'Logroño als seus bars', un llibre de Jorge Alacid.
Tot va començar en un bloc al Diari La Rioja , bé en realitat la història del periodista Jorge Alacid amb els bars de Logronyo comença molt abans, quan era petit quan observava curiós les tertúlies del seu pare amb els seus camarades a la cafeteria** La Granja**. Per descomptat, aquell nen que no arribava a la barra no hi participava però sí que va aprendre grans lliçons, com que els bars són tot un univers , que ell aniria desgranant a poc a poc al llarg de la seva vida.
‘Logroño als seus bars’ va començar a tenir diverses entrades setmanals i amb el temps Jorge va pensar a escriure un llibre, que ara publica de la mà de l'editorial Pepetes de Carbassa.
“El llibre es pot dir que neix sol, com un procés de decantació natural a partir del bloc, però seria insiner: darrere d'aquestes gairebé 300 pàgines hi ha un afany , no només personal, sinó també editorial, substanciat en l'eliminació de les entrades que pitjor es conservaven o que havien perdut la vigència. Sobreviuen les que s'ho mereixen, en pla darwinià: aquelles que més aporten a una certa idea de conjunt i contribueixen a consolidar el que en realitat és 'Logroño als seus bars':** un itinerari sentimental**,** una experiència personal però també compartida**.** Una celebració de la vida**”, subratlla Jorge a Traveler.es.
El llibre va acompanyat de les meravelloses imatges del fotoperiodista logronyès Alfredo Iglesias.
I ningú com ell per descriure'l. ‘Logroño als seus bars’ és un recorregut per alguns dels més coneguts de la ciutat , no falten la història del Jubera i les seves patates braves, o del Soriano i la família que va fer famosos els seus champis a tot Espanya, o el bar Achuri , es creu que va ser el primer bar a obrir al carrer Laurel.
I també és un camí nostàlgic, com ell assenyala, pel “cementiri dels bars oblidats”, que n'hi ha i molts a la ciutat. Tot i que, tal com ens explica, no trobarem una guia gastronòmica, sinó històries de les barres de confiança.
“A mesura que avançava en la recopilació d'articles, ho vaig començar a veure més com un llibre sobre Logronyo , una mena de biografia de la ciutat a partir de finals dels anys 60. Però quan va concloure l'edició i el llibre va adoptar ja aquest format definitiu, vaig pensar que en realitat era una experiència tan compartida per diferents generacions de qualsevol punt del país que el context geogràfic o històric gairebé no importava res”.
Cafè Modern, Logronyo.
Això sí, quan el va escriure res feia presagiar que aquest cementiri de bars es cobraria més noms a causa d'una pandèmia. Una situació que no només ha afectat el carrer més famós d'Espanya sinó moltes més.
“La situació dels bars de Logronyo és tan trista com ho és l'estat global del sector hoteler, l'oci o la vida ciutadana general a qualsevol punt d'Espanya. De fet, com que explico al pròleg, vaig decidir acabar amb el bloc el dia que, acabat de superar el confinament, vaig sortir a passejar pels carrers de Logronyo i no els vaig reconèixer. Tampoc em vaig reconèixer a mi mateix”, afegeix.
Va tancar el seu bloc i va deixar que les pàgines del seu llibre parlessin per sempre . “Penso de veritat que on primer es notarà que hem superat aquesta crisi serà als bars: tindrem tantes ganes d'oblidar el que ha passat, que hi tornarem per fer allò de sempre, celebrar la vida. I socialitzar”.
Sí, Jorge com molts de nosaltres és un nostàlgic, que no malenconiós. “ Els meus preferits són en cert sentit els que ja no existeixen , perquè t'obliguen a exercitar la teva memòria perquè almenys en ella sí que sobrevisquin. I en efecte Logronyo, com tantes altres ciutats, ha anat enterrant incomprensiblement una sèrie de bars memorables que no han estat substituïts per altres millors. L'avantatge de la nostàlgia és que et permet sentir-te client, acollit hospitalàriament, tant pels que tens a l'abast de la mà com per aquells que ja formen part del teu llegat personal, encara que hagin desaparegut. Són igual d'acollidors: només cal tancar els ulls i tornar a ingressar a la barra”.
Bar Tolmay, a la Plaça Sant Bartomeu.
BARS, QUINS LLOCS
'Logroño als seus bars' no és per tant una guia gastronòmica, però ens serveix d'excusa per recórrer la ciutat a les millors barres. Òbviament no ens perdem el carrer Laurel, ni tampoc les seves veïnes com el carrer Sant Agustí, “una feliç excursió, imprescindible per a indígenes i forasters”.
Seguint les recomanacions de Jorge cal completar aquesta ruta a la propera carrer Sant Joan . “L'escena de la República Argentina i rodalies, com el carrer Gil de Gárate, l'entorn del parc Gallarza, els locals de Menéndez Pelayo... I encara que citar només cinc bars em predisposa a guanyar-me la cordial enemistat de la resta, hi van: El Soldat de Tudelilla, Barri Bar, Cafè Bretón, Eivissa i el Sebas . Entre altres factors, per qüestions sentimentals, molt personals”, gosa Jorge.
Encara ens regala algun detall interessant més.** Sabem que a Logronyo s'estila que cada bar tingui una tapa. Alguna de poc coneguda però interessant?** El mestre diu sí. “Està l'Achuri, amb els seus llaminers alls. O la careta de la Tavina, l'amanida del Soldat de Tudelilla, l'orella de la Taverna de Baco, l'entrepà de calamars amb allioli del Torres. O els entrepans de sardina amb bitxo del Gil. Sense oblidar els suculents morros de l'Amsterdam”.
I per acabar una mica optimista, que ens cal. “M'agrada pensar que busquem al bar el contrari del que tantes vegades ens ofereix la vida, sovint una vall de llàgrimes: al bar, per contra, anem predisposats a gaudir-ne. I això explica la raó del seu èxit”.
'Logroño als seus bars', un llibre de Jorge Alacid.