T'has fixat mai a la pissarra del teu bar preferit?
A l'era d'internet, les pissarres a peu de carrer sobreviuen més vistoses que mai. Els hostalers ho saben bé: de quatre grapes sobre l'empedrat o penjades de la façana, ocupen una porció de l'espai urbà i són, juntament amb els rètols, una de les parts més visibles del seu negoci per als vianants. Les cartes, els menús de migdia i les múltiples ofertes llueixen a tot color gràcies a una onada d'artistes que fan d'aquests suports un autèntic reclam on posar la vista gustosament.
És per aquestes raons que avui dia, tants bars i restaurants tenen una pissarra o un altre suport treballats per un professional. Enrere van quedar la mala lletra incomprensible o els esborralls inevitables del pas del temps. Les pissarres que pinten Óscar Pérez, Germ Benet, Cristian Roldán i Diego Apesteguía desperten la gana i, sens dubte, deixen empremta a la nostra memòria.
Una onada d'artistes fan d'aquests suports un autèntic reclam
“Em sento més artesà que artista”, comenta Germ Benet . Arquitecte de formació, es dedica a temps complet a la il·lustració de pissarres des del 2014. “ Les pissarres són la cirereta del pastís: donen un acabat premium, però l'estètica no ho és tot . Per això m'adapto a les necessitats del client, el visito, veig el seu local i faig una assessoria sobre el que li podria resultar”.
Com es guanya la vida amb la il·lustració publicitària? “Vaig arribar al sector per casualitat, quan un col·lega em va demanar que fes alguna cosa per a Espinaler. Allò va donar pas a un projecte i com sempre m'ha agradat dibuixar, no m'ho vaig pensar dues vegades. L'arquitectura em va donar coneixements sobre distribució, pesos i harmonia que he aprofitat, i també m'he format en cursos de lettering i il·lustració amb Iván Castro i Hugo José María Corral.
“Ni París ni Berlín tenen el nostre nivell” , afirma Germ Benet. “Crec que entre els països europeus, nosaltres ho hem desenvolupat més perquè a la major part d'Espanya hi plou menys que allà. A més, tinc la teoria que pel gran nombre de bars per habitant que tenim, diferenciar-se és, de vegades, la clau”.
Més que no pas una pissarra, una obra d'art.
Per conèixer el que es fa arreu del món i demanar idees, internet és el seu aliat més gran . Li agradaria que hi hagués una escola de retolació i pissarra, perquè seguim com abans, on tampoc hi havia un especialista en retolació, sinó que els pintors, per guanyar-se uns diners extra, retolaven i feien les decoracions que els sol·licitaven. Era el cas de Joaquim Corominas, l'avi de Trisha Sellerés , pintor de quadres que es va arruïnar i per remuntar la seva vida va començar a pintar rètols de bars a la plaça Universitat, La Rambla i La Boqueria de Barcelona.
Per si a algú encara li queda el dubte de si les pissarres estan en auge, atents al cas d'Oscar Pérez . Als seus 48 anys, en fa 25 que es dedica de forma autodidacta a la decoració i retolació artesanal de pissarres i murals , principalment per al sector de l'hostaleria. “Sempre se'm va donar molt bé el dibuix i anteriorment em vaig dedicar a la il·lustració de còmics per a adults i al disseny de pàgines web i videojocs. Als 21 anys vaig saber de les pissarres decorades a mà quan un amic va viatjar a Austràlia, les va veure i em va explicar”.
Des de llavors, Óscar ha fet servir el guix, els retoladors i la pintura per traçar de tot: des de croissants fins a martinis, passant per gildes, cafès, pernils, pastissos, amanides, entrepans i més, sobre fusta pintada en un estil que defineix com a “propi, intercalant diferents tipografies i cridaners dibuixos , que funciona molt bé comercialment”.
Aquestes pissarres deixen empremta a la memòria
A què cal aquest renovat èxit d'una retolació artesanal, curosa, tractada amb afecte? Segons Diego Apesteguía, que defineix el seu estil com a clàssic i influït especialment per la retolació d'entre 1920 i 1970 ("època d'especial desenvolupament en el llenguatge publicitari que va marcar un abans i un després en la comunicació visual"), aquest boom va començar, més o menys, uns 10 anys enrere.
"Té sentit: l'interiorisme a l'hostaleria i la decoració d'espais comercials ha estat cada cop més important, ha anat cobrant molta importància, però les pissarres eren un factor que es deixava de banda. Es dissenyaven espais súper elaborats al detall i la pissarra seguia sent un element cutre, que feia qualsevol i de qualsevol manera. Dedicar-li atenció a les pissarres, així com als rètols, i tractar-los com una peça de màrqueting més, era una cosa esperable".
Per Cristian Roldán, la retolació va suposar un canvi de vida el 2017 . Fins aleshores, i malgrat que des de petit li apassionava el dibuix i la pintura, havia treballat com a tècnic d'audiovisuals. Aleshores, en les estones lliures, pintava petits rètols per regalar, que va començar a publicar a internet. Aviat va començar a rebre tantes comandes que li va compensar deixar la seva feina anterior per dedicar-se a la retolació i el pissarri a temps complet.
Germ Benet treballant en una de les pissarres
“Quan treballo en un encàrrec, faig un viatge en el temps . Pot semblar una mica estrany, però identifico les meves principals influències estètiques a la cartelleria d'antany pintada a mà. Em fixo en els cartells que apareixen a les pel·lícules d'època , com el clàssic 'Saloon' de les pel·lis de texans, i no és estrany que pausi la pel·lícula per fer una captura d'imatge que després estudiaré o, directament, em posi a dibuixar-ho”.
També apassionat del modernisme i del filetejat porteño (gran passió des de la seva infància, tant que va aprendre als 15 anys d'un mestre filetejador que el va marcar: Héctor Bonino), recopila les peces que més li criden l'atenció en un enorme banc d'imatges, entre les quals també hi ha els rètols contemporanis que tants col·leccionistes pugen als comptes d'Instagram. “He anat aprenent pel meu compte i també amb classes de perfeccionament, ja que hi ha tècniques com la del pa d'or que són especialment complicades”.
Roldán, que intenta aportar la seva visió estètica als rètols, aplicant picades d'ullet artístiques, ornaments, colors i ombres , aconsegueix presentar pissarres de qualitat a les quals esborra la qualitat efímera que els sol donar el guix. “ Preparo unes pissarres que resisteixen el sol i la pluja emprant eines especials que requereixen una tècnica en particular. En pintures brillants o setinades solen quedar realment bé si se saben combinar”.
Per Cristian Roldán, la retolació va suposar un canvi de vida el 2017
Les pissarres de bars i restaurants només són la punta de l'iceberg , la part visible i més identificativa des del carrer de l'oferta gastronòmica d'un local. Aquests artesans del disseny treballen també vidrieres, aparadors, pissarres interiors, murals i rètols per a tot tipus de negocis, des de barberies a salons de tatuatge, entre els quals sobresurt l'hostaleria: cafeteries d'especialitat, cellers, restaurants, bars, cerveseries, tavernes, fleques i més. Ja va sent hora que els considerem com a part del patrimoni gràfic urbà que són.