La esglaiadora sensació de saber que formes part de la cadena alimentària
Afortunadament, molts no compliran els requisits per formar part d'aquest exclusiu grup on tots els seus membres tenen alguna cosa en comú: haver sobreviscut a un atac de tauró a Austràlia.
El 2011, Dave Pearson surfejava a Crowdy Head (Nova Gal·les del Sud) quan un tauró bou de tres metres es va abalançar sobre ell, atrapant amb la seva mandíbula la taula i el braç del surfista, mentre el submergia sota l'aigua.
Els punts de sutura usats per reconstruir el braç dibuixen la silueta d'una mossegada perfecta ; un recordatori constant sobre una experiència tan aterridora.
Avui llueix sobre ells un tatuatge orgullós d'un tauró i la paraula survivor (supervivent) . Tres dies després del seu atac, les infermeres ja feien broma amb ell sobrenomenant-lo “esquer per a taurons”.
Afortunadament, molts no formaran part del club
Al final d'aquell mateix passadís es trobava Lisa Mondy, que també acabava de patir un atac mentre estava practicant wakeboard.
A diferència de Pearson, Mondy va encaixar pitjor la seva sort, per la qual cosa aquest va intentar animar-la parlant de l'accident com només dues persones que comparteixen aquest trauma poden.
Va ser així com Dave Pearson es va adonar que un cop acaben les reconstruccions, les operacions i la rehabilitació, queden un altre tipus de seqüeles que no es tracten als hospitals.
Decidit a fer alguna cosa i cansat de totes les mostres d'odi que rebia a les xarxes socials (per haver surfejat al capvespre, per entrar al territori dels taurons...) va decidir fundar The Bite Club.
El seu objectiu és el de donar suport a les víctimes d'un atac i els seus familiars, aprofundir on la medicina deixa d'actuar per curar aquestes altres ferides: els malsons, els traumes, la por.
És un club on els membres comparteixen les seves experiències; però al final va més enllà dels taurons, convertint-se en un espai de camaderia, de recerca de sentit a una cosa tan aleatòria que et podria haver passat a tu i no a ells.
Tatuatge de Dave Pearson
Els inicis del Bite Club no van ser del més fàcil. Imagina't estar postrat en un llit d'hospital quan reps una trucada d'un llunàtic que diu que és del Club de la mossegada …
Ara el club és tan conegut als ambients del surf i dels aficionats als esports aquàtics que, quan un atac passa, solen ser els propis familiars o amics els que es posen en contacte amb Dave.
“Adonar-te que simplement formes part de la cadena alimentària és força esglaiador, per dir alguna cosa”, assegura Dave Pearson.
I és que tot i continuar sent una cosa residual i que cada any morin a Austràlia més persones ofegades (291 només el 2017) que per atacs de tauró, aquests segueixen ocupant el primer lloc a l'escala de pànic.
No obstant això, els atacs s'han convertit en una mica més freqüent i l'estret de costa de Byron Bay a Port Macquarie acumula bona part dels 78 incidents produïts en els darrers tres anys, cinc mortals.
No sabem fins a quin punt Spielberg va traumatitzar les generacions futures amb Tauró, però escoltar els relats dels supervivents supera amb escreix la ficció.
Entre les activitats que realitzen hi ha la immersió amb taurons
Històries com les del bodyboarder Dale Carr , qui per alliberar-se d'un tauró va haver de ficar-li el dit a l'ull; o la de Bruce Lucas , quan va saltar pels aires de l'impacte de l'esqual. Tots coincideixen a recordar-ho com si un cotxe els hagués atropellat.
Tots tres, amb Pearson, s'han tornat a ficar a l'aigua, fins i tot a la mateixa platja on van ser atacats.
El paper del Bite Club ha estat clau en aquest procés de reconciliació i, al contrari del que es pot pensar, molts dels seus membres no volen la caça indiscriminada de taurons.
“Nosaltres intentem comprendre per què de cop hi ha tants taurons a les nostres platges. Ens informem i col·laborem activament amb la comunitat científica”, explica Pearson.
A més d'explicar la seva història “centenars de vegades”, el surfista aprofita l'atenció dels oients per parlar de com reduir riscos d'un atac, corrents al mar, etc.
La seva inspiradora història l'ha portat a fer conferències al voltant del país, a més de a col·laborar amb el govern australià per ampliar el tractament que reben les víctimes atacs.
La realitat supera la ficció de Spielberg
“Em sento orgullós del que hem aconseguit. Vaig començar Bite Club simplement com un espai on els supervivents poguéssim parlar de com ens sentíem, sense ser atacats o ridiculitzats i ara treballem amb la universitat i el departament de salut mental per traçar un pla”.
A més de reunir-se per parlar, els membres del club realitzen activitats com immersió amb taurons a l'aquari de Manly Beach o donació de sang a les campanyes de la Creu Roja.
Surfistes, bussejadors, triatletes, banyistes i, fins i tot, pares i mares els fills dels quals ja no hi són. Supervivents que malgrat tenir la pell marcada, han estat capaços de fer les paus amb l'oceà i, la majoria, amb els taurons. Les seves pitjors ferides continuen sent invisibles, però és allà on ser membre del Bite Club cobra tot el sentit.