Pilar Pérez Albéniz, propietària del celler Torremilanos.
És una de les regions vitícoles amb més poder i compta amb un exèrcit de dones disposades a extreure el millor de la terra i les seves tradicions. La Ribera del Duero té ànima femenina: pageses, cellereres, empresàries i treballadores de les oficines del consell regulador, aquestes dones tenen la seva pròpia visió d'una regió que han vist créixer i evolucionar des de la llibertat que els ha donat gairebé invisibles.
PIONERES
“La il·lusió més gran de la vida del meu marit va ser comprar aquesta finca”, comenta Pilar Pérez Albéniz, asseguda en una de les estances del celler, Torremilanos, una impressionant propietat on conviuen l'elaboració de vi i l'allotjament d'hostes on va ser el primer hotel amb celler d´Espanya.
Per a ella, el començament al món del vi va ser com tirar-se a la piscina, perquè llavors “estàvem nosaltres i Vega Sicília”. Recorda com se sentien ella i el seu marit, Pablo Peñalba, com els palets de la Ribera a les primeres experiències venent vi a l'estranger , una època en què “ens confonien amb Torremolinos”, postil·la divertida.
No obstant, Pilar, a qui anomenaven els seus col·legues cellerers “l'Àngela Channing de la Ribera”, va aprendre anglès per tractar amb compradors estrangers i s'ha mantingut en el seu paper de mare de família i empresària vitivinícola que no dubta a reconèixer la influència de Peñalba en tot allò que l'envolta: “Va ser un pioner, amb iniciativa, molts dels que hi havia al voltant van seguir els seus passos”.
I aquest precisament va ser el germen de la Denominació d'Origen, en què Pilar va ser protagonista. Avui, ja vídua i amb dos fills a càrrec de l'elaboració dels vins, viu amb el record d'un treball dur i constant que ha valgut la pena. “Quan passeig amb els jubiletes del meu poble tinc molt clar que l'important són les vinyes”.
La Màster of Wine Almudena Alberca.
Molt diferent és la història de la Màster of Wine Almudena Alberca, que ha ocupat portades per ser la primera fèmina a Espanya que obté aquest títol, un èxit que només han aconseguit 330 persones a tot el món.
Almudena és la directora tècnica de Viña Mayor, un celler situat a la Milla d'Or de la Ribera que produeix 15 milions d'ampolles. A aquesta madrilenya, zamorana d'adopció, li van els reptes. Va començar a treballar en una cooperativa a Villanueva de Campeán, des d'on va passar a la zamorana Cénit, que recorda amb nostàlgia perquè “comencem des de zero”, i que va ser l'avantsala del seu pas per Domini d'Atauta, on va poder “descobrir l'ull de llebre de clima fred” a terres sorianes.
Aquí es va trobar amb un celler on la feina més gran era posar ordre, tancar una etapa i començar una altra on els vins comptessin les bondats d'un terreny amb més frescor que la de la Ribera popular. Una tasca de cinc anys gràcies a la qual els vins de aquestes collites, entre el 2010 i el 2015, han aconseguit el reconeixement de la crítica. Aleshores, Alberca ja estava immersa en el camí cap al Master of Wine: “Pel que he invertit en aquest títol podria haver-me tret dues carreres més”, reconeix.
Pionera és també Lina Páramo, fundadora de Páramo Arroyo juntament amb els seus germans, un celler que ha apostat pel vi ecològic des del 2003 i el primer de la regió a llançar un vi negre sense sulfits afegits. Però on el celler va fer un pas realment important va anar entrant al Consell Regulador, després de conscienciar-se que mereixia la pena lluitar per una Denominació d'Origen que, fa una mica més de dues dècades, va passar per una profunda crisi.
"Vaig haver de demanar el vot agricultor per agricultor”, recorda, fins a aconseguir un lloc com a vocal. Recalca amb to indignat que no hi ha hagut ni una sola dona a la presidència i tan sols dos vocals femenines al llarg de la seva història, una de les quals és ella mateixa i, l'altra, Yolanda García Viadero, copropietària de cellers Valduero.
Páramo reivindica que no us oblideu a les dones agricultores de la Ribera, les que han veremat i llaurat el camp i han contribuït a fer del territori una zona de prestigi, tot i que reconeix que està cansada per la manca de continuïtat femenina en llocs d'influència.
