Quiròfan en un dels Refugis de la Guerra Civil, a Almeria.
Els túnels ubicats sota terra que a la Guerra Civil Espanyola van servir de protecció i empara als gairebé 50.000 habitants de la ciutat d'Almeria, actualment, poden presumir de ser els refugis antiaeris més grans no només del nostre país, sinó de tot Europa que estan oberts al públic.
Van ser construïts entre principis de 1937 i la primavera de 1938 per l'arquitecte municipal Guillermo Langle Rubio davant la necessitat que la ciutat, convertida en blanc fàcil de l'enemic, pogués suportar els bombardejos que eren tan assidus durant els anys més devastadors de la guerra.
A causa del pas del temps, que ens fa caure en l'oblit, molts almeriencs (i ja no parlem dels turistes que arriben de fora de les seves fronteres) desconeixen que sota els seus peus hi ha aquesta impressionant obra arquitectònica amb més de quatre quilòmetres de longitud que tantes vides va salvar al seu moment. Per això és de vital importància atorgar-li el reconeixement que es mereix a aquest projecte d'enginyeria subterrània que ha aconseguit romandre dreta gairebé un segle després de la seva construcció.
Perquè ja sabem que Almeria (sobretot els seus voltants) presenta racons tan espectaculars com el Parc Natural del Cap de Gata-Níjar o la seva deliciosa gastronomia per menjar-nos la ciutat de cap a peus (cal recordar que va ser Capital Espanyola de la Gastronomia el 2019), però Almeria és molt més. I aquests refugis en són una clara prova.
Per això, local o viatger, no dubtis a acudir a la Plaça Manuel Pérez García i baixar entre vuit i deu metres de profunditat, per ser testimoni del passat que arriba en forma del nostre present. **Una relíquia cultural **que val la pena protegir i, és clar, visitar. La descobrim?
Illeta del Moro, al Parc Natural Cap de Gata-Níjar (Almeria).
LA CIUTAT SUBTERRÀNIA CREADA PER I PER AL POBLE
“Del 1936 al 1939, Almeria no va viure, com altres ciutats, l'impacte directe de la guerra, però sí va patir les penúries de la rereguarda, la marxa dels seus homes més joves als fronts de batalla i els terribles efectes dels bombardejos que marcarien la vida, ia vegades la mort, dels seus habitants”, indica Francisco Verdegay Flores, historiador i assessor tècnic del Projecte de Musealització dels Refugis d'Almeria i Vicepresident de l'Associació Amics de l'Alcassaba.
Va ser la darrera ciutat espanyola que es va mantenir lleial al govern de la Segona República Espanyola i no va ser ocupada per les tropes nacionals fins al 29 de març de 1939. Però durant els tres anys que va durar la guerra, Almeria va ser un blanc fàcil per la seva posició estratègica: estava allunyada del front, no existia cap interès militar en ella però estava indefensa ia tret dels bombardejos de les tropes franquistes i dels nazis.
“L'objectiu militar d'aquests atacs indiscriminats sobre la rereguarda civil perseguia, a més de les destrosses materials i humanes, una finalitat psicològica: crear un clima de terror i desmoralització, propici per incitar una sublevació o perquè s'acceptés la superioritat i la victòria dels atacants”, comenta Francisco Verdegay Flores. El resultat van ser 52 bombardejos per aire i mar i un total de 754 bombes durant la Guerra Civil Espanyola.
Aquest projecte d'enginyeria subterrània roman en peu gairebé un segle després de la seva construcció.
Al començament del conflicte bèl·lic ja es tenia al cap construir aquesta xarxa subterrània (com havien fet altres ciutats com Múrcia, Alacant i València), però la manca de recursos va endarrerir diversos mesos la seva posada en marxa. Van ser els atacs del 1937 els que van accelerar el procés de la seva creació, que es va convertir en la principal prioritat.
L'encàrrec va anar a parar a les mans de l'arquitecte espanyol Guillermo Langle Rubio que va comptar amb l'ajuda dels enginyers José Fornieles (Caminos) i Carlos Fernández (Minas). “Es va concebre com un projecte unitari de gran racionalitat i on les formes van íntimament unides a les funcions que hi van destinades”, assegura Francisco Verdegay Flores.
