Pujada al Torozo, el penyal de les Cinc Viles de Gredos
Són molts els viatgers que visiten diàriament el Port del Pico, l'alt que, al terme municipal de Villarejo de la Vall, uneix la cara sud amb la cara nord de la Serra de Gredos. Amants de la fotografia, recol·lectors de bolets, clients del seu restaurant, senderistes, escaladors… Si són d'aquests dos últims, segurament es dirigeixin al Torozo, el penyal que domina orgullós sobre el barranc de les Cinco Villas.
Amb una altitud de 2.021 m, suposa el cim més occidental del sector oriental de la Serra de Gredos. Per enfilar el camí (assenyalat com PR-AV 37, de unes tres hores i mitja en total, més el que ens entretinguem a dalt o entremig) només cal deixar el cotxe al pàrquing que hi ha al mateix port i seguir les indicacions que hi ha en aquest mateix costat de la carretera N-502 (a la dreta si hem pujat des de Cuevas del Valle).
Las Cinco Villas, cinc pobles amb encant per recórrer i gaudir a càmera lenta
La pujada dura unes dues hores, sent la més dura la primera, ja que haurem d'afrontar un desnivell sense treva. Als 20 minuts ens toparem amb el primer refugi (de la Majada del Oncle Manteca), obert a qualsevol muntanyenc que vulgui pernoctar i amb una font d'aigua de font (no tractada) a la paret esquerra. De vegades funciona i de vegades no, així que convé no comptar-hi. A la dreta veurem que surt una petita senda. És la que agafen els escaladors per dirigir-se a la base del penyal (a mitja hora) per continuar des d'allà la pujada en alguna de les vies que hi ha obertes.
Nosaltres seguim de front, i comprovarem que aviat el camí comença a zigzaguejar. Al final d'aquesta ziga-zaga (una hora des que hem començat) haurà passat el pitjor: tindrem ja unes vistes envejables del paratge, i la ruta es transformarà en una petita senda més o menys plana que donarà treva al pendent. A més, al cap de poc ens toparem amb la Font de les Beleses, l'aigua de la qual (no tractada) sempre corre.
En cosa de mitja hora arribarem al segon refugi (dels Cervunales), amb teulada, berenador i barbacoa (prohibit encendre-la en els mesos de calor) a la part exterior i igualment d'ús lliure. Per allà serà fàcil trobar-nos alguna vaca pasturant als senders prats que s'estenen en aquest tram del camí. A la dreta ja veurem el cim del Torozo, per al qual ens quedarà mitja hora a peu.
Ja només n'hi ha prou amb caminar una mica més per les praderies fins arribar a la carena, on començarem a retrocedir per sobre de les roques fins pujar al vèrtex geodèsic que assenyala el bec: El Torozo, 2021 m. Als seus peus trobarem una caixa metàl·lica subjecta per unes pedres, per si volem introduir una carta, missatge, foto o qualsevol record que ens vingui de gust deixar allà com testimoni de la nostra pujada.
Moment de seure, menjar el nostre entrepà, treure la nostra càmera de fotos i gaudir de les vistes panoràmiques que tindrem de les dues cares de Gredos. Just a sota, a la cara sud, podrem veure les Cinc Viles alhora. Començant pel poble que tenim just a sota l'esquerra, i seguint el sentit de les agulles del rellotge, estan Villarejo de la Vall, Sant Esteve de la Vall, Santa Creu de la Vall, Mombeltrán (anomenat comunament com La Villa) i Cuevas de la Vall.
Quan ens donem per satisfets, farem el retorn pel mateix camí que hem vingut. Ara trigarem una mica menys (una hora i mitja), sobretot si agafem una drecera que travessa en línia recta la zona de la ziga-zaga.
Sorpreses que ens va deixant el nostre ascens al Torozo
Un cop arribem al Port del Pico, el més habitual és donar-se un premi a La Parada del Arriero. En aquest restaurant podrem des de prendre un cafè o una canya a enganxar-nos un homenatge amb magnificència, gaudint de les seves privilegiades vistes panoràmiques si prenem taula a la terrassa (el millor és reservar prèviament i curar-nos en salut). De dilluns a divendres ofereix menú del dia (tret dels dimecres, el dia de descans) i els caps de setmana, plats a la carta (a més d'entrepans i racions).
En qualsevol cas, el millor és demanar els plats típics de la zona: molles, patates rebolcades, facetes (guisat de mongetes), guix d'Àvila (convé compartir-lo entre dues, ateses les seves dimensions) o alguna de les receptes fetes amb ceps (a la planxa, croquetes, amanida…). Entre les opcions vegetarianes, hi ha a més gaspatxo (en temporada), graellada de verdures, espàrrecs de marge a la planxa i amanida de tomàquet i ceba. El colofó perfecte per a la nostra escapada.