En contrast amb Páramo, Viadero se sent còmoda en un sector masculí, però la seva perspectiva destella rebel·lia: en la seva etapa de col·legiala una monja li va dir que, com a molt, arribaria a perruquera, i aquesta va ser l'espurna que la va conduir a ser enginyera agrònoma i elaborar vi, una cosa que va tenir clara amb 15 anys. Yolanda ha creat el primer rosat reserva de la Ribera i el primer blanc d'albillo a la zona, i creu fermament a les qualitats de la regió per donar grans vins.
Yolanda García Viadero, copropietària de cellers Valduero.
NOUS BRIUS
Les noves generacions de riberenques aporten estils més frescos, encara que també ajuden a preservar la tradició i l'expressivitat de l'ull de llebre, el raïm més cultivat a la regió.
Així ho fa Noemí Callejo al celler familiar Félix Callejo, on treballa després d'haver-se format fora de la zona i aprendre, diu, a apreciar l'encant dels contrastos. Per a Callejo importen la vinya i el paisatge, i és ella qui s'ocupa de la vinya al costat del seu germà per fer vins que no trenquin la tradició familiar.
Noemí Callejo al celler familiar Félix Callejo.
En la mateixa línia treballa Beatriz Rodero, filla de Carmelo Rodero i successora de la feina d'aquest viticultor de Pedrosa. Beatriz va viatjar per vinyes bordeleses, africanes i californians abans de continuar mà a mà amb el seu pare, que hi va mostrar absoluta confiança. Rodero respecta la línia vinícola iniciada per ell, però ha volgut fer un pas més, traient “rudesa” als vins, un canvi que els ha proporcionat més vendes.
No gaire lluny, la seva cosina Estefania Rodero es prepara per agafar les regnes del celler fundat pels seus pares, Paco Rodero i Conchita Villa, i encapçalar el nou projecte del celler al terreny de Fuentenebro.
Beatriz Rodero, de Cellers Rodero
María López treballa amb els seus pares en l'exportació i la comunicació de Sarmentero, el celler familiar, i s'enfronta a la dificultat de donar-lo a conèixer als viatgers de la zona i als mercats estrangers.
María López Repiso, del celler Sarmentero.
Per la seva banda, Belén Sanz acaba de complir les vint veremes al capdavant de Dehesa dels Canonges, però per a ella el repte són les noves generacions. “Criada” enològicament pel seu pare, Luis Sanz, i per l'enòleg Mariano García, un degà vinícola del Duero, va celebrar la seva trajectòria amb una trobada que va incloure un revelador posat amb els seus mestres del sector: és l?única dona.
Belén Sanz Cid, del celler Dehesa dels Canonges.
SENSE POR
La Ribera compta també amb emprenedores com Ana Carazo, que recupera varietats autòctones al seu jove projecte La Loba, un homenatge a la seva àvia agricultora.
Ana Carazo, del projecte La Lloba.
O Andrea Sanz, madrilenya que va deixar enrere la seva ciutat per convertir-se en viticultora i “noia per a tot” en el seu projecte familiar, Magna Vides, que va fundar el 2005 juntament amb el seu marit, dedicat a elaborar vins propis i proveir de raïm d'alta qualitat altres cellers.
Si bé Carazo troba caciquisme a la regió, Sanz està encantada amb la seva nova vida al camp i lliurada a comptar el seu projecte a l'estranger.
Andrea Sanz, de Magna Vides
Del no-res van començar també María del Yerro i el seu marit, Javier Alonso, fundant Alonso del Yerro, un celler familiar a Roa que s'ha convertit en referent per la finor i l'originalitat dels seus vins.
María del Yerro, cofundandora d'Alonso del Yerro.
L'advocada María Luisa Cuevas encapçala ella sola Ferratus, un celler al qual lliura els seus esforços, i qualifica els seus vins com a “vins de propietària”.
Del Yerro i Cuevas contemplen com ha canviat una Ribera en què elles remen dur per mantenir-la entre les regions top del vi espanyol, però on aquest esforç no sempre se'ls reconeix en la mateixa proporció.
María Luisa Cuevas, del celler Ferratus.