Lopapeysur o jerseis de llana islandesa
Actualitzat el dia: 19/01/2021. Poques coses –si exceptuem Björk– hi ha més islandeses que els lopapeysur, els típics jerseis de llana. Elaborats amb lopi –una llana d'ovella local que s'utilitza sense filar, perquè contingui més aire i així aïlli millor del clima àrtic–, portar un daquests peysur (jerseis) és vestir-se amb un tros de paisatge islandès.
És la peça perfecta tant per treballar a la granja com per sortir de concerts o anar a les festes d'orgull nacional. Però, si els mires amb atenció, potser les greques que voregen el coll i els punys et recordin a un altre lloc. Efectivament, s'assemblen força als de els jerseis d'alpaca que es venen a les botigues d'artesania de Bolívia i el Perú.
I és que, segons afirma una teoria que cobra cada cop més força, l'origen d'aquests patrons es troba en un llibre sobre la cultura inca que el premi Nobel de Literatura Halldór Laxness va portar a la seva dona Auður –també escriptora i, com a bona islandesa, excel·lent teixidora– d'un dels seus viatges per Amèrica a finals dels anys 40.
Avui és possible comprar lopapeysur fins als llocs més remots del país però, si vols una adreça de confiança, prova a la Handknitting Association of Iceland, tota una institució des del 1977, a Reykjavík. La fama d'aquests jerseis és tan gran que també és possible trobar-los en llocs a priori insospitats, com Venècia, on Katarzyna Plachta, propietària de Jigsknits, utilitza dos tipus de llana d'ovella islandesa: i lettlopi, més fina, i álafosslopi, més gruixuda.
Aquest article va ser publicat al número 144 de la Revista Condé Nast Traveler (Gener-Febrer 2021)