Només el Parc Natural de Montesinho és l'únic que separa la bella Bragança del nostre país, una distància de poc més de vint quilòmetres. Podríem aventurar-nos a declarar Bragança com un dels pobles més bonics del nord de Portugal i no erraríem en aquesta afirmació.
A més, Bragança, potser tímida i malenconiós, com el temperament de la seva gent, sap enlluernar el viatger que s'hi atura amb una exhibició apassionant d'art, història i cultura. No en va, hem arribat a un dels pobles amb més història del país veí.
Bragança és una ciutat i municipi del nord-est de Portugal, capital del districte de Bragança, a les Terres de Trás-os-Montes.
UNA JOIA DEL MITJÀ
El nom de Bragança ens porta a la ment precipitadament un cognom de reis i infants, de grans d'Espanya i Portugal. Els seus carrers han estat testimoni de molt tràfec de carruatges i cavallers bel·licistes que van haver de defensar la vila durant segles.
Avui dia la grandiosa Bragança desafia al pas del temps, conservant una ciutadella fortificada en un estat de conservació increïble i que sembla estar disposada a entrar en combat en qualsevol moment.
Però lluny d'aquestes intencions, Braganza ens rep com una ciutat medieval emmurallada de carrers empedrats esquitxats de diverses desenes de botigues acolorides de souvenirs i artesania on és impossible no aturar-se a “bichear”. La muralla envolta una ciutat que al seu dia va ser batejada pels romans com Juliobriga, però que va quedar completament destruïda amb l'arribada dels musulmans a la península.
Catedral de Miranda do Douro (Antiga Sè), construïda al segle XVI sota el regnat de João III. Té un pòrtic d'estil renaixentista.
Com no podia ser altrament, la vila de Bragança es va aixecar dalt d'un turó, per això per poder accedir a la Ciutadella cal pujar costes empedrades abrigades per cases de façanes emblanquinades, algunes lluint precioses rajoles i grans vidrieres. Vingues amb cotxe, autobús o tren, la ruta és millor començar-la des de l'antiga estació ferroviària i pujar cap a la Ciutadella per la rua Són João dóna Creu.
Seguint l'avinguda ens trobem amb la Praça da Sé, lloc on s'ubica l'antiga Catedral de Bragança. I diem antiga perquè la ciutat té dues catedrals, però és aquesta, coneguda com l'Església de Sant Joan Baptista, la que és veritablement interessant. Aquest temple renaixentista del segle XVI és una veritable joia, orgullosa del barroc recarregat que traspua de les seves capelles i que et pot deixar hores perplex gaudint de cada detall.
Plaça de la Catedral a Bragança.
En aquest punt tenim la possibilitat de desviar-nos per l'avinguda Cidade de Zamora si volem arribar a l'Oficina de Turisme i així anar ben carregats d´informació abans d´arribar a la Ciutadella. Podríem accedir a la Ciutadella des d'allà per un altre carrer però és millor desfer allò caminat i continuar el camí per la Rua Abilio Beça per trobar-nos amb la preciosa plaça de Sant Vicent.
Possiblement sigui la plaça més fotografiable de Bragança, un fidel testimoni de la història des del segle XIII que exhibeix orgullosa un imponent pòrtic renaixentista i una història: aquí es va casar Pedro I de Portugal amb Inés de Castro, la que fos donzella de la seva dona, una vegada que va enviudar.
La muralla medieval del Castell de Bragança.
L'ESPECTACLE COMENÇA A LA CIUTADELLA
Un cop sortejada la pujada, el recinte emmurallat de la ciutadella dóna la benvinguda. Aquí ens traslladem a un barri medieval que sembla que no ha patit els estralls del temps i que podria recordar-nos Toledo o Àvila. Perquè el centre històric de Bragança està tan ben conservat que ningú no podria pensar que allà s'han succeït desenes de batalles per disputar-se la ciutat. Bé sí, perquè en traspassar el límit de la Porta de Sant Antoni la imaginació es dispara i la nostra ment es trasllada a l'edat mitjana.
