El Centre Astronòmic Hispà a Andalusia ocupa un altiplà a gairebé 2.200 m.s.n.m.
Ja ho van dir actors de la talla del recentment plorat Sean Connery, la bellíssima Brigitte Bardot o un desconegut, però ja amb aspecte de tipus dur, Clint Eastwood: “Almeria és una caixa de sorpreses”. Corrien els anys 60 i 70 del segle passat, quan Almeria va deixar de ser una desconeguda i petita ciutat provinciana espanyola per convertir-se en un gegantí set de cinema pel qual anaven i venien grans estrelles del cel·luloide, tant internacionals com nacionals, barrejant-se amb curiosos i gent local que va trobar una mena de panacea en poder treballar d'extres, especialistes, lampistes, electricistes, ensinistradors de cavalls, etc.
Un boom d'estrelles. Una cosa així passa a les espectaculars instal·lacions del CAHA, situat a Calar Alto, un terreny pla d'aspecte lunar que es troba a les altures de la Serra de Filabres.
El cel estavellat sobre el CAHA, Almeria.
CALAR ALT: BENVINGUTS A L'ESTACIÓ LLUNAR A LA TERRA
En anar pujant amb l'autobús fins als 2.168 metres de Calar Alto, la vegetació varia considerablement. En poc temps, hem passat de l'àrid desert almerienc als boscos de pins que apareixen entre els 1.300 i gairebé 2.000 metres sobre el nivell del mar. De sobte, poc abans de començar a veure les estructures que contenen els telescopis gegants, els pins comencen a escassejar a passos de gegant i, a banda i banda de la carretera, són majoria els petits arbustos amb forma de grans fongs i els líquens que s'agafen a les grises roques.
El silenci gairebé absolut i els edificis que componen el CAHA no fan res més que reafirmar aquesta estranya sensació de trobar-me en un lloc molt allunyat de la Terra. Potser més propi d'aquesta Lluna que controla les nostres marees, i escolta, impassible, els nostres somnis nocturns més anhelants.
Les torres dels telescopis reflecteixen la llum encegadora d'un Sol que ja campeja en un cel totalment net. Són aquests cels de tan alta qualitat els que feren de Calar Alt el lloc ideal per establir un observatori astronòmic.
Al costat de les torres es troben les cases dels científics, el petit “hotel” (que acull les zones comunes i habitacions per a visitants), els laboratoris, biblioteques i altres àrees científiques. El conjunt s'assembla a una estació lunar o marciana. Bé, Mart no ha de ser, perquè la terra no és vermella i no veiem Matt Damon intentant plantar patates. Això sí, el fred és realment intens a aquella primerenca hora del dia.
Un dels gegantins telescopis de Calar Alto.
UN OBSERVATORI CENT PER CENT ESPANYOL
Va ser així, força congelat, com em va trobar Javier, el magnífic guia, i astrònom, de l'empresa Azimuth que aquell matí em va demostrar que l'astronomia no era per a ell una feina sinó una passió.
Mentre caminàvem cap al més gran dels telescopis del complex –un mastodont amb un mirall principal de 3,5 metres de diàmetre–, Javier m'explicava que l'observatori va ser fundat el 1973 després d'un acord entre els governs espanyol i alemany.
En aquella època, els científics germànics de l'Institut per a l'Astronomia Max Planck perforaven el món a la recerca de llocs la ubicació dels quals i cels fossin perfectes per poder implantar els potents telescopis d'observació. Va ser així com van descobrir Calar Alto.
Fins a l'any 2005, les instal·lacions eren utilitzades pràcticament només pels científics germànics, compartint-ne l'ús a parts iguals amb els espanyols a partir d'aquell moment. No obstant això, des de l'any 2019 l'Observatori de Calar Alt és completament espanyol, després de firmar un acord entre el CSIC (Consell Superior d'Investigacions Científiques) i la Junta d'Andalusia.
Des de l'any 2019, l'Observatori de Calar Alt és completament espanyol.
