Els Arribes pels quals serpenteja el Duero ofereixen un paisatge únic
No hi ha qui no se sorprengui quan, de sobte, després de creuar les planes zamoranes, aquell altiplà estepària que Cuadrado Lomas pintava a cop adusto, gairebé amb cartabó, el paisatge comenci a donar fallides. Pastures verdíssimes, berrocals granítics –anomenats aquí 'bolones' o 'berruecos'–, rierols i arbredes donen vida a petits llogarets amb la seva característica arquitectura de pedra seca que semblen totes ser la fi del món. No, però quasi.
La esquerda del Duero entre abruptes penya-segats talla qualsevol intent d'avançar tret dels passos fronterers que donen la benvinguda a Portugal. Perquè els Arribes poden semblar la fi del món... però només són la fi d?Espanya. *També del Duero abans de demanar que li diguin Douro.
No hi ha qui no se sorprengui quan, de cop i volta, després de creuar les planes zamoranes, el paisatge comença a donar fallides
De totes les rutes possibles en triem una que arrenca a la ZA-324, al nord d'aquest parc natural pel qual el gran riu i els seus afluents recorren més de 120 km, just on l'Esla s'uneix al Duero i, tot just creuar el Salt de Villalcampo, les cascades d'Abelón –tan secretes que dubtes si compartir geolocalització–, regalen un espectacle majúscul a la primavera.
Des d'aquí arribem fins Torregamones, que conserva uns quants xiviteros (cabanes que protegien el bestiar dels depredadors), a més de les restes del Fort Nou de Bossó, muralla defensiva del s. XVII.
Després d'aquesta parada i una altra obligada al petit Gamones, a només un quilòmetre, per comprar mel a Nazario i ceràmiques a Nuria –que va deixar Madrid i va crear aquí el seu taller, Numa– gira a l'esquerra per la carretera ZA-P-222, més terciària que secundària, sinuosa i amb algun sot, i deixa't portar. A Badilla, amb les fonts i els molins. A Coscurrita, només una desena de veïns i ja amb festival propi, el Cozcurrita Sound Fest. A Farissa, els quals formatges La Faya –ecològics i artesans des de fa més de trenta anys– et faran pensar per què ningú t'havia parlat abans. A Formariu, on José Manuel Beneitez et donarà a provar els vins del seu celler El Hato i el Garabato, de raïms tan rars com la Posta a Creu, la Bastardo i la Donya Blanca, i Luis Fernando i David faran el mateix amb el seu oli d'oliva, El Regal d'Atenea, fenomenal arrencada per emprendre la Ruta del Vi de Arribes, que compta amb 43 associats i arriba fins a la part salmantina.
Carrer de Formariz
De fet estem seguint aquesta ruta, només que amb meta, de moment, a Fermoselle. I encara falta. Ens falten les melmelades Oh Saüc que elabora Teresa a Fornets de Fermoselle, on imparteix cursos de cuina i de ioga. Ens falta veure el Duero, que a hores d'ara gairebé s'uneix al Tormes i junts donen vida al embassament d'Ametlla, immens ‘mar’. I ens falta, ara sí, Fermoselle, preciosa vila de carrers encaixats entre falles i penyals . Des d'aquí, altres cellerers com Thyge Benned i Charlote Allen estan posant al mapa aquest paratge gairebé mediterrani on tarongers, oliveres, estepes i ametllers rellisquen fins a arribar al Duero. I al Douro.
Crancs de riu, molt típics a la zona
***Aquest reportatge va ser publicat al número 144 de la Revista Condé Nast Traveler (Primavera 2021) . Subscriu-te a l'edició impresa (18,00 €, subscripció anual, trucant al 902 53 55 57 o des de la nostra web). El número de Condé Nast Traveler d'abril està disponible a la seva versió digital per gaudir-lo al dispositiu preferit