Un cop dins de la Ciutadella el primer que ve al capdavant és la idea que s'hi podria viure perfectament, sense pensar que les muralles van començar a construir-se cap a l'any 1377 i es van remodelar al segle XV. Però a l'interior de la Ciutadella no hi viu ningú, o almenys no ho sembla, perquè pel camí cap al castell només es troben botigues i restaurants on el caràcter dels portuguesos es fa notar.
Vista panoràmica de Bragança al capvespre.
El castell de Bragança és un colós espectacular, probablement construït com fortificació defensiva a l'època dels romans (que van aprofitar alhora l'assentament cèltic anterior) i que es va anar reinventant amb el pas dels segles i dels nous conqueridors.
És un dels Monuments Nacionals portuguesos més ben conservats i es va aixecar sota iniciativa de Sanç I de Portugal, un dels reis lusitans que més va contribuir a la florida del país després de la Reconquesta.
Poderós, arrogant i amb aires de gran majestat, el castell es pot recórrer de cap a peus. Travessant el vostre pati d'armes es pot arribar fins a la Torre de l'Homenatge, lloc on s'ubica el Museu Militar, un espai públic que exhibeix una col·lecció exquisida d'armament, condecoracions i vestiment militar que va ser donat pels mateixos habitants de la ciutat.
Carrers de Bragança.
Els amants de les panoràmiques poden pujar a dalt de tot de la torre per delectar-se amb una de les vistes més espectaculars de Bragança, des d'on fins i tot es pot albirar Sanabria.
L'altra Torre del Castell és la que es coneix com la Torre de la Princesa, antiga casa del governador on es diu que va ser el lloc on van succeir moltes (i tràgiques) llegendes de princeses i reines, captives a la torre.
Molt a prop d'aquí es troba la Domus Municipalis, un dels pocs exemples d'edifici civil d'art romànic que existeix a la Península Ibèrica. Data del segle XII, té forma pentagonal i al seu moment se la va conèixer com la Casa de l'Aigua, ja que al seu interior hi ha el primitiu aljub de la ciutat, que aprofitava laigua de pluja.
Castell de Bragança, Portugal.
MENJAR A BRAGANÇA
Tot i que l'ideal a Bragança és baixar a la ciutat nova a dinar i deixar-se portar per les meravelles de la cuina portuguesa, a l'interior de la Ciutadella se'n poden trobar algunes opcions perfectes per a sibarites i amants de les terrasses. Si busqueu recomanacions, us en donem tres per no fallar:
Solar Bragançano (Praça da Sé, 34). És el de parada obligada a Bragança. Ubicat davant de la Catedral Antiga, té una terrassa molt acollidora i un servei impecable, encara que cal reservar amb temps. Arròs amb llebre, amanida de perdiu i postres casolanes. De deu.
Tuela (Alexandre Herculano, n°114). Tot i que està una mica amagat, només cal seguir l'Avinguda de la República des de la Catedral Antiga i buscar el carrer un parell de pomes més endavant. Aquesta casa de menjars no busca ni elegàncies ni sofisticacions, però sí que pot oferir un porc senglar estofat de campionat.
A Tasca do Zé Tuga (Igreja, 68) Guanyar una edició de Masterchef a Portugal va portar Luis a obrir aquesta tasca ubicada a l'interior de la Ciutadella on fa literalment allò que li dóna la gana. Cuina d´autor amb producte de temporada i creacions inspirades en el producte de tota terra que trepitja. El millor? Qui sap, cada dos per tres la carta canvia i sempre encerta amb tot, però mai no falten els bons formatges i el bon bacallà. Té a més una terrassa amb vistes al castell per fer una sobretaula perfecta.
SABIES QUE…?
Bragança es va anomenar inicialment Juliobriga en honor a Juli Cèsar. Va ser un homenatge que li va fer l'emperador August, que era el nebot.
A l'empedrat de la Ciutadella es poden trobar petxines del Camí de Sant Jaume. Efectivament el Camí Zamorano-Portugués es deslliga de la Via de la Plata i passa per Braganza en una ruta que uneix Zamora i Sanabria amb la capital compostel·lana a través de sòl portuguès
A l'interior del recinte del castell es troba el curiós Museu Ibèric de la Màscara i el Vestit. Aquest museu recull una col·lecció molt peculiar de màscares i disfresses, empremta de les diferents manifestacions culturals que s'han transmès a aquesta regió de generació en generació.