Las Machotas, el gran mirador de la Serra de Guadarrama

Anonim

Reial Monestir de Sant Llorenç de l'Escorial amb Las Machotas al fons Madrid

Reial Monestir de Sant Llorenç de l'Escorial amb Les Machotas al fons

Ens disposem a pujar a Les Machotas, les formacions muntanyenques que separen L'Escorial de Zarzalejo al nord-oest de la Comunitat de Madrid. Ho farem a una ruta assequible (entre dues i tres hores en total) i apta per a tota la família on, a més de gaudir de l'entorn natural de la Serra de Guadarrama, aconseguirem unes panoràmiques força envejables del seu entorn sense gaire esforç.

Per això ens traslladem fins al poble de Zarzalejo, a una hora de cotxe des de Madrid capital per la M-503 i la M-600 després. La localitat també té estació de tren gràcies al trajecte Madrid-Àvila.

Les enfilarem des de la cara sud, encara que hi ha molts senderistes que opten per anar des de la Cadira de Felip II (a la cara nord), el tarter de granit al qual, segons la tradició, el rei pujava a observar com evolucionava la construcció del Monestir de l'Escorial.

Antiga casa de pedra amb la Machota al fons a Zarzalejo Madrid

Antiga casa de pedra amb la Machota al fons a Zarzalejo

La llegenda explica també que els vessants de Las Machotas van ser el lloc escollit originalment pel monarca per aixecar el monestir gràcies a les seves abundants pedreres, però l'oposició dels veïns l'hauria fet construir-lo finalment a les faldes de la Muntanya Abantos.

Un cop entrem al poble de Zarzalejo per l'Avinguda de la Creu Verda veurem un cartell marró que indica el camí de la Cadira de Felip II. Moment d'aparcar, ja que la nostra ruta comença agafant el carrer següent a la dreta fins arribar a el carrer de la Font del Rei, que agafarem també a la dreta fins que es converteixi en camí de terra.

Estem enfilant el Camí d'Entrecaps, antiga ruta que uneix Zarzalejo amb El Escorial marcada com a GR (senyals blancs i vermells). Una fletxa cap a la Font del Rei ens traurà del dubte en la següent bifurcació. Als voltants d'aquesta font veurem un castanyer homònim catalogat com a arbre singular per la Comunitat de Madrid.

A més de castanyers, veurem també roures i algun auró. Els arbres aniran donant pas a poc a poc a les estepes i els ginebres i, finalment, al piornal a la part alta. Pel que fa a la seva fauna, a més de aus rapinyaires i llangardaixos també és terra de senglars i guineus, però es deixen veure menys.

La Machota Zarzalejo Madrid

Des d'aquests cims tindrem vistes del Monestir de l'Escorial, la Serra de Guadarrama i fins a Madrid capital

En un parell de punts de la ruta cal travessar portes de filferro que separen diferents parcel·les, ja que és zona d'explotació ramadera actualment. N'hi haurà prou de tornar a tancar-les un cop superades.

Després de deixar a la nostra dreta una altra font de pedra, en una hora haurem arribat a una prada des d'on divisarem de front el Reial Monestir de Sant Llorenç de l'Escorial. A la dreta tindrem la Machota Baixa (1.404 m.) , ia l'esquerra la Machota Alta (1.461 m.). Aquesta última està també anomenada com el Bec del Frare, i és que les pedres cavalleres que decoren aquestes muntanyes adquireixen formes capritxoses que fan volar la imaginació: la Bola, el Badajo, el Gegant Mut…

Molta gent es conforma a arribar fins a aquesta praderia, i la veritat és que és un lloc idoni per parar a menjar-se l'entrepà. Nosaltres no obstant optem per tirar cap a la dreta per pujar fins a la Machota Baja (anomenada també com a Machota Chica, coronada per un vèrtex geodèsic), amb una mica menys de desnivell però de relleu més abrupte. Haurem de pujar durant una altra mitja hora per un camí cada cop més costerut fins a coronar el seu cim.

L'esforç valdrà la pena: **un cop a dalt, des de les bitlles granítiques veurem no només El Escorial, també els seus pobles propers, l'Embassament de Valmayor, gran part de la Serra de Guadarrama i fins a Madrid capital (reconeixible per les Quatre Torres).

Aquí sí que és moment de relaxar-nos, degustar el pícnic, fer la càmera de fotos i gaudir de aquesta enorme panoràmica de la Comunitat de Madrid.

Tornem pel mateix lloc que hem vingut. Un cop a Sarzalejo, el lloc ideal per prendre unes canyes, un cafè, unes generoses racions, un econòmic menú del dia (10 euros en cap de setmana) o un menú cachopo (30 euros) és la terrassa del Mirador (carrer del Guijo, 14). Com el seu nom indica, ho farem amb unes vistes molt agradables de l'entorn abans d'emprendre la tornada a casa.

Llegeix més