Amb la vista posada al cel: la ruta de les torres miradors de Cadis
Cordem-nos el cinturó, el nostre viatge està a punt de començar. I compte, perquè pinta interessant: iniciarem una aventura que ens portarà enrere en el temps per submergir-nos de ple a el Cadis del Segle d'Or. Sí, sí: com ho llegeixes.
I en aquest fascinant periple al passat ens acompanyen la inconfusible llum de la costa gaditana i el vent de llevant, fidels guies a la nostra ruta. L'objectiu? Recórrer els terrats de Cadis, adornades amb les seves inconfusibles torres miradors, senyes d'identitat de la ciutat, per descobrir el paper que va jugar l'urbs del sud com a port oficial d'entrada del comerç amb Amèrica.
De les 160 torres miradors que van arribar a construir-se, a penes queden drets 133
Tot va començar el 1717 amb el trasllat de la Casa de la Contractació des de Sevilla a Cadis. Aquesta institució, creada el 1503 per la Corona de Castella per fomentar la navegació entre Espanya i els seus territoris d'ultramar, va suposar que Cadis es fes amb el monopoli marítim de les Índies occidentals.
Gran època de glòria en què els vaixells realitzaven constants viatges entre tots dos continents copant de tota mena de mercaderies els seus cellers i fent grans fortunes. Cadis, òbviament, va aconseguir el seu màxim apogeu. Tant que es va convertir en un dels ports més importants de l'Imperi espanyol.
Els grans mercaders de l'època van decidir llavors construir, a l'interior de les seves cases-palau, altes torres que partien dels seus terrats. Aquestes estaven destinades a dues funcions: per una banda, controlar l'entrada i sortida dels vaixells al port de Cadis. De l'altra, servir la tripulació per identificar la casa dels mercaders des de la llunyania. Diuen que al llarg del segle XVIII es van arribar a construir fins a 160 torres miradors. Avui, gairebé no en romanen 133.
Per anar fent-nos una idea del perfil de Cadis, i de pas xopar-nos una mica de la seva essència més autèntica, travessem la històrica Porta de Terra, que al seu dia va formar part de la muralla antiga, i ens endinsem al Cadis mil·lenari.
Catedral de Cadis
A tot just cinc minuts, la nostra primera destinació: alçada a la Plaça de la Catedral, epicentre de la vida popular gaditana, es troba la imponent catedral de Cadis. Aquest emblema de la ciutat, que va ser aixecat al segle XVIII a l'empara de les incipients riqueses procedents d'ultramar, combina a la façana els estils barroc i neoclàssic i va ser construïda en gran part amb pedra ostionera —per això la seva gran decadència en alguns punts, on es pot veure com la salinitat de l'ambient ha anat afectant al llarg de les dècades.
Pugem i pugem els esglaons fins arribar a la torre del rellotge, al capdamunt. Quan recuperem l'alè, gaudim de la recompensa: davant nostre la que és, molt possiblement, la panoràmica més completa de la ciutat i l'etern Atlàntic. Inspirem ben profund aquesta brisa marina, que aquí a dalt es deixa notar amb força, i capturem a la retina la silueta de la bella Cadis amb les torres miradors. Ara sí: toca conèixer-ne la primera.
DE TORRE A TORRE PER LA HISTÒRIA GADITANA
Els seus 45 metres d'alçada, que la converteixen en la més alta de totes les torres miradors de Cadis, i la seva ubicació privilegiada, al centre del nucli històric, van fer que aquest bell monument fos declarat el 1778 torre guaita oficial. Es tracta de la Torre Tavira, i el seu nom, que rememora el primer dels guaites amb què va comptar —el comandant Antonio Tavira —, apareix a la llista de musts que visitar de tot viatger que aterra a Cadis.
L'últim pis de la Torre Tavira acull una cambra fosca des d'on contemplar el cel no té preu
Pugem —és el que té aquesta ruta, que caldrà pujar i pujar— les empinades escales disposats a amarar-nos de la seva història i, entre sales expositives, fotografies i làmines antigues, descobrim que ens trobem a el palau dels Marquesos de Recaño que, com tota casa de comerciants, comptava amb una estructura de tres plantes i terrassa superior: la baixa servia de magatzem i oficina, la primera era la part més noble on residia la família, la segona corresponia a la servitud i el terrat era el pati d'esbarjo de tots els convivents.
Més amunt, la torre mirador, que va arribar a desenvolupar fins a quatre estils diferents a Cadis: la torre-terrassa, la torre de butaca, la torre de garita i la torre mixta. El de la Torre Tavira? El primer, sí senyor.
Abans d'assolir-la, li dediquem la merescuda estoneta a la cambra fosca que ens espera a l'últim pis: contemplar el cel de Cadis d'aquesta manera no té preu. Per fi a la torre, arriba l'emoció: les vistes de la catedral de Cadis des d'aquí són úniques i, encara que ens costa apartar-ne la mirada, el que de debò ens conquereix és la Bella Amagada, a només uns metres de distància. Aquesta torre-mirador, invisible a peu de carrer per trobar-se en una estreta via, embauca per la seva bellesa i per ser, curiosament, l'única de forma octogonal.
Cadis des de la torre de Tavira
Però ja ho hem dit: hi ha aproximadament 133 torres miradors encara dempeus a Cadis. Moltes han estat readaptades com a habitatges —sí, hi ha alguns sortits que gaudeixen d'un dormitori en una antiga torre-mirador, la vida és així—. D'altres, però, han estat aprofitades per a altres menesters.
