Si alguna cosa apreciem d'un destí és sens dubte la seva autenticitat i peculiaritats, aquelles que el diferencien i fan únic. Els racons, els costums i, sobretot, la gent. Per això, la nova campanya de promoció turística de Visita Gijón/Xixón ens sembla molt intel·ligent i encertada. Porta per nom Tractat de Gijonomia, un estudi antropològic... i antològic de Gijón/Xixón i tracta d'explicar al món, de manera propera i divertida, aquelles particularitats que distingeixen la ciutat asturiana de la resta.
Gijoneses a la platja de Sant Llorenç.
TRACTAT DE GIJONOMIA
La Gijonomia s'estructura en diversos Principis Fonamentals, un conjunt de lleis que regeixen la vida de Gijón/Xixón i la seva gent i que resulten claus per comprendre el caràcter i els hàbits dels seus habitants curiosos.
Presos d'alguns dels pensadors i escoles més rellevants de la història de la ciència i la filosofia, aquests principis han estat adaptats al més pur estil de Gijón i aniran sent desvetllats a poc a poc perquè mai ens faltin els motius per tornar una vegada i una altra a la vila costanera.
1er PRINCIPI (ARQUÍMEDES)
"Tot cos submergit en un fluid experimenta una pujada que no vegis". Amb aquesta animada idea resum un dels costums més fascinants (i agosarades) dels gijoneses i les gijoneses: la de banyar-se cada dia a l'alba al Cantàbric. Sense importar que sigui estiu o hivern (quan la temperatura no superi els 10 graus).
Maru, de 76 anys, es banya amb la seva grupí diàriament a la platja Sant Llorenç, concretament a l'escala 2, que anomenen, afectuosament, “la rampina”. És igual el temps que faci, el ritual, a més de quotidià, és imperdible. “Je el millor del dia”, assegura.
Així són els gijonesos i gijoneses. Alegres, generosos, nobles, simpàtics... 'grandons', amb una curiosa manera d'entendre la vida i també d'expressar-ho. Gijón/Xixón és una ciutat diferent, peculiar, amb un carisma especial… I ho és, sobretot, per la gent. Parlen amb frescor, de forma autèntica, amb cert desvergonyiment… i amb gràcia.
Gijoneses qualsevol dia al matí.
MÉS PARTICULARITATS
En aquest compendi s'abordaran altres particularitats que expliquen què són i com és la seva ciutat. Algunes potser resulten una mica xocants, com l'ús d'augmentats (el Molinón, les lletrones, etc.) i diminutius (els campins, el quilometrí, el Rinconín…), però en el seu context cobraran sentit. Des de les festes de prau fins a la manera de parlar.
Caminant pel carrer Corrida o el passeig de Begoña, no serà estrany escoltar paraules que et resultaran desconegudes: prestar, estrapayar, mancar, emburiar, fame, folixa... Expressions asturianes que s'entremesclen amb altres pròpies de la ciutat. Recorda, si algú a Gijón/Xixón t'envia a “veure la balena” no us estarà suggerint precisament que aneu a l'aquari, sinó que “te'n vagis a passeig”. Una dita popular que recorda l'aparició fa més d'un segle de un enorme cetaci a la platja de Sant Llorenç.
Església de Sant Pere, al costat de l'escala 0 (La Cantábrica).
També és curiós com utilitzen la numeració dels 16 accessos a aquesta platja des del passeig marítim (El Muro) com a referència espacial: “a l'alçada de la 12”, et diran. La més gran, la del rellotge, la del termòmetre gegant, la més famosa... és L'Escalerona. Quedem allà? O millor al torrador, aquest racó de la platja de Sant Llorenç, on desemboca el riu Piles, que recull i guarda tots els raigs de sol que arriben a Gijón/Xixón?