Literatura il·lustrada per a viatgers
Hergé ens va ensenyar a situar el Congo al mapa. El seu reporter més famós, Tintín , ens va ficar a la maleta per portar-nos a països dels quals, aleshores, no en sabíem res: la Rússia soviètica, la Xina, el continent americà, Bèlgica, Egipte, l'Índia o el Tibet , entre altres. Vam aprendre dels seus prejudicis fins i tot abans que els rius del nostre país i, si ara el rellegiéssim, possiblement ens portaríem les mans al cap: “Però què racista!”. No se'l pot culpar. Hergé va agafar el llapis per crear Les aventures de Tintín el 1930 i mai abans havia viatjat fora de Bèlgica. Les seves primeres històries estan basades en la informació que els diaris europeus publicaven en aquella època, fins que la seva curiositat el va portar a travessar la frontera i en els últims títols ens va alliberar d'aquests prejudicis.
El seu successor, Astèrix i Obèlix , ens va acostar fins a la Gàl·lia. A un llogaret que segurament hagis buscat més d'una vegada als mapes i que no, deixa-ho, és inventat. Els gals van ser els responsables de les rialles que ens vam fer fora a costa dels romans. Una imatge ridiculitzada que, quan vam creure que l'havíem oblidat, els Monty Python es van encarregar de recordar-nos-la. Sense allunyar-nos del tema, si els còmics han marcat la nostra infància, per què no ho farien també a la nostra maduresa.
PYONYANG
Guy Delisle és un dels responsables que acabem deixant anar riallades i que ens acabin mirant estrany. **La seva agudesa i ironia són les seves eines per mostrar-nos la cruesa de Corea del Nord**, un dels països més hermètics del món. La història la dibuixa des de la seva experiència personal com a supervisor per a la SEK, els estudis d'animació on es fan dibuixos europeus. Encara que alguns dels llocs que ens mostra a la novel·la ens resultin familiars – els hem vist en algun reportatge del país- altres com l'escola, l'hotel, les dificultats per ficar certes coses a la duana o el seu afany per desfer-se del guia i traductor ens permetrà sorprendre'ns, encara més, amb el règim de l'Estimat Líder. Imprescindible per treure't la idea de gastar tots els teus estalvis en un viatge a Corea del Nord. Ah, que no tenies pensat anar-hi mai?
Altres llibres de Delisle que no et pots perdre: Cròniques de Jerusalem i Cròniques Birmanes .
Pyongyang
DUBLINÈS
La novel·la on la literatura i els viatges es donen la mà . Com el vostre nom indica, viatgem a la capital d'Irlanda, la ciutat natal de l'escriptor James Joyce. Sí, el de Ulisses . Sí, aquesta novel·la que no hi ha qui ho entengui. Tot i que Dublín només és l'avantsala dels llocs que han format part de la vida de l'autor. Una vida que, per altra banda, podria ser el reflex de tots aquells que s'entesten a complir el seu somni: misèria, baixons, una mica d'alcoholisme i molta tossuderia. Després d'una llarga parada a Trieste, el llibre ens porta fins a una de les llibreries més emblemàtiques de París: la Shakespeare & Co , la primera a publicar el seu famós Ulisses . El viatge finalitza a Zuric, encara que abans d'abandonar París veurem algunes aparicions estel·lars com la de Ernest Hemingway o Virginia Woolf . Premi Nacional del Còmic el 2012, Dublinès no només us portarà de viatge, sinó que us farà adonar que la vostra vida, en el fons, no està tan malament.
Si ets dels que pensa: “A mi la ruta m'interessa però necessito una mica més lleuger”... Està bé, apunta: La ruta de Joyce , també d'Alfonso Zapico. Un còmic guia de Dublín, Trieste, París i Zuric sense les paranoies de Joyce.