És el cas de la Casa de les Cadenes, avui seu de l'Arxiu Històric Provincial. Entre oficines i despatxos, ens endinsem en aquest monument històric per descobrir algunes de les seves peculiaritats.
L'edifici va pertànyer al comerciant Don Diego de Fangs, que va amassar una fortuna a l'època, i a la seva torre-mirador es poden contemplar encara les pilastres originals: des d'allà dalt gaudim una vegada més de la llum, de l'olor de mar i d'aquella altra Cadis que es mou a les altures. La de llençols blancs estesos al vent, la de grups d'amics conversant sota el sol als terrats o la dels nens que aprofiten per riure entre jocs a la part més alta de l'edifici. Això també és Cadis.
No obstant, una de les curiositats més grans de la casa és precisament a baix: la imponent portada barroca que dóna la benvinguda a l'edifici és una autèntica meravella.
No hem d'anar gaire lluny per topar-nos amb una altra cara del que les torres miradors signifiquen per a Cadis. I és que aquest llegat únic ha servit de inspiració a poetes, músics i pintors al llarg dels segles.
Cecili Chaves, que té el seu estudi a la carrer Cristóbal Colón, sap molt bé a què ens referim: ens endinsem en el seu particular temple a l'art, ple de cavallets, pinzells, draps i colors, per descobrir la seva pintura, una col·lecció de quadres de totes les mides i formes inspirats, és clar, en aquest senyal d'identitat gaditana: la que l'entén com a part de la vida dels seus habitants.
DORMIR A UNA TORRE MIRADOR? SÍ, ÉS POSSIBLE
Encara que algunes de les mítiques torres miradors romanen en avançat estat de deteriorament, moltes altres han estat reformades i adaptades per a altres fins. Per exemple? La Casa de les Quatre Torres, un edifici d'estil neoclàssic gadità construït entre 1736 i 1745 en què la sobrietat, la simetria i els elements decoratius en són les principals característiques. I aquí hi ha una curiositat: en ple segle XVIII les ordenances urbanístiques prohibien construir més d'una torre-mirador per casa, així que l'amo de l'edifici va tirar d'inventiva: va dividir la poma en quatre i va construir quatre cases diferents, cadascuna amb la seva pròpia torre-mirador de garita. Avui està catalogat com a Bé d'Interès Cultural.
A l'origen moltes de les habitacions d'aquestes cases eren llogades per temporades a viatgers que esperaven la partida del vaixell des del port. Un ús que es va recuperar precisament el 2015: va ser llavors quan en un dels edificis va obrir el preciós hotel boutique Casa de les Quatre Torres, la torre-mirador del qual ha estat transformada en una bonica terrassa on aturar a prendre un refresc amb —sí, de nou— unes vistes insuperables.
A l'interior, això sí, només ens queda meravellar-nos: cada habitació ha rebut el nom d'un marí il·lustre del segle XVIII i en totes s'ha conservat una paret en el seu estil original, pedra ostionera. La barra de la cafeteria, la recepció, els lluernaris i portes dels lavabos han estat elaborats amb fustes del segle XVIII que ja eren a la casa. Una obra d'art absoluta.
I no ens cal moure'ns gaire, tot just uns metres, per descobrir al costat de la Plaça d'Espanya un altre senyorial edifici: la Casa de les Cinc Torres, avui utilitzades majoritàriament com a habitatges, són el millor exemple de l'elegància històrica adaptada al segle XXI. Ens vam quedar enamorats de les façanes blanques i detalls decoratius mentre continuem el passeig fins a l'Hotel Las Cortes de Cadis: un altre hotel a una casa-palau d'un antic Cargador de Indias? Exacte.
I el millor és que allotjar-s'hi no només suposa fer-ho en un hotel amb història. És gaudir d'elements com les baranes de les escalinates, les portes de caoba o la cancel·la d'entrada, que es mantenen intactes després de més de 200 anys.
El palau ho va fer el Marquès de Cañada, un sevillà que era consignatari de vaixells, i ha allotjat a les seves dependències al llarg dels segles personatges de la talla de Hans Christian Andersen o —es diu, es comenta— Alexandre Dumas. Amb què ens quedem nosaltres? Amb la seva terrassa chill out, és clar, des de la qual, a l'empara de la seva torre-mirador, prendre un saborós còctel i contemplar el millor dels capvespres sobre la ciutat.
UNA PERSPECTIVA DIFERENT
I sí, arriba el moment d'acomiadar-se d'aquesta ciutat que ens enamora tantíssim, però per això marxem d'excursió. Des de Puerto Sherry, al veí Port de Santa Maria, salpem de la mà de David i Adita, de 360Sail, per descobrir la Cadis de les torres miradors des d'un enclavament ben diferent: el mar.
Així, bressolats per les onades de l'Atlàntic i impulsats pel vent de llevant gadità, posem fi al nostre periple viatger rendint honors als mariners del segle XVIII: navegant a vela. Una experiència que ens permet gaudir d'unes vistes molt similars a les que trobaven, en arribar a la ciutat, aquells navilis que portaven mercaderies des de les Índies.
Protagonistes del cel de Cadis, les torres miradors són història i essència d'una ciutat que sempre ha viscut de cara al mar. Són l'herència d'un Segle d'Or que va marcar per sempre la imatge, atorgant-li un dels perfils urbans més singulars i bonics del món. I nosaltres en donem fe.