Els paisatges de Serra Nevada tenen una bellesa que no és aquest món. I tant és així que els pobles més amagats van ser ferotgement defensats pels diferents conqueridors que han ocupat aquestes terres.
La imaginació es desperta quan recorrem les Alpujarres granadines per aquestes carreteres que es contonen a meandres impossibles i que ens porten al sostre d'Andalusia. Travessem la columna vertebral del Parc Nacional de Sierra Nevada per arribar al poble més alt del sud d´Espanya.
Carrer típic de Trevélez, Granada.
TREVÉLEZ, EL POBLE MÉS ALT D'ANDALUSIA
Amb el sol al capdamunt, la insultant blancor de les cases emblanquinades dels pobles alpujarreños enlluerna amb molta facilitat. Possiblement això van pretendre els musulmans que es van refugiar en aquestes terres fugint d'un Regne de Granada en aquell moment acabat de conquerir. Però a Trevélez els cristians no van poder arribar, potser perquè els gairebé 1500 metres d'altitud en què se situa aquest bonic poble granadí van ser un obstacle massa gran i els musulmans ho van aprofitar per amagar-se en aquestes terres.
Sortegem els desnivells de la falda del Mulhacén fins arribar a aquest poble que sembla sostenir-se a la muntanya, gairebé desafiant la llei de la gravetat. L'espectacular paisatge de Sierra Nevada que ens espera ens permet incloure Trevélez dins l'exclusiu club dels balcons d'Andalusia, i no en va, ja que és un dels seus grans atractius turístics.
No es triga gaire a recórrer Trevélez, però si és recomanable fer-ho amb poca càrrega a sobre. Perquè Trevélez es dibuixa sobre costes costeruts que se succeeixen una amb una altra, algunes amb un nivell d'inclinació de vertigen. Però aquest esforç extra es veu compensat per les seves boniques cases alpujarreñas, on trossos de pedra es veuen revestits per balcons plens de geranis de mil colors i la calor de la seva gent, que saluden el viatger des de cada finestra.
Tres barris són els que divideixen Trevélez des de baix fins a dalt, i tots tres estan ben senyalitzats per fer ruta pels seus carrers. L'objectiu és arribar a dalt aprofitant cada racó per observar un tros de paisatge únic. A partir del Barri Mitjà ja resulta complicat no parar-se per fer una foto, ja sigui de les vistes o de les nombroses fonts que hi ha al poble.
No cal oblidar que estem en una zona on el desglaç permet una gran afluència d'aigua, cosa que s'ha aprofitat molt bé a la veïna Lanjarón, molt coneguda per la seva font. Moltes de les fonts de Trevélez van ser abeuradors per al bestiar, però avui dia són carn d'Instagram. A més el so de l'aigua dels pilars t'acompanya durant tot el camí, i sempre convida a refrescar-se ja que, malgrat les temperatures altes, l'aigua sempre surt gelada pels seus canons.
Passant pel Barri Mitjà descobrim els primers “tinaos”, una formació arquitectònica típica de La Alpujarra, molt similar a un atzucac oa una porxada i que moltes vegades serveix de pas entre els carrers, per protegir-se del sol o per entaular conversa entre veïns. Alguns “tinaos” fins i tot no són de pas i estan integrats dins de la pròpia casa, com si fos un porxo.
Un cop s'arriba al Barri Alt ens espera la millor panoràmica de totes, el punt més alt habitat de tota Andalusia. Des d'aquest mirador es pot contemplar la grandesa de Sierra Nevada, perfilada per les muntanyes verdes només molestades per l'esquitxada blanca de les cases de Trevélez. També s'albira el cim del Mulhacén, lloc on es va aixecar la Ermita de la Verge de les Neus, patrona de la localitat.
Aquesta mateixa verge es troba allotjada al Barri Alt a la Ermita de Sant Antoni, un temple del segle XVII que es pot visitar. Del mateix segle data la Església de Sant Benet, d'estil mudèjar i que es va construir sobre les restes del anterior temple nassarita que existia al poble. I és aquí on fem la primera parada abans de continuar la jornada.
Els pernils de Trevélez.
EL PERNIL, EL SEU CIUTADÀ MÉS IL·LUSTRE
Una de les coses que situa Trevélez al mapa és sens dubte el seu famós pernil. A les Alpujarres s'elaboren pernils des de fa segles, però no va ser fins i tot 1862 que el pernil de Trevélez va tenir el reconeixement que es mereixia. I això va ser gràcies a la reina Isabel II, que aquell mateix any va concedir a aquest pernil el distintiu del Segell de la Corona.
