Ara que la calor sembla no voler-nos abandonar és el moment ideal per aprofitar els caps de setmana que precedeixen l'estiu per escapar-se per l'interior. Castella i Lleó és una de les destinacions preferides per fer turisme rural els mesos de maig i juny, i els allotjaments rurals ja comencen a avisar que les reserves comencen a esgotar-se.
Però lluny del soroll mundanal dels espais naturals als quals tothom acudeix en pilot, nosaltres us portem al Tancat, una comarca que ha volgut sempre passar desapercebuda malgrat tots els segles d'història. I el motiu és simple: volen continuar vivint en silenci.
El Cerrato és una comarca que es troba entre Burgos, Valladolid i Palència, tenint la major part dextensió en aquesta última. Una de les seves capitals és el destí de la nostra aventura, la bonica Palenzuela (Palència), un petit poble mil·lenari que ha estat a punt de desaparèixer i que ha sabut amagar-se del soroll de la civilització, parapetat entre els rius Arlanza i Arlanzón.
Església de Sant Joan Baptista de Palenzuela.
UNA MICA D'HISTÒRIA
Tot i que amb prou feines compta amb dos-cents habitants, Palenzuela va ser una ciutat romana on va haver-hi una notable activitat. Això sí, als romans els va costar molt fer fora els celtibers que ocupaven la vila, que van plantar cara i no ho van posar fàcil a Pompeu. De fet, el jaciment de les ruïnes de l'antiga Pallantia és una de les joies d'aquesta regió que converteixen Palenzuela en un lloc molt interessant per visitar.
Durant l'edat mitjana va ser residència dels reis per algunes temporades per la qual cosa es va fer necessari aixecar una fotesa defensiva i fortificada amb les muralles i el castell. Això va fer que Palenzuela, igual que Plasència o Sigüenza, aconseguís l'aclamat títol de Villa Muy Noble i Muy Leal, una cosa que no tenen totes les ciutats històriques i que d'alguna manera
va impulsar el creixement de Palenzuela durant l'Edat Mitjana.
UNA VILA REPLETA DE PALAUS NOBLES
Palenzuela s'aixeca a la ribera dreta de l'Arlanza, un lloc estratègic per al seu dia poder albirar possibles enemics atacants i que avui s'ha convertit en el mirador perfecte de tot el Cerrato. Comencem l'aventura travessant el pont medieval de nou arcs que creua el riu per trobar-nos amb una de les viles medievals més pintoresques del nostre país, declarada Conjunt Històric Artístic des de l'any 1966.
Façanes a Palenzuela.
Creuat el riu passem per la Porta de la Pau, l'única porta que queda dreta de les tres que va tenir la muralla de Palenzuela. Va ser reconstruïda i avui és l'entrada del poble. Encara que realment l'entrada del poble es trobava a la Porta de la Torre del Rellotge, que fins i tot arribo a ser la presó del poble i que avui dia, ja desapareguda, es fa servir per a fins culturals.
Els carrers empedrats de Palenzuela acomiaden cert aire de sobrietat, entre orgulloses cases blasonades que exhibeixen els llinatges que una vegada van habitar els seus interiors tot i que el pas dels segles ha fet estralls en la seva esplendor. Entre carrerons de pedra i costes costerudes se sent a cada cantonada l'edat mitjana en totes les seves manifestacions, més encara quan seguim el carrer Vallejo i arribem a la plaça Major.
Però abans podem perdre'ns i passejar sense pressa, gaudint de l'arquitectura castellana i dels molts palauets que semblen passar desapercebuts als ulls del visitant. Al segle XV va haver-hi un gran moviment de famílies nobles a la vila a causa de la celebració de les Corts de Palenzuela de l'any 1425, motiu pel qual es van aixecar el palau dels Herrera, el dels Ortega, el del Marquès de Giadoncha i el dels Xaló, palauet on arribo a allotjar-se el mateix José Bonaparte l'any 1814.
