Entrar en una caverna de gel és molt més agradable després d'enfundar-se en un bon abric impermeable i botes de neu. Baixem en fila, admirant la manera com els feixos de llum arrencaven brillantors a verds i grisos sobrenaturals sobre les parets irregulars. No hi havia manera de captar la majestuositat d'aquest abisme gelat amb la càmera, així que vaig guardar el mòbil i em vaig concentrar a emportar-me tota aquella bellesa a la memòria.
Amb la seva superfície d'aproximadament 925 quilòmetres quadrats, Langjökull és el segona glacera més gran d'Islàndia. Està desapareixent a una velocitat alarmant, gairebé deu quilòmetres a l'any , així que creuar les grutes excavades al seu interior suposa travessar tolls que cobreixen fins al turmell baix una constant pluja de desglaç. Quan finalment sortim de les profunditats, anava tremolant, amb tota la roba xopa i l'emoció a flor de pell. Era la sisena vegada que anava a Islàndia, però la primera que entrava a una glacera. Quina manera de tornar a l'aventura.
Platja de la zona nord-est d'Islàndia
Vaixell de Viking Cruises al costat de la costa islandesa
El recorregut per les coves era part d'una de les excursions organitzades del nou itinerari de Viking Cruises que envolta l´illa. Durant vuit dies, el creuer voreja la costa, sortint cap al nord-oest des de Reykjavík i parant en petits ports i paratges més recòndits, com l'espectacular zona dels Fiords occidentals . No feia gaire que s'havien reprès els creuers, i aquest tenia una bona bateria de mesures de prevenció : només estava obert a persones vacunades, tenia política de màscara obligatòria, comptava amb un sistema de seguiment de contactes molt eficient i realitzava PCR diàries.
La varietat d'aquest recorregut és, sens dubte, un dels punts forts. L'excursió a la vivaç ciutat d'Akureyri , per exemple, inclou una visita al Lystigarðurinn Akureyrar , el jardí botànic més septentrional del món , en què creixen flors d'intens tons blaus i roses. La ruta també passa pel museu d'art , on es troba l'obra de Erró , el pintor islandès d'art pop.
Ísafjörður , un dels pobles pesquers més antics d'Islàndia i una de les primeres parades, és una experiència totalment diferent. El passeig amb caiac i el senderisme pels vessants verds dels camps de torba d'abans resultava temptador, però em vaig decidir pel recorregut per Dynjandi, la cascada més gran de la zona . Mentre caminava entre la boirina, sobre el terra encatifat amb nabius silvestres i sota les esbarts de xatrac àrtic, no podia deixar de pensar en temps més tranquils, més lliures, anteriors a tota la cursa de les vacunes, les proves, les distàncies amb possibles vectors de contagi. Quan arribem a les cascades i em va embolicar el seu rugit eixordador, acompanyat de les fines gotes d'aigua, la pandèmia em va semblar un record llunyà.
El cop de realitat va arribar al següent destí. Quatre dies després de començar el viatge, durant la visita a Seydisfjördur , un plàcid poble de 665 habitants, el nostre guia va portar tot el grup de tornada al vaixell. Hi havia un positiu asimptomàtic a COVID-19 entre els passatgers i, encara que es va aïllar degudament en una secció de l'enorme creuer amb capacitat per a 930 persones i les proves a la resta del vaixell no van revelar més casos, la guàrdia costanera islandesa va expulsar la Viking Sky de Seydisfjördur.
La zona Wintergarden en un vaixell de Viking Cruises
El cinquè dia, parem a un llogaret encara més petit anomenat Djúpivogur , on les excursions per terra, sorprenentment, van poder continuar. Però quan el grup no havia avançat ni quatre quilòmetres pels camps de precioses flors morades, el guia va rebre un missatge urgent: la guàrdia costanera havia donat l'ordre que el vaixell tornés a Reykjavík.
Tot i que Viking Cruises va fer tot el que va poder protegir els seus hostes i les comunitats que visitaven, els creuers internacionals ara mateix tenen aquest inconvenient: a cada lloc hi ha gent diferent prenent decisions diferents, i els resultats són molt impredictibles . La majoria de passatgers van comprendre que estem en un moment molt incert per viatjar i va conservar el bon humor, encara que alguns van expressar la seva frustració per haver vist les vacances interrompudes per un desconegut sense símptomes.
Em va fer tanta pena com a qualsevol que el viatge es tallés a la meitat, i vaig tenir el meu moment de plantejar-me si no hauria estat millor planejar un viatge pel meu compte. Però també em vaig adonar que, en les circumstàncies actuals, viatjar de forma independent pot posar en perill les comunitats de la zona molt més que un creuer amb les mesures de seguretat en ordre. Si no hagués anat al creuer, les meves interaccions no haurien quedat registrades enlloc. Si m'hagués contagiat de coronavirus sense presentar símptomes, podria haver estès la malaltia sense adonar-me'n.
A bord de la Viking Sky, les mesures de seguretat garantien el seguiment de la ruta, les proves diàries i la interrupció del viatge al mínim indici d'un contagi. Això em va fer adonar que, almenys ara com ara, un creuer és la millor manera de viatjar per tenir cura de tot el món.