Les entrades dels refugis estaven repartides per tota la ciutat (es van arribar a comptabilitzar un total de 101 entrades), a no més de 100 metres de distància les unes de les altres i eren de caràcter públic (al carrer) o privat (a les cases, edificis públics oa les parròquies). Moltes de les cases avisaven amb cartells i obrien les portes de casa seva a tota aquella persona que desitgés baixar per les escales d'1,30 metres d'amplada a través dels seus habitatges.
L'objectiu? Protegir els 50.000 habitants que tenia Almeria en aquests moments (40.000 als refugis i els 10.000 restants a les coves-habitatges i mines que ja existien llavors).
Aquests 4.500 metres de passadissos subterranis estaven formats per dos tipus de galeries: les galeria-refugi, amb una amplada de fins a dos metres on les persones es podien fins a seure en bancs, i les galeries-connexió, que tenien una capacitat més limitada amb una superfície més estreta.
A més, durant els bombardejos els refugis van servir per tranquil·litzar la població durant la nit. El mateix Langle, igual que milers d'almeriencs més, es desplaçava quilòmetres en caure el sol amb la família per dormir als afores de la ciutat amb la intenció que els atacs de l'enemic no els enxampessin desprevinguts durant la nit. Construïts els refugis, va aprofitar per fer-se la seva pròpia estada particular just a sota de casa seva.
Un cop a baix no estava permès fumar, tampoc portar armes i s'havia de portar un codi de conducta de respecte amb la resta de persones amb qui es compartia l'espai. La guerra i els ideals polítics es quedaven a la superfície per evitar mals majors.
Accés als Refugis de la Guerra Civil, a Almeria.
EL PAS DE REFUGI A MUSEU
Quan l'1 d'abril de 1939 es va donar per finalitzada la Guerra Civil Espanyola i tal com indica Francisco Verdegay al document que recull el projecte de museïtzació dels refugis d'Almeria: “aquests van perdre la seva utilitat i els accessos van ser camuflats i tancats per quioscos racionalistes també creats per l'arquitecte Guillermo Langle”.
Amb els anys aquestes galeries subterrànies van caure en l'oblit fins que el 2001 van trobar els passadissos al fer obres a la ciutat. "Descobrir aquest patrimoni va ser com trobar un tresor amagat, una veritable sorpresa per a la immensa majoria dels almeriencs", indica el Vicepresident d'Amics de l'Alcassaba.
Uns anys després, del 2005 al 2006, gràcies a la iniciativa de l'Ajuntament d'Almeria, a través de l'àrea de Desenvolupament Econòmic, Ocupació i Turisme, es va fer una gran obra de condicionament i reestructuració del complex.
La feina va ser encarregada a l'arquitecte José Ángel Ferrer i es van aconseguir recuperar 965 metres dels 4.500 existents. “Una tasca que va ser molt difícil per les característiques dels refugis i pel deteriorament en què es trobaven”, sentencia Francisco Verdegay.
Impressiona veure com era la guarderia.
A L'INTERIOR
Què podrem trobar una vegada baixem a la zona subterrània? Hi ha tres espais diferenciats museïtzats: el magatzem, l'estada privada de Langle i el quiròfan. Aquest darrer es va construir el maig de 1938 també pel mateix Langle amb la intenció d'intervenir en cas necessari els pacients que ho necessitessin mentre durés el bombardeig o l'atac als civils. En aquest espai encara es pot observar la recreació del material quirúrgic propi de l'època, sens dubte un dels llocs que més atenció crida al visitant.
A més d'aquestes tres galeries, la màgia dels refugis resideix als seus passadissos i als llargs passadissos subterranis. “Naturalment, et trasllada, sense artificis de cap mena, a un temps històric i al patiment que suposa la guerra per a la població civil, per a la gent normal, que només sap de la guerra res més que les conseqüències, el dolor”, comenta Francisco Verdegay.