Dublinès
PERSÈPOLIS
Si mai no has llegit una novel·la gràfica, comença per aquí. No coneixem ningú que no li hagi agradat. Impossible. És la novel·la gràfica per excel·lència, una obra d'art amb múltiples premis dibuixada i narrada per Marjane Satrapi, la protagonista de la història. Amb ella marxem a l'Iran de 1970 , a una època en què el país estava governat pel sagnant Sha de Pèrsia. L'acompanyarem des de la infantesa fins a l'adolescència: com s'ha de refugiar a Europa durant la guerra contra l'Iraq, les dificultats que això suposa i com un poble viu submergit en una guerra. La novel·la mostra la transició d'un Iran occidentalitzat fins a convertir-se en allò que és avui dia.
Persèpolis
KABUL DISCO: COM NO EM VAN SEQUESTRAR A L'AFGANISTAN
Nicolas Wild és un dibuixant francès que està a l'atur. Comparteix pis i busca feina. Una història amb què qualsevol podria sentir-se identificat si no fos perquè el seu afany d?aventura el porta fins a l?Afganistan. Una crònica molt divertida sobre com és la vida dels expatriats en aquest país, més concretament la seva com a dibuixant de la nova Constitució afganesa. Com a curiositat, la caratula del llibre va ser censurada a l'Afganistan perquè per al govern “sortir ballant amb una dona amb burca és ofensiu, se la deixa com una prostituta”. El seu segon llibre, Kabul Disco II: Com no em vaig enganxar a l'opi a l'Afganistan , és igual de mordaç i enginyós.
Atenció! Un altre còmic imprescindible per conèixer la guerra de l'Afganistan contra els soviètics el 1986: El Fotògraf . Una obra mestra de Emmanuel Guibert i Frédéric Lemercier amb fotografies de Didier Lefèvre . No podíem parlar de l'Afganistan i no anomenar-la.
Kabul Disc
** PALESTINA, A LA FRANJA DE GAZA **
L'elecció d'un sol títol de Joe Sacco ha estat realment complicada. Sacco és l'amo, és el rei de la novel·la gràfica, el fotoperiodista que amb un llapis ha dibuixat les històries bèl·liques més cruentes i silenciades de la història. Palestina, a la franja de Gaza és la millor font de documentació sobre el conflicte araboisraelià i una de les millors maneres per conèixer-la, a través de la seva gent. És l'horror de l'opressió d'un poble, la prova que Auschwitz continua existint. Els personatges tenen veu, ens parlen directament. Només Joe Sacco podria fer una obra així, i el seu mestratge es repeteix a la resta dels seus títols. Si t'ha agradat, aleshores apunta: Reportatges (Palestina, Iraq, Kushinagar, Àfrica) i Gorazde: Zona protegida (Els Balcans) .
El rei de la novel·la gràfica
AYA DE YOPOUGON
Aquest darrer títol ens porta fins a Àfrica, més concretament al barri de Yopugon, a Costa d'Ivori . La vida d'aquest lloc la coneixerem a través dels protagonistes: Aya, Adjoua i Bintou , tres joves que no volen conformar-se a ser mestresses de casa i que anhelen estudiar i portar una vida independent. Aquesta obra realitzada per lescriptora local Marguerite Abouet i el dibuixant francès Clément Oubrerie ens mostrarà una altra Àfrica que no té res a veure amb la informació que rebem diàriament (o més aviat quan passa una cosa terrible i es recorden que existeix) del continent. Fresca, divertida i necessària per treure's molts prejudicis de sobre. Si us ha agradat, teniu una segona part.
Seguir @raponchii
Aia de Yopougon
*** Potser també t'interessi...**
- Et desafiem: coneixes aquests llibres de viatges?
- Vercingétorix, el veritable Astèrix
- Còmic i gastronomia, bon appétit!
- Nova York només per a superherois
- Els millors llibres que donen ganes de viatjar
- Destinacions famoses gràcies a la literatura
- De ruta literària: cases descriptors als Estats Units
- 100 pel·lícules que donen ganes de viatjar
- El que vam aprendre amb els llibres de Ryszard Kapuscinsky
- On Bill Bryson ens porti
- Si llegeixes qualsevol d'aquests deu llibres, prepara't per fer la maleta
- Els millors llibres per viatjar
- 30 paraules intraduïbles a l'espanyol que us serviran per viatjar
- Com llegir un llibre a un tren de luxe
- Llibres d'hotels