El tancament del Cinema Elisis o aquesta Saragossa que desapareix
Els amants del cinema, la cultura i la història estem una mica tristos al perdre una altra icona del patrimoni cultural cinematogràfic de Saragossa . És una pena, però el cinema Elisis ubicat en un dels edificis modernistes més emblemàtics del Passeig de Sagasta i declarat Bé Catalogat del Patrimoni Cultural Aragonès el 2009, passarà a ser un restaurant de menjar ràpid.
L'edifici va ser dissenyat per l'arquitecte Teodoro Ríos Balaguer i el 22 de desembre de 1944 va obrir les portes com a cinema per projectar Em vaig casar amb una bruixa de René Clair.
Durant gairebé 70 anys el Cinema Elisis va ser un referent cultural de la capital aragonesa gràcies al seu estil classicista i la seva estètica elegant i refinada. Per la pantalla van passar milers de pel·lícules i a les seves butaques vermelles es van asseure centenars de milers de cinèfils.
L'última projecció que va acollir la seva sala, adornada amb aquell llum de sostre que semblava un sol radiant, va ser Marsella de Betlem Macías.
Va tancar les portes el 8 d'agost de 2014 amb el suposat objectiu d'“adaptar-se a les noves tecnologies”, però el Cinema Elisis mai més tornaria a obrir.
El mític Cinema Elisis de la capital aragonesa es convertirà en un McDonald's
La societat saragossana es va mobilitzar davant la possibilitat de perdre un cinema tan mític i estimat per tothom, però no va servir de res. Fins i tot van proposar instal·lar-hi la Filmoteca d'Aragó i molts actors, directors i artistes aragonesos com Luisa Gavasa, Gaizka Urresti, Laura Gómez-Lacueva o Luis Alegre es van sumar a la causa sota el hashtag #SalvemosElíseos. Tot va ser en va.
Aranzazu Mendívil és una de les fundadores de l'Associació Cinema Eliseos que va lluitar contra vent i marea per mantenir aquest bell cinema en ús i fins i tot van impulsar una Proposició No de Llei per protegir el cinema com a espai cultural.
Segons explica Traveler.es, “al cap de pocs dies que es pengés el cartell de 'Es ven' a la porta de l'Elisis, uns amics i jo vam passar per davant i de camí a casa pensem que havíem de fer alguna cosa per evitar perdre aquest cinema tan especial. Aquella mateixa nit vam obrir una pàgina de Facebook i en poques hores hi va haver milers de m'agrada i els mitjans van començar a trucar-nos ia fer-nos entrevistes”.
Quin saragossà no recorda aquesta sala?
Durant sis mesos van intentar mobilitzar l'opinió pública i van aconseguir que tant l'Ajuntament com alguns partits polítics recolzessin el projecte.
“L'Ajuntament no tenia diners, però sí que va mostrar tot el seu suport. Va aconseguir que la Filmoteca Nacional es plantegés cedir el material per crear la Filmoteca d'Aragó amb seu al Cinema Elisis, ja que Aragó és una de les poques comunitats autònomes que no té filmoteca autonòmica malgrat ser terra de grans cineastes, com Segon de Chomón o Luis Buñuel”.
La Proposició No de Llei, recolzada per gairebé tots els partits polítics, no va tirar endavant i el pla de viabilitat que van presentar, amb desenes de propostes d?activitats culturals per mantenir viu aquest espai, es va quedar en paper mullat.
Per Aránzazu, és “una pèrdua irrecuperable que desapareguin espais culturals únics com el Cinema Elisis, que donaven identitat específica a Saragossa ia Aragó. Al final totes les ciutats són iguals, i tot i això, quan viatgem, volem veure coses especials i diferents. Ara Saragossa en tindrà un espai cultural únic menys”.
El Cinema Elisis, al passeig Sagasta núm. 4, va romandre obert del 1944 al 2014
TEMPS MILLORS
Hi va haver una època, entre els anys 50 i 80 del segle passat, en què els saragossans anaven al cinema en massa i la ciutat estava plena de sales d'estrena i reestrena on es projectaven pel·lícules de tots els gèneres ia totes les hores.
Milers de mañicos de tota la província van gaudir d'una època d'or per a les sales de projecció, abans que els televisors presidissin els salons de les cases.
Des de cinèfils genuïns fins a culturetes ieyés o joves enamorats que s'arraulien a la “fila dels mancs” per fer-se carantoines a la foscor, l'activitat d'oci més popular entre totes les edats era el cinema presencial.
Això va passar molt abans que plataformes com Netflix o HBO deixessin antiquada la televisió tradicional… Els nostres pares i avis recorden que tant als barris com al centre de la ciutat, hi havia cinemes per a tots els gustos i butxaques.