Església de Santa Eulàlia.
La Plaça Major albergava al seu dia una llotja medieval, lloc que actualment ocupa l'Ajuntament. Davant seu es troba la desapareguda Torre del Rellotge que actualment acull el Museu de Palenzuela. A l'interior del museu es pot descobrir una col·lecció molt interessant de peces que desgranen la història de la vila, des de l'Edat Antiga i l'Edat Mitjana fins a l'actualitat, gràcies a les donacions dels veïns, bé en forma d'objectes, bé en forma de fotografies.
Des d'aquí cal encaminar-se al castell, però no sense abans parar a l'església de Sant Joan Baptista, víctima de molts saquejos i espolis, sobretot durant la guerra contra els francesos. És un bonic exemple del gòtic tardà i guardià d'una de les col·leccions de argenteria més importants de la província. No va tenir la mateixa sort la església de Santa Eulàlia, actualment en estat de ruïna i que durant segles custodiava l'arxiu de Palenzuela.
El castell és la darrera parada en aquesta aventura, per la qual cosa cal baixar costa fins arribar al lloc on s'ubiquen les tres torres. Fou declarat Bé d'Interès Cultural l'any 1966 i, encara que sembli mentida, no se sap l'any de la construcció, encara que s'apunta al segle XI. Va ser molt temut per la presó que hi havia a dins, ja que a ella enviaven els ajusticiats del poble sense gaire esperança de tornar-hi. Avui dia és la foto perfecta d'Instagram i el moment per parar i tirar alguna cosa a la boca.
Carrers de Palenzuela.
MENJAR BÉ, PERÒ EN UNA MARISQUERIA
Palenzuela s'aixeca al so que toca el riu Arlanza, un riu que ha permès la proliferació de grans vinyes. De fet Palenzuela es troba dins dels pobles productors de vi Denominació d'Origen Arlanza, per això resulta imprescindible sempre obrir boca amb un vi de la terra que, per altra banda, és un dels records que cal emportar-se a casa.
Els vins d'Arlanza es poden trobar a la Marisqueria Palenzuela (Ramírez i Pastor, 21), situada al costat del castell. És l'únic restaurant que hi ha al poble i resulta molt curiós que una terra de carns, pasturatge i vi tingui com a local de restauració una marisqueria. Però, ni tan malament, no us enganyarem. Mariscades fredes en què no falta una nècora o un cabra en quantitats abundants i bones carns a la graella per als que no són amics del mar. Digestions lentes que saben a glòria
Si encara queda estómac per ficar alguna cosa dolça la nostra recomanació és moure's una mica més i passar per Dolços La Pilar (Carrer Sant Joan, 8), un forn i pastisseria de les de sempre on saben fer un pa de poble dels que haurien d'aparèixer a totes les guies. Bé, i per descomptat els seus roscos, que és el que segurament t'emportaràs a casa en quantitats industrials.
Casa rural Els Manantiales.
EXTRA EXTRA EXTRA
Els cercadors de tresors històrics tenen una bonica excursió fins a la propera ermita de La nostra Senyora d'Allende del Riu, ubicada en as afores a la vega del riu. Aquesta ermita conserva elements visigots, àrabs, romànics, gòtics, renaixentistes i barrocs. Tot plegat! És una veritable joia de valor incalculable que, per altra banda, es troba en un paratge natural preciós que encara conserva els restes de la via romana que passava per allà.
A Palenzuela només hi ha una casa rural, Els Manantials, per la qual cosa pot ser difícil reservar a hores d'ara. Sempre hi ha la possibilitat de cercar opcions a Villarodrigo o Quintana del Puente on, per altra banda, hi ha cases rurals amb piscina. Una capbussada sempre va bé per mitigar la calor.
La ceba de Palenzuela és una institució i un dels productes de la terra que més enorgulleix els palençolans. És una ceba que té un sabor especialment dolç i està molt cotitzada pels restaurants d´alta cuina.