultural a l'Horta Nord ”, comenta a Traveler.es Xavier Laumain.
“La previsió per al futur és força prometedora i optimista”, afegeixen Josep Riera Vicent i Cristina Alonso Burgaz . A causa de la situació sanitària actual, per gaudir-ne joia cultural valenciana cal reservar amb cita prèvia, però val la pena ser testimoni d'aquest trosset de passat que arriba en forma del nostre present!
UNA TRADICIÓ DEL PATRIMONI VALENCIÀ QUE NO HAURIA DE CAURE EN L'OBLIT
La sort d'aquest tipus de mosaics és que a causa del seu laboriós procés de creació comporta més temps treure'l que tapar-lo per un altre material i moltes de les cases, barraques o palauets encara tenen Nolla al seu interior, fora de la vista de tothom. Simplement esperen latents sota els nostres sòls valencians esperant a ser recuperats.
Això és just el que els va passar a Belén Gimeno (publicista) i Jaume Navarro (dissenyador gràfic) quan van començar a reformar la seva recent estrenada casa al barri del Cabanyal-Canyamelar . Part del seu edifici data de 1888 i la seva façana està protegida com Bé d'interès cultural per la qual cosa no és estrany que el terra del seu habitatge estigués decorat amb mosaics Nolla i que en les dècades posteriors ho haguessin tapat amb altres materials pel que havia quedat ocult.
“No sabíem de la seva existència fins que ens vam trobar amb ell durant la reforma. Al seu moment vam pensar que era hidràulic, però ja ens vam començar a informar sobre la història de Miguel Nolla i vam descobrir que teníem un veritable tresor sota els nostres peus i vam decidir aixecar tot el terra i reconstruir-lo a poc a poc”.
“És una ceràmica que creiem que dóna molta personalitat a casa. Estem molt acostumats ara a fer les coses molt simples i aquests tipus de sòl tenen moltíssima feina i ens agrada valorar això . Estèticament ens sembla espectacular i us donem el valor que es mereix per la seva cultura patrimonial i barrejant-ho amb elements més industrials i moderns guanya en la seva totalitat ”, continua la parella formada per Betlem i Jaume.
El treball que comporta confeccionar i col·locar totes les peces d'un mosaic Nolla ens porta directament a posar en relleu -a més d'aquest meravellós material- també la figura del mosaic, “ Aquests operaris ens han deixat un llegat excepcional. El saber fer és un patrimoni immaterial que viu en perill d'extinció i que hem de valorar i recuperar . Un mosaic Nolla és més que un conjunt de peces que formen un dibuix, és la mostra de la perícia d'aquests magnífics col·locadors”, comenten Traveler.es des de l'estudi ARAE Patrimoni i Restauració.
Així que ja sabem si volem mantenir el llegat d'aquest patrimoni cultural és fonamental donar-lo a conèixer entre les noves generacions perquè torni a gaudir del merescut valor i reconeixement que li porta corresponent des del primer dia del seu naixement.
Belén Gimeno i Jaume Navarro van reconstruir el seu pis preservant i restaurant el Mosaic Nolla