De ruta pel llegat romà a la seva antiga província d'Hispània
La poderosa Roma va fixar la seva mirada a la península ibèrica en adonar-se de la importància que tenia per als seus enemics durant les guerres púniques. Els cartaginesos utilitzaven Hispània com a font de aprovisionament de recursos minerals i tropes mercenàries. No obstant això, no va ser una conquesta fàcil ja que tant els ibers com els fills de Cartago van oposar-ne una resistència ferotge durant dos segles (218 aC – 19 aC).
Durant set segles, els romans van construir fortaleses, calçades, claveguerams, teatres, aqüeductes i estupendes domus (cases romanes de les famílies de cert nivell econòmic) i granges que solien servir de lloc de retir a soldats i polítics romans de cert poder i distinció.
El immortal patrimoni hispànic de Roma es pot admirar avui en una estupenda ruta cultural, paisatgística i gastronòmica que enamorarà tota mena de viatger.
Aquests són alguns dels millors llocs d'Espanya per viatjar als temps de l'hegemonia de la Roma poderosa.
Un dels monuments romans més impressionants que encara es conserven
El Aqüeducte de Segòvia és l´autèntic símbol d´aquesta ciutat castellanolleonesa, a més d´una sorprenent obra d´enginyeria i un dels monuments romans més impressionants i més ben conservats del món.
Alçat sota el mandat del emperador Trajà a la primera meitat del segle II, l'aqüeducte va aconseguir portar aigua del riu Fred, al peu de la Serra de Guadarrama, a les cases segovianes. El torrent recorria una distància de uns 16 quilòmetres per un circuit empedrat que a l'entrada de Segòvia salvava el desnivell existent gràcies a una preciosa estructura arcada.
Reformat posteriorment en diverses ocasions, l'Aqüeducte de Segòvia ha continuat transportant aigua a la ciutat fins als temps moderns.
Una visita a aquest monument romà sempre s'ha de complementar amb la degustació d'un dels famosos garrís segovians en llocs com el Restaurant José María o el Mesón de Cándido.
No seria fins al 1988 quan es descobriria, gairebé per accident, el bell teatre romà de Cartagena. Construït fa més de 2.000 anys, tenia capacitat per uns 7.000 espectadors i va estar en ús fins al segle III.
Aquesta troballa reafirma la importància de Cartago Nova per als romans, després de ser arrabassada als cartaginesos, que l'havien anomenat Qart Hadasht i convertit en la seva capital a Hispània.
Per apreciar tota la grandesa i història d'aquest teatre, el millor és visitar el Museu del Teatre Romà de Cartagena.
Amfiteatre romà de Cartagena
El llegat romà no és només present al cor de les ciutats actuals. És el cas de la comarca lleonesa de El Bierzo, on l'exuberant paisatge de Las Médulas – Patrimoni de la Humanitat – sembla haver oblidat que fa dos mil·lennis allà van existir mines d'or explotades pels romans.
Durant dos segles, desenes de milers d'homes van treballar en dures condicions per extreure el preat metall. Després del seu abandonament, al segle III, la vegetació autòctona va tornar a medrar sobre els tossals i talls de pedra vermellosa, com la sang que brolla de les ferides provocades a les muntanyes.
Avui dia, roures, alzines, carrasques i castanyers, entre moltes altres espècies florals, serveixen d'hàbitat a un gran nombre de aus, senglars, cabirols i gats montesos. La millor manera de gaudir d'aquest preciós entorn natural és caminant pels seus rutes senderistes.
Pocs llocs d'Espanya aglutinen tant – i tan valuós i ben conservat – patrimoni romà com Tarragona.
La antiga Tàrraco va ser capital de la província romana Hispània Citerior o Hispània Tarraconensis. Va ser la base, per exemple, de les campanyes que durant la Segona Guerra Púnica va dirigir el magistral general i cònsol Publi Corneli Escipió ´L´Africà´. I és que la poderosa nissaga romana dels Escipions és molt present a l'actual Tarragona.
