Platja de Xagó
Platges n'hi ha moltes, però no tantes reuneixen les condicions per practicar surf. La forma de la trencadora, el fons sobre el qual trenca l'onada, les marees i vents predominants a la zona…
Les onades són capritxoses, i depenen de molts factors per mostrar adequades per surfejar. Per aquesta raó, les platges on sempre hi ha onades són de sobres conegudes, ia ningú el sorprendria trobar entre aquestes línies els noms de Som, Salines, Zarauz o Raç.
Alhora, aquesta popularitat significa massificació i desvirtuament del surfing, esport que necessita un contacte estret amb la natura, i al qual no li fa cap bé la creixent popularitat que experimenta en els darrers anys.
Per això, a Traveler ens hem fixat en aquelles platges on podràs surfejar sense marabuntes, locals ni perills, envoltades de un entorn idíl·lic que farà del teu bany una immersió a l'essència del surf.
Sant Xurxo
PLATJA DE SANT ANTOLÍ (ASTÚRIES)
Molt a prop de Llanes, el riu Bedó baixa des de les altures dels Pics d'Europa per anar a morir al Cantàbric. A prop de la seva desembocadura hi ha el monestir romànic de Sant Antolín, ia escassos metres, s'obre una platja de sorres blanques els penya-segats de les quals freguen les aigües del mar.
Els fons d'estiu solen proporcionar onades llargues i còmodes a Sant Antolín, ia més, es troba protegida del nord-est, vent que al Cantàbric bufa amb força durant l'estiu, i que pot arruïnar la nostra sessió de surf.
Les millors onades es troben al final i al principi de la platja, on les roques incrustades al fons ordenen la sorra i provoquen l'aparició de bones trencants. Molt a prop també es troba la platja de Torimbia, opció més que desitjable si vols surfejar en solitud envoltat de penya-segats.
Platja de Sant Antolín (Llanes, Astúries)
PLATJA D'USGO (CANTÀBRIA)
La recollida ubicació d'aquest areny situat al municipi de Miengo , a escassos 12 quilòmetres de Santander, el converteix en una opció més que digna els dies en què el mar es troba una mica brau.
Allunyada de les populars trencants de Liencres i Los Bojos, Usgo és ideal per a nens i principiants, ja que la configuració dels seus corrents amb prou feines varia, i es pot arribar al “bec” (zona on s'agafen les onades) sense necessitat d'empassar aigua.
Per si encara teniu dubtes, la Special Surf School (Mogro, Cantàbria) porta impartint classes a Usgo més de quinze anys, i no hi ha ningú com ells per assessorar-vos sobre les condicions, o iniciar-vos en el món del surfing. Després del bany, passeu per L'Estació, a Mogro, i escalfeu els vostres músculs amb el seu famós cuit muntanyenc. Després, no voleu deixar el nord.
Platja d'Usgo (Miengo, Cantàbria)
PLATJA D'ILLARS (CANTÀBRIA)
El surf no es tracta només d'agafar onades: cal conèixer la seva història per aprendre a valorar un esport que va arribar al nostre país a finals dels anys seixanta.
Els pioners amb prou feines tenien referències de com eren les taules, i depenien de les pel·lícules americanes i les revistes estrangeres que, a comptagotes, arribaven a ciutats com Bilbao, Santander, Avilés o la Corunya.
Platja de pioners és, per antonomàsia, Islares, situada a escassos quilòmetres de Castro Urdiales, doncs les seves onades, llargues i manses, són ideals per surfejar amb taules llargues, longboards a l'argot surfer, tals com les que utilitzaven els primers surfistes del nostre país.
El paisatge des de l'aigua és esglaiador, doncs els 489 metres de parets verticals que conformen la Muntanya Candina s'alcen sobre l'oceà, embolicant la desembocadura del riu Agüera, on també hi ha bones onades.
Surfejant a Islares, no només podràs admirar la bellesa de la costa cantàbrica: també surfejareu un tros d'història.
La platja d'Islares, a escassos quilòmetres de Castro Urdiales
PLATJA DE XAGÓ (ASTÚRIES)
Avilés té un encant ocult que ha de ser buscat després de les fàbriques que envolten el nucli històric. El mateix passa amb la costa: cal travessar insulsos polígons industrials i naus mastodòntiques per treure el cap per les aigües del Cantàbric i trobar les seves platges.
Salinas, situada al marge esquerre de la ria d'Avilés, té el dubtós guardó de posseir unes de les onades més saturades d'Espanya, i a l'estiu resulta difícil moure's entre tant braç, taula i aleta.
Només cal creuar la ria, rumb al cap Penyes, i buscar l'extens sorral de Xagó per trobar una mica de pau. Els seus aparcaments, ubicats entre platja i penya-segat, són meca de nombrosos caravaners nacionals i estrangers, que busquen a Xagó el veïnatge d'altres nòmades.
A la nit hi sol haver més ambient que a la mateixa Salinas, però pel que fa al surf, la platja és tan extensa que difícilment trobaràs moltes persones a l'aigua, atesa la quantitat d'onades que ofereixen els seus dos quilòmetres de sorral.
A més, la seva orientació cap a occident, oberta de ple a l'oceà, garanteix surfejar fins i tot els dies més petits: sol dir-se que, si no hi ha onades a Xagó, no hi ha onades a tot el Cantàbric.
Si no hi ha onades a Xagó, no hi ha onades a tot el Cantàbric
PLATJA DE SANT XURX (GALÍCIA)
Les platges de Ferrolterra són de sobres conegudes pels surfistes, ia ningú li resulten desconeguts noms com Pantín, Doniños i Valdoviño. Aquestes tres últimes platges s'emporten el palmell a onades… I en massificació.
Si busquem opcions més tranquil·les, sense problemes d'aparcament i amb onades solitàries, San Xurxo és una opció coneguda però sovint rebutjada pels “màquines del surf”. La raó? Les seves onades són més tranquils que a les veïnes Pantín i Doniños, i difícilment podràs fer-t'hi un bon “tub”.
Tot i això, la resta dels mortals podran trobar el que busquen deixant-se portar per les rompents d'Esmelle, o perdent-se en llargues passejades per les dunes que envolten el sorral de Sant Xurxo.
Després, val la pena acostar-se al restaurant Valverde, abocat a l'arenal de Doniños, i cruspir-se una tapa de raxo regada a Estrella Galicia. El surf no són només onades: el bany continua lluny de la sorra.
Sant Xurxo: més tranquil·la, sense problemes d'aparcament i amb onades solitàries