Des de llavors el pernil de Trevélez s'ha convertit en una institució que compta amb el seu propi Consell d'Indicació Geogràfica Protegida. Perquè al pernil de Trevélez se segueix elaborant de manera tradicional, amb un procés d'assecatge natural i fugint de les grans produccions en sèrie. És per això que els assecadors de pernil fa anys que obren les portes a viatgers que volen saber una mica més.
A Trevélez diversos assecadors admeten visites. El seu fort és fer-ho a Vallejo, un dels pilars del pernil de Trevélez, on es pot fer un recorregut complet des de l'especejament del porc fins al resultat final al plat. Fins i tot es pot visitar la seva Museu del Pernil, un lloc on es pot aprendre una mica més sobre la història d'aquesta menja i que dóna peu a un tast amb un bon vi.
Aquí aprenem que el pernil de Trevélez té aquest gust tan característic, que s'ha de tallar d'una manera determinada i que ha d'emplatar-se no de qualsevol manera. El pernil aquí és un art, i la degustació a l'assecador és el punt de partida perfecte per preparar-se per menjar.
Carn a la brasa a Pedra Finestra, Trevélez.
CUINA SENZILLA, RICA I… CONTUNDENT
A Trevélez hi ha molts llocs per triar on menjar. El denominador comú és el Plat Alpujarreño, una mena de plat combinat sense gaire substància, però un imprescindible de la taula treveleña. El plat alpujarreño reuneix un bon grapat de productes de la terra que vénen acompanyats d'ous fregits i patates al pobre. Botifarra, xoriço, pebrot verd fregit i llom són els protagonistes d'aquest homenatge al foodporn que fins i tot a algunes zones acompanyen amb llonganissa o costelles. I per descomptat el pernil, element indispensable del plat alpujarreño que no pot faltar.
Cervesa fresqueta i plat alpujarreño és la combinació perfecta ara que estreny la calor, encara que hi ha altres plats d'aquí que es poden trobar a qualsevol lloc com les molles del pastor o el xoto a l'all. El més important és anar amb temps i reservar a les terrasses, ja que és un luxe menjar amb la brisa de Sierra Nevada i unes vistes tan imponents.
Una terrassa amb unes vistes espectaculars la teniu al restaurant i hotel La Fragua (Posadas, 9), un restaurant de cuina tradicional alpujarreña on a més podeu allotjar-vos i, de passada, no complicar-vos gaire. Un lloc familiar, famós per les seves molles i on a més es poden menjar bones carns. Una altra opció és Pedra Finestra (Ugijar, 36), que possiblement sigui el que us recomanin els vilatans pels seus grans racions, les brases i el pastís de formatge.
Hotel i restaurant La Fragua, Trevélez.
Per dormir, Trevélez compta amb un gran ventall de cases i allotjaments rurals de tota mena per als que prefereixen altres opcions que no siguin un hotel. Fins i tot el Càmping acapara certa fama ja que és un observatori perfecte dels bonics cels estrellats de Sierra Nevada. Un luxe.
IA MÉS...
Encara que la vila va tenir la seva importància amb la Reconquesta, se sap que el seu origen és anterior, ja que hi ha constància que hi va haver un assentament romà gràcies a unes ruïnes romanes trobades que daten del segle III.
Les botigues de souvenirs de Trevélez, el poble més alt d'Andalusia i també dels més turístics, són molt colorits. I això és perquè venen xarops alpujarreñas. Les xaropes són unes catifes de colors molt típiques d'allà que es fan a mà amb llana i restes de teles.
Els amants de la natura poden gaudir de moltíssimes rutes de senderisme que surten d'aquí cap al Parc Nacional. Totes elles estan senyalitzades i tenen diferents nivells de dificultat. Fins i tot es pot practicar la pesca de la truita, un peix molt alpujarreño que es troba a les aigües del riu Trevélez
El dolç alpujarreño per definició és el bufador, lleuger, elaborat amb ametlla torrada i recobert de merenga. Al Barri Mitjà els ven, insuperables, Federico (Presó, 25), una de les fleques de poble que haurien de tenir un monument. I a més elaboren uns pionons...