“Personalment a mi m'emociona veure aquestes llarguíssimes galeries quan no hi ha ningú, quan estan desertes de visitants i en silenci complet”, continua. Un autèntica joia històrica i d'enginyeria que tothom hauria de conèixer, tenir cura, fomentar i que val la pena ser-ne testimoni, vivint-ho en primera persona.
La seva màgia resideix als seus passadissos i als llargs passadissos subterranis.
ELS QUIOSCS, LES ENTRADES CAMMUFLADES COM A MOBILIARI URBÀ
Un cop a la superfície, en passejar per la ciutat ens trobem amb els anomenats quioscs racionalistes. Tal com hem indicat unes línies més amunt aquests van ser construïts per camuflar les entrades als refugis, davant la impossibilitat de saber amb exactitud si en algun temps futur serien utilitzats de nou davant la imminent Segona Guerra Mundial que s'acostava.
Langle va unir en aquestes estructures la funcionalitat amb l'estètica senzilla del racionalisme, creant un brillant joc de volums. Amb el pas dels anys aquests van anar desapareixent i fins i tot va ser oblidada la seva finalitat a la ciutat, encara que encara podem ser testimonis de dos que es troben gairebé intactes: el de la Plaça Urrutia i el del carrer Conde Ofelia.
Així que la propera vegada que passis per davant d'un d'ells, sabràs que són molt més que un quiosc de torn, sinó que sota terra hi havia l'accés a la salvació de 40.000 vides almerienques durant la Guerra Civil Espanyola.
Dibuixos en un dels murs dels Refugis de la Guerra Civil, a Almeria.
RECORDAR EL NOSTRE PASSAT PER MIRAR AL FUTUR
Igual que passa a Alemanya amb la Segona Guerra Mundial, ja sigui al camp de concentració d'Auschwitz o en algun dels centenars de monuments que es troben repartits per Berlín com a record a un dels moments més durs i tràgics del segle passat, a Espanya també hauríem de recordar, protegir i divulgar qualsevol bé o lloc de memòria històrica.
“Els refugis d'Almeria són un testimoni extraordinari del significat de la guerra, del preu que paga la població civil per les guerres, que no fa distincions entre les víctimes, ni per edat, ni per sexe, ni per idees. Difondre tot això no és només recordar el nostre passat sinó també un ensenyament per al futur”, recorda Francisco Verdegay.
En començar la visita es projecta un vídeo d'introducció amb testimonis de persones que van viure el conflicte bèl·lic i, tal com explica Antonio J. Sánchez Zapata, guia dels refugis, hi ha una frase que diu “Jo no ho oblido, a mi em queda. Ni ho hem d'oblidar, perquè no es torni a repetir". Es pot dir més alt, però no pas més clar.
Des dels Refugis de la Guerra Civil d'Almeria ens recorden: “A totes aquelles persones que estiguin interessades a venir a descobrir aquest monument, us recomanem que treguin les entrades amb la major anticipació possible, ja que a causa de la Covid-19 s'ha reduït moltíssim l'aforament de les visites guiades, amb la qual cosa és difícil trobar disponibilitat si les intenten comprar el mateix dia que el volen visitar”, indica Antonio J. Sánchez Zapata.
Així que ja saps, si aquest estiu et deixes caure per les meravelloses [platges del Parc Natural del Cap de Gata-Níjar,]( https://www.traveler.es/naturaleza/articulos/mejor-playa-de-cabo- de-gata-cala-raja-com- arribar/12932) per què no fer-ho també per aquesta joia històrica de la ciutat d'Almeria. No te'n penediràs!
Cal mirar el passat per enfrontar-se al futur.
Horari: Horari d'estiu: De l'1 de juny al 30 de setembre: dimarts a diumenge de 10.30 a 13.30 h. Visites guiades a les 10.30 ia les 12.00 h. Divendres i dissabtes de 18.00 a 21.00 h. Visites guiades a les 18.00 ia les 19.30 h. De l'1 d'agost al 15 de setembre: dimarts, dimecres i dijous en horari de 18.00 a 21.00 h.
Informació addicional de l'horari: Dilluns tancat
Preu mitjà: Entrada general: 3€ / Entrada reduïda: 2€