Nuria Renom, sommelier de Bar Brutal
Només cal treure el cap a (gairebé) qualsevol visita guiada de gairebé qualsevol celler per entendre les raons del desastre: el món del vi és un conyàs. Elitista, snob, pedant i el més preocupant —profundament avorrit. Els grans cellers parlen d'arquitectes, marquesos i grans pagaments d'Espanya, però pràcticament mai de les persones que hi ha darrere . I precisament aquest és el gran canvi.
Els vins sense maquillatge. Segons l'Associació de Productors de Vins Naturals, el vi natural és el vi obtingut amb el mínim d'intervenció possible sense afegir ni treure res a aquest raïm, tant en el cultiu de la vinya com en el procés d'elaboració al celler.
La “moda” (em nego a dir-ho així, perquè és molt més que això) dels vins sense maquillatge ja no és una extravagància de quatre bojos: és una meravellosa realitat que creix i creix, que està teixint una petita comunitat de persones cabals, sensibles i profundes.
Homes i dones que estimen la terra, el sòl i la vida que batega després de cada ‘suc de raïm embotellat’ com Laura Lorenzo de Daterra Viticultors, Carles Alonso de Carriel dels Vilars, Manuel Valenzuela de Barranc Fosc, Fabio Bartolomei de Vins Ambiz o Monste Molla de Mas Molla, una de les nostres _ Dones més influents del planeta gastronomia _.
Persones. Tres persones fonamentals són les culpables, en part, del meu amor per aquests “vins de veritat”: Fernando Angulo d'Alba Viticultors, Joan Gómez Pallarès -autor de Vins naturals d'Espanya; Plaer autèntic i agricultura sostenible a la copa (RBA Libros, 2013) i Mariano Tavernes de Cellers Cova.
Imprescindible també ha estat el documental Fermentació Espontània (ho podeu veure a Filmin) dirigit per Clara Isamat i que forma part del projecte basat en el llibre Arrels del vi natural, un any a la vinya (Sd. Edicions 2016) escrit per ella mateixa. De nou persones: el retrat d'onze productors de vi natural del país acompanyats de veus afins com la de Pitu Roca del Celler de Can Roca o Guillermo Cruz de Mugaritz.
BARS, QUINS LLOCS: O MILLOR, "BAR À VINS"
Si alguna cosa tinc clara és que els vins que sobreviuran són els ‘ vins per beure ’; no per estudiar, col·leccionar o vanagloriar-se: per beure. I en aquest punts els bars, les tavernes i els restorans han de ser el braç armat d'aquesta sacsejada vitivinícola —els bar à vins que ja arrasen a París, Londres o Nova York.
A Espanya cada cop és més fàcil trobar refugi per al assedegat . A Barcelona s'ubica potser la gran institució, el ** Bar Brutal ** _(Barra de Ferro, 1) _ de Joan València de Cuvée 3000 i Stefano Colombo del Xemei) , La Volàtil _(carrer de Muntaner, 6) _ o ** L'Ànima del Vi ** _(Carrer dels Vigatans, 8) _.
A Madrid un dels grans temples del beure a Europa: Angelita _(Reina, 4) _ dels germans Villalón, però també Lavínia amb Juanma Bellver o ** Montia ** _(Calvari, 4; Sant Llorenç de l'Escorial) _ de Daniel Ochoa.
A Sant Sebastià Essència _(Zabaleta Kalea, 42) _ de Dani Corman , a Girona La Plaça del Vi 7 de Roger Viusà , a Pontevedra Bagos _(Michelena, 20) _, a Girona Mon Oncle _(Carrer dels Mercaders, 13) _ ia València L'Alquimista _(carrer de Lluís de Santàngel, 1) _ de Mario Tarroni, Anyora _(carrer d'en Vicent Gallart, 15) _ de Nicola Sacchetta i El Celler del Tossal _(carrer de Quart, 2) _ de Luca Bernasconi i Michele Gallana . I a Santander, Celler Cigaleña (carrer Daoiz i Velarde, 19) .
Persones.
I vins.
Montse Molla, enòloga de Mas Molla