Castell de la Talaia, a Villena
Al cor de la província d'Alacant , entre vinyes que s'estenen per banda i banda de la conca del riu Vinalopó, s'aixequen desenes de fortaleses en què encara s'escolta l'esmorteït ressò de batalles passades. Llegendes i secrets tancats en unes torres de pedra que continuen guardant, com guaites incansables, les terres on enfonsen les seves arrels.
La província d´Alacant està habituada a rebre turistes procedents de tots els racons d´Espanya i Europa. Se sap atractiva i se sent segura de si mateixa, mostrant al món els seus principals atributs sense cap vergonya.
Castell de Castalla
Alacant deixa al descobert les seves platges i cales de sorres daurades, banyades per aigües calmades i netes. També enlluerna amb els seus més de 300 dies de sol a l'any, mentre que la seva brisa marina transporta l'olor de sal, barrejada amb l'aroma dels seus saborosos arrossos i els productes de primera qualitat que creixen als seus horts.
És així com atrau els centenars de milers de visitants que arriben, cada any, buscant relaxació i qualitat de vida. No obstant això, també aquells que viatgen a la recerca del patrimoni arquitectònic i històric d'Espanya trobaran una raó per visitar Alacant, doncs al vall del Vinalopó uns gegants de pedra expliquen històries ocorregudes segles enrere, quan el món era més jove, però els éssers humans ja havien après a matar-se entre ells per aconseguir les seves ambicions.
CASTELLS D'ALTRA ÈPOCA
La Ruta dels Castells del Vinalopó abasta una mica més de 100 quilòmetres, i s'estén per les comarques alacantines de Villena, Banyeres, Sax, Elda, Petrel, Novelda, Monòver, Castalla i Biar. Si t'atures a explorar les principals fortaleses del recorregut, es pot realitzar, perfectament, a un parell de dies.
Aquesta zona de la província alacantina és una de les àrees d'Espanya - i Europa - més densament poblades per castells medievals. Hi ha dues raons per això: la important presència àrab als temps d'Al-Andalus , i la posterior existència, a les rodalies, de la frontera entre les corones cristianes de Castella i Aragó.
El castell de Villena és el més gran de tots els de la ruta
Els senyors, tant àrabs com cristians, es van disputar, durant segles, aquestes fèrtils terres on encara avui es produeix un raïm de primera qualitat.
Apostats sobre turons i repetjos, els castells del Vinalopó observen, malenconiós i solitaris, com ha canviat el món. Modernes cases s'amunteguen sota les seves faldilles pètries i només recorden qui van ser quan obren les portes a les visites o són protagonistes de les festes majors de les localitats on habiten.
Tot i això, el que ells no saben és que encara se'ls anomena als llibres i cançons de gestes. Estan vius a la memòria de la humanitat.
CASTELL DE L'TALAIA, L'EMBLEMA DE VILLENA
Quan t'apropes amb cotxe a Villena, el primer que albires, coronant un dels contraforts del muntanya de Sant Cristòfol , és el castell de la Talaia. No en va, el de Villena és el més gran de tots els castells de la ruta.
Tot i el que molta gent creu, no va ser aquesta la primera fortalesa que es va erigir a Villena. Aquest honor recau en el castell de Salvatierra, construït al segle X com a torre de vigilància i del que avui només se'n conserven unes ruïnes destrossades.
El castell de Villena llueix imponent, encara que la seva figura original era molt menys massissa i terrible. Originalment, va ser aixecada pels àrabs al segle XII, passant a mans cristianes l'any 1240, quan les tropes aragoneses ho van assetjar amb èxit. Durant el segle XV patiria grans reformes que el convertirien en la mola defensiva que és avui.
Torre del castell de Villena
És aconsellable fer la visita guiada , doncs els guies estan molt preparats i contaran al viatger totes les històries, anècdotes i 'fetscarrills' del castell.
Criden poderosament l'atenció les dues voltes d'arcs entrecreuats que es troben als pisos inferiors de la torre de l'homenatge. Elles són el llegat de l'època de dominació àrab i només existeixen dos exemples més similars a Espanya, juntament amb la Capella Reial de Còrdova i la casa del Pati de Banderes de l'Alcàsser de Sevilla.
CASTELL DE BANYERS DE MARIOLA, EL REI DE LA MUNTANYA
La carretera que porta a Bañeres s'interna, serpentejant, pels bells boscos que s'estenen per les faldes de la serra de Mariola. La zona és perfecta per fer senderisme entre límpids rierols, fonts, antics geleres i molins paperers que van estar actius entre els segles XVIII i XX.
Un cop al poble, el carrer principal comença a pujar, com si fos una escala de cargol, cap a la seva fortalesa del segle XIII. Van ser els coixins els que la van aixecar mitjançant la tècnica del tàpia, en què s'empren calç, sorra, aigua i pedres petites.
Castell de Banyeres de Mariola
El castell de Banyeres, al elevar-se 830 metres sobre el nivell del mar, domina extensos terrenys al seu voltant i es troba en un gran estat, gràcies a les restauracions fetes amb cura durant les últimes dècades.
A l'interior, a més de trobar trossos d'història, també hi ha un complet museu dedicat a les Festes de Moros i Cristians, tan arrelades al muntanyós interior de la província d'Alacant.
CASTELL DE CASTALLA I EL MILLOR GASPATXO MANXEC DE LA PROVÍNCIA D'ALACANT
Visitar la impressionant fortalesa de Castalla acostuma a ser l'excusa perfecta per satisfer la curiositat gastronòmica de molts viatgers. I és que aquesta localitat alacantina s'ha llaurat un nom entre els amants de la bona taula gràcies a els seus saborosos gaspatxos manxecs. Els millors els podràs trobar al restaurant Casa Paqui i el Mesón Viscayo , dos autèntics veterans de la zona.
Abans o després de tastar aquestes menges, has de visitar el castell fundat pels àrabs al segle XI , sobre restes de ruïnes neolítiques i de l'època ibero-romana. Ampliat i reforçat pels cristians als segles XIV i XV, el castell domina totes les sortides i entrades naturals a la comarca.
Quan et treus el cap als merlets de la seva 'Torre Grossa' (Torre Gruixuda) - afegida al segle XVI per vigilar i contrarestar els continus atacs dels pirates del nord d'Àfrica – sents com la brisa porta l'olor de mar del Mediterrani. Aquest mateix mar per on van arribar les civilitzacions que van barallar, amb sang i foc, per dominar aquestes terres. Tanca els ulls i intenta escoltar el so metàl·lic del xocar d'espases. Herois caiguts i llegendes forjades per l'ambició humana.
El castell domina totes les sortides i entrades naturals a la comarca