Fa dos mil·lennis, a Las Médulas, van existir mines d'or explotades pels romans
El monument sepulcral de la Torre dels Escipions - juntament amb l'aqüeducte, l'Arc de Barà i la vila dels Munts - es troba als afores de la ciutat. Al centre urbà, l'amfiteatre, el circ, les muralles, les necròpolis romana i paleocristiana, i els vestigis del fòrum, acaparen la mirada de locals i turistes a parts iguals.
La millor manera d'endinsar-te en profunditat en la història romana tarragonina és visitant el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona.
I per a qui vulgui descansar una mica de l'aclaparador pes de la història, res com divertir-se a l´espectacular parc d´atraccions de PortAventura , situat a menys de 13 quilòmetres del centre de Tarragona.
Poc podia suposar l'emperador August al segle I a. de C. que la muralla que envoltava la urbs romana de Lucus Augusti – fundada en honor seu per Paulo Fabio Máximo – acabaria sent, l'any 2000, declarada Patrimoni de la Humanitat per les Unesco, en ser l'única muralla romana de grans dimensions que es conserva totalment.
Una mica més de 2 quilòmetres de fortalesa que poden ser recorreguts a peu. A més, presenta 71 torres i 10 portes que donen accés a diferents punts de Lugo. Caminar sobre aquesta històrica pedra fa que el viatger es vegi transportat amb un petit esforç imaginatiu a l'època de l'Imperi romà.
Lugo té l'única muralla romana de grans dimensions que es conserva totalment
Res com una rica empanada gallega, farcida de bacallà, per tornar a la realitat. Millor encara si ve acompanyada de un plat de lacó trufat amb ou filat i un bon vi de la Ribeira Sacra.
A uns quilòmetres del centre de Sevilla, a la localitat de Santiponce, les ruïnes d'Itàlica són el vestigi d'una urbs que va fer construir, al any 206 a. de C., el general Publi Corneli Escipió l'Africà per donar descans a les seves tropes després d'aconseguir una important victòria sobre els cartaginesos a la batalla d'Ilipa.
Es diu d'Itàlica que va ser la primera urbs romana fundada a Hispània.
Tot i que l'aqüeducte, les termes i el magnífic amfiteatre –amb capacitat per a unes 25.000 persones– són espectaculars, per a molts el llegat més bell que els romans van deixar a Itàlica són els mosaics que decoraven les parets i terres de les domus de les famílies romanes més acabalades.
Itàlica va experimentar un llarg període d'esplendor que acabaria amb l'inici del declivi de l'imperi. Aquí van néixer figures tan importants com els emperadors Trajà i Adrià.
Per a molts el llegat més bell que els romans van deixar a Itàlica són els mosaics
Una mica més de dos mil·lennis després, altres personatges poderosos d'un altre món dirimirien a Itàlica, sota l'atenta mirada d'un enorme drac, la sort dels Set Regnes a la popular sèrie televisiva Joc de Trons.
També són molt bonics els mosaics que encara es poden contemplar en alguns llocs de l'antiga Emerita Augusta. Tot i això, la peça clau del llegat romà de Mèrida és l'impressionant teatre, del segle I aC de C. i un dels més ben conservats del món.
Encara avui, l´acústica de l´escenari del Teatre de Mèrida deixa meravellats els artistes que tenen la fortuna d'actuar-hi.
Mèrida va ser una de les urbs més importants de la província romana de Lusitania i, com la resta d'Extremadura, posseeix un ampli i important llegat romà, comptant amb, a més dels esmentats mosaics i el teatre, el pont i arc de Trajà, un circ, el temple de Diana, l'Aqüeducte dels Miracles i la Casa del Mitreo, un habitatge patrícia del segle II.
Saragossa, Sagunt, la magnífica Empúries, Palència o Sòria són altres llocs d'Espanya on se sent el poder d'aquesta antiga civilització que va dominar el món conegut durant llargs segles. I és que no sempre cal anar a Roma per conèixer els romans.
L'impressionant teatre de Mèrida és un dels més ben conservats del món