OBSERVATORI DE NIT… I TAMBÉ DE DIA
Tot i que la meva visita al CAHA va tenir lloc durant el dia, també s'hi organitzen visites nocturnes. Sí, és cert que perquè el nostre pobre ull humà pugui gaudir de la bellesa que ens regalen estrelles, planetes, estels, asteroides o meteors necessitem que la foscor de la nit tenyeixi el nostre cel, però visitar l'observatori durant el dia dóna l'oportunitat d'entrar a conèixer les instal·lacions en primera persona, una cosa que no està permesa durant les visites nocturnes, ja que els telescopis estan en funcionament.
No obstant això, aquestes experiències després de la caiguda del Sol no consisteixen a estirar-se sobre una manta i tornar la vista al cel mentre els experts expliquen les constel·lacions i els oients resen per veure una estrella fugaç (les quals, per cert, no són estrelles que es mouen, sinó petits meteors, de mil·límetres o centímetres de mida, que en entrar a gran velocitat a l'atmosfera terrestre combustionen per la fricció) sense caure en la congelació, sinó que es té la possibilitat de admirar, amb certa profunditat i detall, l'espectacular firmament de Calar Alto amb telescopis portàtils de certa potència.
Eclipsi lunar captat pel Centre Astronòmic Hispà a Andalusia, Almeria.
Havent tingut, la nit anterior, una magnífica experiència similar als voltants de la granadina Serra de Baza, la visita diürna em va semblar molt interessant.
Resulta impactant entrar a la complexa estructura, de 43 metres d'alçada, que acull el gran telescopi de 3,5 metres. Al seu interior fa fred, ja que per al correcte funcionament de l'aparell s'ha de replicar, en tot moment, la temperatura que s'arribarà durant la nit. Encara que la lent no sembla tan enorme, sí que ho és l'estructura sobre la qual està muntada i que permet girar i apuntar al firmament. La cúpula també és impressionant.
Aquest telescopi va ser inaugurat el 1984 i s'utilitza principalment per cercar planetes extrasolars (planetes que orbiten al voltant d'estrelles diferents del Sol) del nostre entorn.
A Calar Alt hi ha altres telescopis una mica més petits. El de 2,2 metres, del 1979, s'utilitza per estudiar galàxies actives que posseeixen forats negres massius que absorbeixen grans quantitats de material.
El telescopi de 1,23 metres és el degà del complex. Instal·lat el 1975, s'empra per estudiar les estrelles i** conèixer alguns planetes d'altres sistemes solars.** No obstant, el millor de l'avi de Calar Alto és que, de vegades, permeten als turistes mirar per la seva lent, sent l'únic telescopi professional d'aquesta mida que es fa servir a Europa per a activitats turístiques d'aquest tipus.
Telescopi amb una obertura de 2,2 ma Calar Alto, Almeria.
I és que, en contra del que imagina la majoria, la romàntica imatge de l'astrònom observant per la lent del seu telescopi fa temps que va arribar al final (només en l'àmbit dels grans observatoris). Ara, les dades i les imatges s'analitzen en una sala de control de telescopis, amb lajuda de potents ordinadors que milloren ostensiblement la capacitat de lull humà.
Potser, si Galileu Galilei aixequés el cap sentiria una mica de decepció en assabentar-se d'aquest canvi, però segur que trigaria ben poc a deixar-se seduir per aquesta meravellosa possibilitat de penetrar en aquest fascinant univers que tan petits ens fa sentir.
En un futur proper, les antigues cases dels astrònoms que ja no es fan servir podrien convertir-se en allotjaments turístics, podent així passar un cap de setmana complet (senderisme i cicloturisme són altres activitats que es desenvolupen per la zona) en aquesta espècie de estació lunar que permet somiar amb els peus a la terra.
Adreça: Compl. Observatori Astronòmic Calar Alt, s/n, Serra dels Filabres, 04550, Gergal (Almeria) Veure mapa
Telèfon: +34 950 63 25 00