Les ruïnes de Myra, plenes de tombes excavades a la roca
Fa més de 2.000 anys, la civilització lícia ocupava una petita part de l'actual sud-oest de Turquia**. Braus lluitadors, mestres de la navegació i hàbils comercials, els licis van deixar una empremta inesborrable, tant al paisatge com a la història de la zona.
Gràcies al treball titànic que la britànica Kate Clow va desenvolupar als anys 90, va quedar senyalitzada una de les grans rutes de senderisme més belles del món: la Ruta Lícia. Un recorregut de 540 km entre boscos, pobles, ruïnes i tombes mil·lenàries, penya-segats i el mar. Sempre el mar, testimoni del sorgiment i l'ocàs de gairebé tots els grans pobles que han imperat al vast món.
Després de recórrer ** el primer tram de la Ruta Lícia, entre Fethiye i Kalkan, ** la tènue brisa salada del Mediterrani desperta el caminant perquè continuï una marxa que encara li ha de oferir grans sorpreses.
Després de sortir de Kalkan, la senda ascendeix de manera considerable (uns 750 metres) , fins a un de tants llocs de la Ruta Lícia on sembla que el temps es va aturar fa segles. Es tracta de Berzigan, un llogaret de grangers que saluda el viatger amb una filera de petits graners de fusta.
Allí es conserven les pomes de cada collita, abans de ser transportades als diferents mercats. La gent de Berzigan és amable i hospitalària, sempre disposada a ajudar els senderistes que han patit la costosa pujada.
Kalkan, l'inici del segon tram de la Ruta Licia
En el descens cap a Gökçeören, algunes cabres salvatges observen els estranys que gosen endinsar-se en les seves possessions. No els molesten, ja que saben que són simples aventurers efímers i elles continuaran regnant després de marxar.
Després de passar Gökçeören, el camí continua entre boscos de pins, muntanyes i petits turons coberts d'arbres coberts de baies. Un petit trencall porta una altra de les joies arqueològiques de la Ruta Lícia: les ruïnes de Phellos.
Sarcòfags i tombes de pedra sorrenca apareixen aquí sense un aparent ordre, lliures de la mà de lhome. Ni tan sols s'aprecien treballs arqueològics i cal preguntar-se com es conserven en tan bon estat després d'un parell de mil·lennis.
Allunyats de les tombes, i ben vius, es troben els habitants de Kaş , una població costanera que, recentment, ha despertat els cants de sirena del turisme i s'ha convertit en el lloc ideal per prendre uns dies de descans a la Ruta Lícia.
A Kaş abunden les embarcacions d'esbarjo que poden ser llogades per sortir a solcar aquesta bella part del Mediterrani, que regala cales amagades i unes aigües cristal·lines que conviden a la relaxació i al busseig.
Ka?, el lloc ideal per prendre's un descans
També és el moment de premiar l'esforç dels dies previs amb una bona mariscada en un dels millors restaurants turcs de la zona. El Ruhi Bey Meyhanesi porta 70 anys servint les millors viandes derivades de la suggerent barreja dels fruits del mar amb ingredients turcs.
El cos ha catalitzat el sol, el descans i la bona taula, transformant-ho tot en una poderosa energia que fa senzill encarar de nou el camí per avançar cap a Üça z.
El camí entre les dues localitats està custodiat per platges increïbles, com la de Üzüm Iskelesi, i les ruïnes d'Aperlae, una antiga ciutat que va ser destruïda per un terratrèmol en temps immemorials i, encara avui, apareix parcialment enfonsada. Cases i tombes ofegades a la vora del mar.
Üça z és un petit poble que s'enfila sobre un turó, sent el seu castell, Simena, el millor mirador possible. És un bon lloc per passar la nit o menjar alguna cosa, segons el moment en què s'encreui a la ruta.
a??z, una altra meravellosa parada al camí
La parada d'interès següent és Demre , una ciutat on, a causa de la seva proximitat a una pròspera mina natural de pedra calcària, es fabricaven sarcòfags mortuoris. Per això hi ha tantes tombes buides als voltants.
Als afores de Demre, es troben les ruïnes de Myra, amb una imponent fortalesa i un amfiteatre que avui s?aixeca entre hivernacles i camps de cultiu, fent complicat aquest fascinant exercici mental d?intentar imaginar com hauria estat el lloc un parell de milers d?anys enrere.
Les ruïnes de Myra, als afores de Demre
És moment de deixar la costa enrere i dirigir-se cap a l'interior, seguint un recorregut ple de pujades i baixades que comencen a fer efecte en unes cames que intenten extreure energia dels bells paisatges. Si és així, reposaran tota la seva força a les ruïnes d'Alakilisie , un bell temple del segle VI al qual també se'l coneix amb el nom de Església de l'Àngel Gabriel.
Un parell de jornades més entre muntanyes de vessants coberts de bosc mediterrani porten fins a Finike, previ pas per les estranyes tombes lícies de Belos. Aquí comença la darrera part de la Ruta Lícia.
La nit següent ofereix una de les millors zones d'acampada de tota la ruta: el far de Gelidonya. Des de les altures es veuen les cales rocoses, envoltades de verd, per les que es passa per arribar fins al promontori que custodia el far. De lluny, illes rosades esquitxen les aigües del Mediterrani.
El far de Gelidonya, una de les millors vistes de la Ruta Lícia
Continuant cap al nord, la senda discorre per Adrasan abans d'ascendir a les magnífiques ruïnes del mític Monte Olimpo. Aquí encara es poden admirar les restes de la muralla de la ciutat, la necròpolis, els banys i un teatre.
Tot i que s'organitzen excursions d'un dia per conèixer les ruïnes, els valents que arriben caminant per la Ruta Lícia accedeixen al complex per un altre corriol i no se'ls sol cobrar entrada.
Recompensa justa a tant d'esforç. A prop d'allà, al nivell del mar, una fantàstica platja és el lloc ideal per banyar-se abans de descansar a la població de Çirali.
Al costat de Çirali, es pot prendre un petit trencall per observar una raresa de la natura. A la muntanya Quimera unes flames porten enceses, i de forma natural, des de fa mil·lennis. Sembla que el culpable d'aquest fenomen és el gas metà que generen les roques sobre les quals s'assenten les flames imperecederes.
Les misterioses flames de la Muntanya Quimera
Més endavant, prop de la ciutat de Kemer, esperen les darreres ruïnes de la Ruta Lícia. Les ruïnes de Fasélide són la cirereta del pastís. Les restes d'aquesta ciutat poderosa, fundada pels rodis fa 2.700 anys, estan molt ben conservades.
Passejant entre els grans arcs de pedra i les calçades pavimentades , no és difícil transportar-se als temps en què Fasèlide era un important centre comercial entre Grècia, Àsia, Fenícia i Egipte , abans de ser arrabassada als llicis pels perses.
Les ruïnes de Fasèlide envaïdes per la Mare Natura
És el final perfecte a un camí en què el pes de la Història competeix amb el de la natura. En pujar al dolmus –espècie de furgoneta col·lectiva turca– que es dirigeix a Antalya, la ment del viatger es troba en un altre lloc. En un altre món. Un món en què el sol s'aixecava en un cel límpid i ancestral, il·luminant una terra on l'home començava a medrar, en el seu etern afany de sotmetre la natura.
Més de 2.000 anys després, només les ruïnes queden com a llegat dels imperis. La Mare Natura, pacient com poques, sempre venç.
La Ruta Licia, un dels trekkings més apassionants i desconeguts del món