El Festival de Màlaga compleix 25 anys. Un quart de segle de celebrar cinema espanyol i, precisament, per celebrar-ho molt gran ha decidit expandir-se. Aquest any els títols de cinema iberoamericà entren també a la Secció Oficial (encara que competint per dos premis).
El cinema sense fronteres. Perquè el cinema és company de viatge, i és un viatge en si mateix. I aquesta edició de Màlaga promet molts, molts viatges que anirem descobrint al llarg de l'any als cinemes. I segur que molts acabaran als grans premis.
Fora de competició, després que arrasés en el passat Festival de Berlín , el títol que més admiració i ganes desperta és Alcarràs, de Carla Simón. Després de l'èxit de Estiu, 1993 on ja va guanyar, precisament, al Festival de Màlaga, la cineasta s'endinsa a una altra història personal i molt realista sobre una família que es disposa a recollir la darrera collita duna terra que ells i els seus avantpassats feia 80 anys que conreaven.
Luis Tosar a Codi Emperador.
Simó ha rodat a la pròpia Alcarràs (Lleida), camp de presseguers, i ha comptat amb actors no professionals. Segons ella explica: “Es tracta de una història sobre la pertinença a una terra, a un lloc. Un drama sobre les perpètues tensions generacionals, la superació d'antigues tradicions i la importància de la unitat familiar en temps de crisi”.
En competició, hi ha més títols viatgers. Com Codi emperador que inaugura el Festival (i també s'estrena a cinemes alhora). Un thriller d'espies, amb Luis Tosar com a agent especial en crisi moral i ètica, aguantant la tirada i recorrent-se mig món per salvar el país ia uns quants en el poder. No és habitual, i menys en aquests temps, poder viatjar realment a les localitzacions desitjades i la pel·lícula de Jorge Coira ho ha aconseguit: Madrid, Bilbao, Budapest i Panamà.
A El cim, Javier Rey se'n va fins al Annapurna (rodat als Pirineus i amb imatges d'arxiu perquè, just per la pandèmia, no van poder anar al Nepal) per fer les paus amb la seva vida, per continuar vivint encara que sigui enfrontant-se cara a cara amb la mort. Allí es troba amb una altra alpinista (Patrícia López Arnaiz) que lajudarà en aquest viatge interior i en les altures.
Javier Rey a El cim.
Viatge interior i familiar també és el de les protagonistes de Cinc llops, Laia Costa i Susi Sánchez, com a mare i filla. La primera torna al seu poble quan acaba de ser mare i torna al seu poble de la costa basca per adonar-se que continua sent filla.
Si s'adona del teu lloc al món, en altres termes i altres entorns, també va La voluntària, nova pel·lícula de Nely Reguera (Maria (i els altres)), amb què es van ser fins Grècia per explicar la crisi de refugiats des dels ulls d?una dona, doctora jubilada (Carmen Machi), nouvinguda i disposada a ajudar.
Laia Costa i Susi Sánchez a Cinco lobitos.
VIATGES CONEGUTS
Hi haurà més tipus de viatges aquest any a Màlaga i en allò que ens espera de cinema espanyol aquest any. Us recordeu de les passejades fins a la màquina de cafè en aquella sèrie que ens va retratar tan bé, Camera Cafè? Doncs torna, i ara van més enllà d'aquest punt de trobada a l'oficina a Camera Cafè, la pel·lícula. També hi ha voltes al poble (Nosaltres no ens matarem amb pistoles, de Maria Ripoll) i moltes vides de barri (Canalles, de Daniel Guzmán; Libèl·lules, amb Milena Smit; Herois de barri, rodada a Sevilla).
Canalles, de Daniel Guzmán.
CINEMA IBEROAMERICÀ I INTERNACIONAL
Per descomptat, l'obertura a títols de tot l'univers iberoamericà amplia molt l'espectre de destins i fins i tot de llengües. També de paisatges. Des de l'altiplà bolivià a Utama a les costes argentines a Estima'm. El Param de Sumapaz a Colòmbia que retrata Entre la boira. O el camí A l'Orient a la pel·lícula equatoriana.
Aquest any, a més, com a novetat hi ha una secció amb pel·lícules no espanyoles ni iberoamericanes: Màlaga Premiers Internacionals, que inclou títols com Aquí ric jo, amb Toni Servillo; Promeses a París, amb Isabelle Huppert o el roadtrip Ments meravelloses.
CINEMA CULINARI
El subgènere gastronòmic també ha trobat un lloc a Màlaga. Cada vegada es fa més present als festivals del món. Aquí, Cinema Cuina té curtmetratges i migmetratges tan interessants com 8 mengi 28 metres quadrats, la història dels xefs de Marmitó.
O BarMad. Les 7 diferències, que compara els bars de Madrid i Barcelona , les tapes, servei, clientela. El club dels cantiners i la tradició cubana del bon còctel. O pel·lícules que s'endinsen al llegat de la cuina com Arròs i Conill o Sembrant el futur, amb els germans Roca.
Cartell del 25è Festival de Màlaga: l'alba.