Babes, els porquets valents.
El director Victor Kossakovsky creu que, probablement, fora el primer nen vegetarià de la Unió Soviètica. Va ser per una experiència encara traumàtica per a ell. Tenia quatre anys i el seu millor amic al camp era un porquet, Vasya. Un dia, aquest amic, va passar a ser servit en costelles. D'aquells records i del seu compromís amb els animals en neix Gunda, una pel·lícula a la qual feia 20 anys que li donava voltes.
“Sempre he volgut fer una pel·lícula sobre les criatures amb qui compartim la Terra, sense subestimar-les ni humanitzar-les, sense sentimentalismes ni propaganda vegana”, explica a les seves notes. Amb aquest esperit va filmar Gunda, la història de la truja que dóna títol a la pel·lícula.
A la primera escena, Gunda dóna a llum una ventrada de garrins que van sortint i enfilant-se entre tots per arribar a alletar-se. La càmera, en un preciós blanc i negre, silenciosa, sigil·losa, amb molt de respecte, els segueix de prop en els primers passos i passejades a camp obert, en els seus jocs. No hi ha música, no hi ha paraules, només els sons dels porcs. No és un documental sense més ni més. La de Gunda és una història de ficció, inspirada en fets molt reals diàriament. Amb un gir final…
Gunda i el petit rebel.
Kossakovsky diu que va tenir la pel·lícula clara quan va conèixer Gunda en una granja de Noruega. “Al primer minut, a la primera granja, obrim la porta i Gunda va venir cap a mi. Em va mirar i era com si em parlés”, explica el cineasta respectat pels seus anteriors documentals* (Visquin els antípodes!, Aquerela).* “Gunda em va triar a mi, no jo a ella. Ens vam conèixer per una raó”. Vet aquí: “Teníem la nostra Meryl Streep”.
El director va filmar tota la història de Gunda en aquesta granja, però també en va recórrer d'altres com el Santuari Gaia, a Caprodon (Girona), en ple Pirineu. "La idea inicial era fer una trilogia, la història d'una truja, d'una gallina i d'una vaca i buscava localitzacions per a la resta d'animals", explica Coque Fernández, un dels fundadors d'aquest centre vegà de rescat i recuperació per a animals víctimes de l'explotació, el maltractament o l'abandonament.
Gunda, la Meryl Streep porcina.
La pel·lícula es va quedar en una. De Gunda i els seus garrins, passa a ensenyar les gallines i les vaques. La primera escena de vaques és emocionant. Surten corrent, prat avall, quan els obren les portes. Després, passo a plans curts, emocionals. Aquestes darreres protagonistes són les del Santuari Gaia. “Van estar rodant alguns dies a l'estiu del 2018”, ens explica Coque.
“La pel·lícula té una sensibilitat enorme”, continua. “Malgrat la simplicitat de la trama, la història d'un animal no necessita música, ni veu en off, ni paraules. El missatge és molt potent, perquè l'escena final és demolidora i no necessita mostrar escenes cruels d'escorxadors o maltractaments. Només per l'empatia que pots sentir veient-la ja ho entens”, conclou Coque.
Els garrins de Gunda.
Per Kossakosvky l?art, el cinema, està per sobre del missatge. Això és el que han valorat cineastes i autors de tot el món, des de Paul Thomas Anderson a Alfonso Cuarón, Gus Van Sant o Lynne Ramsay. Tot i que el primer que va veure el valor de Gunda va ser Joaquin Phoenix qui, després d'experimentar el film, va decidir unir-se com a productor executiu. “No havia vist mai res semblant, així que va ser un honor recolzar-ho així”, ha dit l'actor, a qui l'equip de Kossakosvky va contactar després d'escoltar el discurs pro-animals en recollir l'Oscar.
“Entenc que Victor és un artista i ha creat aquesta pel·lícula per ser experimentada, però per mi hi ha un missatge molt fort darrere seu”, va dir Phoenix en una entrevista amb l'estrena de Gunda als EUA “És per que les persones es relacionin amb els animals com ho fan amb el seu gos. Ells entenen el valor dels seus gossos o els seus gats, entenen que té personalitats úniques i en comparteixen vídeos. Però, per alguna raó, hi ha una desconnexió quan es tracta de menjar”.
Tant per a Phoenix com per a Kossakosvky, Gunda és una “advertència, una trucada per despertar ” la consciència de l'ésser humà envers els animals. Però insisteixen en no voler que es vegi com a “propaganda vegana”, és només art. Una granja de porcs convertida en art que emociona… i potser feu pensar.
El primer passeig.