L'actor Juanjo Ballesta ens ensenya Parla, una altra manera de viure Madrid.
Què són les Traveler Call? Trucades del destí? La trucada de la vida? Del viatge? Et donem la benvinguda a una nova secció de vídeos protagonitzada per noms del món de la cultura (música, cinema, gastronomia, literatura...), veus en off que ens guien per racons molt especials, diferents llocs que encarnen les seves vivències i ens conviden a descobrir-les.
A l'escenari actual, el fotògraf i realitzador Jerónimo Álvarez proposa homenatjar l'indestructible esperit que ens ha mantingut units com a societat, ja fos a través de trucades tradicionals, videotrucades, àudios... L'obligació de mantenir la distància no ens ha impedit perseguir una connexió: entre nosaltres i amb el destí. Així, Álvarez recorre amb diferents personatges els seus escenaris més personals, mentre narren les seves reflexions i emocions sobre lespai que descriuen.
En el cas de Juan José Ballesta, 'el Bola' –perquè ell sempre serà recordat pel paper que el va convertir en el quart actor més jove de la història a aconseguir un Goya–, no podia ser un altre lloc que no fos Parla. Aquest municipi al sud de Madrid és on ell ha crescut i és més feliç.
Després de passar per sèries com Estimat mestre o la mítica Companys, aquest parleny nascut el 1987 va fer el salt al cinema de la mà d'Achero Mañas l'any 2000 amb la celebrada El Bola. Després arribarien altres títols, com El viatge de Carol i 7 verges, sèries com Hispània, la llegenda i Servir i protegir, igual que adaptacions teatrals com El nom de la rosa. Però ha estat MasterChef Celebrity – un dels programes més vistos de la història de la televisió del nostre país, en versió protagonitzada per famosos– qui ha proporcionat una renovada popularitat al de Parla.
“Els meus pares em van tenir molt joves. El meu pare era encofrador, la meva mare peona de paleta”, ens explica Juanjo, que gestiona la fama amb la seva habitual espontaneïtat, ja convertida en segell de la casa. Entre rodatge i rodatge, també ha treballat com a cuidador d'animals en una granja escola o paleta. “Aquest era un barri de terra, on jugàvem al beisbol”, ens explica camí del parc del Llac, on solia anar a pescar amb el pare. “No hi ha cosa que em relaxi més que pescar. Cal viure en harmonia amb la natura, amb l'entorn”, subratlla.
“Parla em sap a marisqueria Trujillo, on cada cop que vaig el meu amic Iván em posa un gènere increïble”, comenta. També té una altra tradició gastronòmica: sempre va per un pollastre els caps de setmana a la graella de pollastres El Fogón. “M'encantaria tenir un carrer de Juan José Ballesta 'el Bola'. Això de 'el Bola' ja una mica 'caducat', entre cometes, –diu entre rialles–, perquè ja va passar. Encara que tinc tant que agrair a aquest personatge que sempre hi serà”.
“Les xarxes socials et treuen una mica de vida”, reflexiona. “Jo he passat de 12.000 a 40.000 seguidors a Instagram –gràcies al qual descobrim la seva ovella Copo–, després a 60.000, a 84.000... i espero que no pugi més, perquè no dono abasto, sóc dels que contesten tothom i al final em donen les quatre del matí i em quedo adormit amb el mòbil a la mà”.
La boxa és la seva gran afició i ha après a fer-lo servir com a defensa per als xavals que cauen a les drogues, una xacra al seu barri. “Els aconsello anar al gimnàs del meu amic 'el Pollet' i 'el cicló de Parla', a veure si els agrada; si no els agrada doncs res, però almenys en tenen l'oportunitat. Per mediació de l?esport, molta gent ha sortit de la droga”. L'intèrpret també posa el seu granet de sorra amb la firma de roba Mitjà Gram, que dóna part dels beneficis a entitats d'ajuda contra la drogoaddicció.
“Penso en com serà Parla d'aquí a 50 anys i, per desgràcia, crec que en quedarà molt poc. Per exemple, ja han posat unes pèrgoles i han tret les parres on agafàvem el raïm de nens... però sí que quedaran els descendents dels parleños, gent humil i gent de barri”. Persones que no li importa que el parin pel carrer si ho reconeixen: “Sempre rebo la gent amb abraçades, amb petons. Mai no m'ha fallat la gent d'aquí, és un lloc on em sento tan a gust”.