Diuen que qui visita Puertollano sempre torna. Potser és el caràcter dels manxecs, o la gastronomia, o la ruta dels molins de vent. Puertollano s'ha resistit a ser la noia lletja del ball, la que treuen a ballar quan els llums són a punt d'apagar-se. És el que tenen els pobles amb tradició minera, que sembla que no tenen tant per oferir perquè es fan avorrits. Però això no és així, Puertollano és essència manxega i té les claus per ser una escapada perfecta.
UN DELS POBLES MÉS ANTICS DE LA TACA
Puertollano pertany al club dels pobles que tenen més de dos mil anys d'antiguitat. L'any 1979 es van trobar pintures rupestres de l'Edat de Bronze que tindrien uns quatre mil anys d'antiguitat, cosa que donava mostra que a la zona de Pont Natural ja van tenir els puertollanencs els seus primers ancestres. Molts dels objectes trobats en aquests jaciments es troben actualment al Museu Arqueològic de Madrid.
Monument al Miner.
La ubicació de Puertollano durant la Reconquesta cap al Regne de Granada va suposar una infinitat de batalles que van tenir el seu punt culminant l'any 1212 amb la batalla de les Navas de Tolosa, que es va lliurar a només cent quilòmetres d'aquí. Tot i que el que realment va ajudar a prosperar Puertollano va ser l'explotació minera del carbó, motor econòmic de la vila que li va permetre l'any 1925 obtenir el títol de ciutat. A més Puertollano era una de les poques ciutats manxegues per les quals passava la línia de ferrocarril, el que va ajudar moltíssim a convertir-se en allò que és avui dia.
El Puertollano de l'actualitat és una petita ciutat però que no perd aquest encant de poble manxec. Potser ens recordeu una mica a la pel·lícula Tornar de Pedro Almodóvar, perquè si tornes una segona vegada et recorden com si fos ahir, t'obren la porta de casa seva com si fossis família. Puertollano són la seva gent, i això ho fa màgic, únic i indispensable.
Font Agria.
PARADÍS DE JARDINS
Si hi ha alguna cosa que ressona a l'imaginari col·lectiu és aquesta dita que Puertollano és el poble de les dues mentides, perquè ni és poble ni és planer. I això és evident, però poca mentida hi ha en el caràcter de la seva gent, amb el peculiar sentit de l'humor de la Manxa; gent que a més obren les portes de casa com si et coneguessin de tota la vida.
Com a bon poble miner, Puertollano rendeix el seu particular homenatge als miners que van aconseguir el miracle a través del Museu de la Mineria. Aquest museu és com una radiografia de l'activitat minera que es va realitzar ja no només a la ciutat sinó a tot el país, incloent una col·lecció de maquinària molt curiosa. Es va construir sobre un antic castellet però per desgràcia es troba temporalment tancat.
De Puertollano crida moltíssim l'atenció la quantitat de jardins que es troben de llarg a llarg de la ciutat. L'artèria del poble és al passeig de Sant Gregori, punt de reunió de veïns i viatgers. El passeig parteix de l'ermita de la Mare de Déu de Gràcia, que va ser construïda el 1489 en honor a la verge que es creu que els va salvar de la pesta negra. El passeig és un gegantí jardí del segle XIX que acaba en un dels llocs més fotografiables de Puertollano, la font Agria. I té una guingueta on amb la calor és fàcil animar-se a prendre un refrigeri.
Església de La nostra Senyora de l'Asunción.
El nom de la font no és casual. L'alt contingut en ferro que tenen les seves aigües fa que el sabor sigui molt peculiar, per això es digués que l'aigua sortia agra. És un dels emblemes de la ciutat ja que és un dels monuments més antics. Va ser construïda l'any 1575 en temps de Felip II però la seva popularitat arribaria al segle XIX, quan es va estendre la idea que les aigües de la font eren medicinals. El cabal de la font per desgràcia ja no és el mateix que antany, ja que una obra civil l'any 2008 afecte per força de l'aigua, una cosa que va provocar un veritable enrenou que va saltar a tots els mitjans de comunicació.
Molt a prop de la font hi ha l'antiga Casa de Baños, on es troben l'Oficina d'Atenció al Ciutadà i l'Oficina de Turisme. Aquest edifici de l'any 1850 va reunir grans personatges i aristòcrates del segle XIX que venien a relaxar-se a Puertollano gràcies a les aigües agres i les grans banyeres de marbre.
Tornant al centre neuràlgic és inevitable fer parada a la església de La nostra Senyora de l'Asunción, un preciós temple renaixentista del segle XIV que és Bé d'Interès Cultural des de l'any 1992. Tot i haver patit moltes destrosses, s'ha aixecat una vegada i una altra. Compte amb dues portades d'accés i al seu interior es poden apreciar elements d'estil plateresc realment exquisits.
Tapes a la terrassa del bar Segòvia.
EL TAPEU JUGA EN UNA ALTRA LLIGA
Als portllencs els encanta la tapa, potser perquè tapejar a Puertollano és una gesta només apta per a bons estómacs. Aquí es porta rigorosament la premissa que “més és més” pel que hi ha molta tradició de menjar de tapes i sortir rodant. A més el caràcter dels parroquians fa que t i sents en una terrassa i acabis menjant amb un munt de gent que acabes de conèixer. I així, dia rere dia. Per no fallar us recomanem alguns llocs.
Blanc i Negre. És molt a prop de l'Església de l'Assumpció i, tot i que no té una terrassa gaire gran, les racions són molt considerables. Migues, farinetes, xoriço i cervesa molt freda (Via Crucis, 4).
La Jarana. Aquí no es deixa res a l'atzar, tenen la seva pròpia carta de tapes per triar, una d'elles anomenada Donald Trump. Un deliri (Calzada, 25).
Bar Segòvia. No el trobaràs a cap guia perquè és el típic bar petit que només coneixen els d'allà. Cuina casolana on la samfaina i les molles són d'escàndol (Almodóvar, 3).
Cast. Si prefereixes taula i estovalles abans que la tapa la millor opció sens dubte és el restaurant Casto. Aquí ja passem a una mica, a producte de l'horta, molles i postres casolanes. A més també és hostal per la qual cosa si no voleu donar voltes amb l'allotjament en teniu el dos en un (Luis Dorado, 85).
Tapa de truita de gambetes.
BONUS TRACK PER A CURIOSOS
Puertollano va estar a punt de desaparèixer amb motiu de la pesta negra l'any 1348. Va ser tan virulenta que amb prou feines van sobreviure una dotzena de persones. Per aquest motiu se celebra 48 dies després del Diumenge de Resurrecció cada any la Festa del Sant Vot. En aquest dia les olles prenen els carrers de Puertollano, ja que els veïns serveixen l'olla sagrada i tothom menja i beu sense parar.
L'aigua de la font Agria va tenir tanta fama i va causar tant de furor a finals del segle XIX pels seus valors medicinals que va arribar a embotellar-se ia comercialitzar-se gairebé com si fos una medicina. Però no va quallar.
Si busques una vista espectacular de Puertollano pregunta com s'arriba a la 'Xemeneia Quadra'. Aquesta torre d'observació es va construir el 1851 sobre les restes d'una ermita i es va fer servir a les explotacions mineres. Avui dia és un mirador espectacular i una ruta de senderisme força interessant.