L'actriu Melissa McCarthy s'emociona una mica en pensar que a principis dels 90, quan ella es va mudar a Nova York, va poder estar asseguda al costat de l'escriptora que ara interpreta a Podràs perdonar-me algun dia?, Llegeix Israel.
Pot ser que totes dues estiguessin apostades a la barra del Julius’, un dels bars més antics de Nova York. Fundat el 1867, va sobreviure a la llei seca, va ser refugi de Tennessee Williams o Truman Capote i als anys 60 del segle XX ja va passar a convertir-se, molt a prop de l'Stonewall Inn, en una altra icona del barri gai novaiorquès, Greenwich Village.
McCarthy passava per aquí alguna vegada, amb altres amics aspirants a actors i artistes. L'escriptora Lee Israel hi matava les hores del seu bloqueig creatiu, primer, i després hi va gastar els diners que va fer amb les cartes que falsificava d'altres autors famosos. “Crec que a Lee li agradava anar a bars gai per a homes perquè podia estar aïllada, sola, sense que ningú la jutgés”, diu MacCarthy.
El Julius', tota una institució del Nova York LGTBI.
El Julius' és un d'aquells pocs llocs que resisteix del Nova York que va viure Lee Israel, la protagonista del biopic. Podràs perdonar-me algun dia?, adaptació de les memòries de la pròpia escriptora revelant les seves aventures de falsificadora, com a manera desesperada de guanyar diners quan les portes del món literari se li van tancar als nassos.
Lee Israel va ser una periodista de certa reputació als 70 gràcies, sobretot, a un perfil que va escriure de Katharine Hepburn, publicat dies després de la mort de Spencer Tracy. Als 80 es va reciclar en biògrafa solvent fins que es va entossudir a publicar unes memòries no autoritzades de la magnat de la cosmètica Estée Lauder. Israel va passar de la llista dels bestsellers del New York Times als racons de saldo a les llibreries de Nova York.
Emmascarada en el seu petit crim i el seu petit apartament.
Davant la desesperació va vendre una carta que li havia escrit Hepburn i gairebé alhora, investigant per a una biografia de l'actriu Fanny Brice va trobar un parell de cartes seves per les quals va treure prou per pagar la factura del veterinari del seu gat. Se li va encendre la bombeta: Per què no escrivia correspondència d'autors o personalitats que ella coneixia bé: Dorothy Parker, Capote…? Així ho va fer i per no cridar l'atenció les anava venent per diferents llibreries de aquell Nova York que encara tenia tantes llibreries com Starbucks avui.
Encara que l'FBI la va agafar, per a Lee Israel va acabar sent el millor any de la seva vida, personalment i literàriament. I la pel·lícula, per això, està marcada per una tendre amargor. “És una pel·lícula sobre la soledat i el tipus de gent que travessa la vida en soledat”, explica la directora, Marielle Heller.
Amics de barra i diner.
Aquesta sensació de solitud, de nostàlgia exigia retratar un Nova York que ja no existeix. “Visitem un Nova York que gairebé ha desaparegut, tant el Nova York de la cultura de llibreries com el Nova York descarnat dels 90, quan la sida estava al seu apogeu i la comunitat gai es trobava sota molta pressió. També volíem explorar realment el sentiment específic de l'Upper West Side i el Greenwich Village de l'època”, diu la directora. Perquè Llegeix Israel no només era una orgullosa novaiorquesa, era una orgullosa manhanitta de l'oest de la ciutat, un espècimen molt concret: l'intel·lectual del West Side.
“La pel·lícula és una finestra a un Nova York molt específic, un Nova York polsegós, florit i literari que els excessos de la dècada del 1980 no van tocar mai”, diu el dissenyador de vestuari Arjun Bhasin. “És un món de biblioteques, llibreries, apartaments tipus estudi i antres”.
Un món desaparegut que van haver de rastrejar, falsejar i omplir de portades de llibres vells. Van rodar a Argosy , una d'aquelles joies que encara resisteix, llibres antics i gamma alta. Van rodar a East Village Books, a St. Marks Place, “que tenia una mica més d'ambient punk rock subterrani aquests dies”, diu el director d'art Stephen Carter.
Richard E. Grant i Melissa McCarthy, dos nominats d'Oscar a un bar.
A la llibreria de segona mà i cafeteria que té l'ONG ** Housing Works a Crosby Street** van recrear l'escena en què Lee Israel s'adona de com ha caigut com a escriptora, van canviar poques coses però just per inspirar-se en la desapareguda Pageant Book and Print Shop que sortia a Hannah i les seves germanes.
I Logos Bookstore, a York Avenue, es va transformar en la càlida llibreria d'Anna (Dolly Wells), la més visitada per la protagonista pel flechazo amb la seva propietària.
“Va ser un repte no només intentar trobar les poques llibreries antigues que quedaven –diu Carter–, sinó també aquelles en què segueixes tenint la sensació de ser el 1991”. En aquest Nova York que feia olor de llibre usat.