L'actriu Laura Gómez-Lacueva
Des de modestes sales de reestrena on l'entrada costava 1 pesseta, fins a luxosos cinemes amb rebedors monumentals i decoracions hiperbòliques als que se n'anava en cap de setmana i calia acudir “ben arreglament”.
Les barres de bar exhibien una frenètica activitat venent entrepans, crispetes i refrescos i fins i tot es permetia fumar a interiors.
Al barri de Torrero estaven el cinema Torrero (Passeig Cuéllar, 24) que va projectar pel·lícules del 1953 al 1983 i el Cinema Venècia (Lasierra Purroy, 10), que des del 1951 fins al tancament va ocupar el local d'una antiga fusteria.
Molt a prop, a l'Avinguda de San José 177, es trobava el Cinema Rialto, que va obrir les portes el 1948 amb la pel·lícula Nit al paradís i les va tancar el 1984 com a sala de cinema X. Actualment és un supermercat.
Llarga vida al cinema!
El Cine Nord (Carrer Jesús) es va inaugurar el 1953 amb la pel·lícula de King Vidor El setè cel i es va clausurar el 1981. Per la seva banda, el Cinema Madrid, situat a l'Avinguda de Madrid, va omplir la sala d'espectadors del 1955 al 1984 per acabar convertit en bingo.
Al Cós, és clar, va estar el Cinema Cós de 1951 a 1982 ; al Barri de Delícies, el Cinema Delícies de 1923 a 1973, al Barri Oliver, el Cinema Oliver del 1956 al 1980; ia la Gran Via, el Cinema Gran Via de 1943 fins als 80, quan es va convertir en bingo.
Al centre de Saragossa, destacaven el Cinema Elisis al passeig Sagasta nº 4, que va romandre obert del 1944 al 2014, i el Cinema Mola, a Sagasta nº 12 (abans General Mola), que es va inaugurar el 1967 i va projectar icones del cinema com La Missió o Pulp Fiction fins al 2005 abans de convertir-se en un 100 montaditos.
També van destacar el Cinema Pax a la Plaça de la Seu, el Cinema París al Passeig de les Dames, el Cinema Don Quixot (actualment casino) i el Cinema Cervantes (encara operatiu) al Carrer Marquès de Casa Jiménez; i els Multicines Buñuel , els primers a obrir de Saragossa, que van romandre a Francisco de Vitòria, 30, de 1977 a 2007.
Quantes entrades s'hauran venut a la taquilla del Cinema Elisis?
LA MILLA D'OR CINÈFILA
Al nº 19 del Passeig de la Independència, que va ser una cosa així com el Broadway saragossà, hi havia el Cinema Coliseu Equitativa, al costat del Galerías Preciados (avui Corte Inglés), que va estar en actiu del 1950 al 1999, es va reconvertir en discoteca i actualment és una botiga Mango. Aquest cinema va tenir el gran honor de projectar pel·lícules com El que el vent es va emportar o Ben Hur.
Una mica més amunt, al nº 23 del Passeig Independència, estava el Teatre Argensola, que es va inaugurar el 1938 amb el nom de La Parisiana i que alternava les projeccions cinematogràfiques amb representacions teatrals, sarsuela i revistes musicals. Va tirar el teló a finals dels 80 per convertir-se en un passatge comercial.
A la vorera dels parells, el Cinema Actualidades va ocupar el nº 24 de 1934 a 1979 per després convertir-se en el centre comercial ‘El Caracol’. El nº 26 va ser primer ocupat per el Cinema Alhambra de 1911 a 1965 i després per el Cinema Avinguda de 1967 a 1979, quan també es va incorporar al centre comercial i va obrir les tres sales dels Cinemes Aragó, que també van tancar.
El núm. 12 continua sent avui dia el Cinema Palafox, que va ser inaugurat el 1954 i va comptar amb 1250 butaques i la pantalla panoràmica Cinemascope més gran de lèpoca a Europa. Es va unir als espais ocupats pel Cine Daurat (Independència 14) i el Cine Rex (Cinc de Març) per convertir-se en multicine i ser un dels pocs supervivents cinematogràfics del centre de Saragossa.
Al carrer San Miguel, perpendicular al Passeig Independència, es van ubicar els Cinemes Goya, que van ser inaugurats el 1932, reconvertits en multicines els 90 i tancats definitivament el 2005.
En aquest mateix carrer, es va ubicar el primer cinema de Saragossa, el Cinematògraf Coyne el 1905, en què es van projectar 'Quadres' d'actualitat (com es deien a l'època) gravats pel mateix Ignacio Coyne Lapetra, que va ser a més el “reporter” oficial de l'Exposició hispà francesa de 1908.
Quant trobem a faltar aquestes butaques!