Cabrera ja és el Parc Nacional més gran d'Espanya.
"Per fi!" és la frase més repetida des que el govern anunciés que finalment el Parc Nacional Marítim-Terrestre de l'Arxipèlag de Cabrera , a les Illes Balears , seria blindat. D'unes 10.000 hectàrees ha passat a tenir protegides unes 90.000 hectàrees , tota una fita al nostre país i una gran notícia (que servirà de precedent) per al nostre castigat Mediterrani.
QUÈ SIGNIFICA I PER QUÈ ÉS TAN IMPORTANT?
La nova legislació sobre el Parc Nacional de Cabrera inclou a més zones profundes que arriben als 2.000m, incorporant així ecosistemes protegits com praderies de posidònia, esculls coral·lígens, boscos de laminàries i corals de profunditat.
Així com un escarp submarí imponent, molt semblant a un penya-segat, i zones de gran importància per a cetacis -catxalots i dofins-, i grans peixos migradors com tonyines i peixos espasa.
D'aquesta manera, ** Cabrera és ja el Parc Nacional més gran d'Espanya **, incloent-hi els parcs nacionals terrestres, i el segon marítim més gran de la Mediterrània occidental.
" El Mediterrani és un dels mars més castigats del món , amb uns nivells de sobrepesca extremadament alts, problemes de contaminació i una alta vulnerabilitat al canvi climàtic. Per tant, aquesta ampliació no només representa un avenç en la conservació marina per a les Balears i del Mediterrani espanyol, sinó que representa una fita per a la conservació del mare nostrum en general" , assenyala Traveler.es Marta Carreras, científica marina d'Oceana Europa.
Un llegat per a les nostres generacions futures.
UN PAS PER A LA CONSERVACIÓ MARINA
Oceana, juntament amb altres organismes ecologistes fa molts anys que reclamen aquest blindatge legal per a Cabrera , però ha trigat molts anys a arribar. Per què? Semblen haver-hi diversos motius, el més rellevant és que gràcies a les noves tecnologies s'han pogut descobrir esculls coral·lígens , etc., i ampliar les zones de protecció -sempre més centrades a les costes-.
"D'altra banda, el fet que les aigües de Cabrera tinguin gestió compartida amb el govern balear i el govern estatal, han alentit el procés. Han passat unes tres legislatures de diferents colors polítics des que es va iniciar la campanya per ampliar el parc. No sempre hi ha hagut prou enteniment i voluntat per a la conservació marina entre aquests governs", assenyala Marta.
La protecció màxima legal és l'atorgada al nivell més alt , el que significa que es protegeixen tant espècies i ecosistemes que viuen al fons marí , com els que habiten a la columna d'aigua, inclosos també fauna i flora.
" Això no vol dir que es prohibeixin totes les activitats humanes , simplement es permeten tan sols les que siguin compatibles amb la conservació. Per exemple, no es permetrà la pesca d'arrossegament per ser una pràctica destructiva amb el fons marí o un altre tipus de pesca industrial que tingui una elevada capacitat d'extracció, com el palangre de superfície . Però sí que es permetrà la pesca artesanal , assegurant que es duu a terme de manera sostenible", comenta Marta Carreres d'Oceana Europa.
EL FUTUR DEL TURISME A BALEARS
No cal ser ecologista o biòleg per saber que els excessos turístics de les Illes Balears els estan passant factura, sobretot a l'estiu. Per això és el moment de protegir-les abans que sigui massa tard.
" Cal establir mesures que regulin millor el turisme perquè no es posin en perill els recursos naturals de les illes i permetin que la població local pugui viure dignament. El turisme és una activitat econòmica molt positiva , però si no es posen límits, un excés pot arribar a ser molt perjudicial”, afegeix la científica.
Es podrà, doncs, visitar Cabrera? Com es vigilarà el compliment de la llei? " Sí que es pot visitar , però amb certes restriccions. Per exemple, hi ha d'haver un quota màxima de visitants , zones senyalitzades, quotes de bussejadors, quotes d'embarcacions permeses, etc. Un dels objectius dels Parcs Nacionals és crear una consciència social activa , favorable i compromesa amb la seva conservació, per la qual cosa les visites han d'estar enfocades en aquest sentit”.
I acaba: "Cal dir, que actualment, l'avenç de la tecnologia permet dur a terme les activitats de vigilància i control a un cost més reduït. Alguns exemples són el ús de drones, radars i sistemes de seguiment via satèl·lit de les embarcacions ".