Han passat 30 anys des que el petit país de Bòsnia i Hercegovina es dessagnés per culpa de la guerra. Una contesa que va acabar amb gairebé cent mil morts i al voltant de dos milions de desplaçats i que va llançar sobre la zona una mitologia fosca. Uns prejudicis negatius que van anar a pitjor pel desconeixement general sobre del lloc i pel seu aïllament Europa occidental.
No obstant això, Bòsnia i Hercegovina no és un grapat d'estereotips mal comptats. Com apunta Condé Nast Traveler Marc Casals, escriptor que fa 15 anys que viu als Balcans i que ara ha publicat La pedra roman (Llibres del K.O.), és un país especial perquè s'hi alternen foscors i subtileses. “També per la gent que hi viu, per la seva combinació de força, delicadesa i sentit de l'humor. Un magnetisme que va més enllà de les paraules”, explica.
Marc Casals fa 15 anys que viu als Balcans i ara publica 'La piedra permanece' (Llibres del KO).
Per intentar reflectir-ho, va ajuntar al llibre 16 històries de persones que van fer una cosa positiva pel país. Unes vides que li serveixen per trencar c on els prejudicis de la zona, ja que creu que és una percepció terrible i injusta. Així, per combatre-la, en lloc d'escriure diatribes contra els estereotips, es va focalitzar a mostrar uns quants bosnians tota la seva humanitat. “Crec que el lector no té cap problema per entendre'ls i empatitzar amb ells, perquè no són fonamentalment diferents, excepte per les tristes circumstàncies històriques que els ha tocat de viure”, explica.
LA HISTÒRIA DE LA GENT CORRENT
A la majoria d'aquestes persones les va conèixer abans de pensar a escriure l'obra, per això no va anar a buscar “personatges ni històries, sinó que simplement en decidir tirar endavant el llibre em vaig començar a plantejar qui podia resultar interessant de per si i, alhora, servir-me com a fil conductor per explicar les particularitats de Bòsnia”, apunta.
Unes vides que tenen totes una cosa en comú: estan partides per la guerra. A totes es pot llegir un abans, un durant i un després del conflicte. “Crec que l‟afirmació es compleix per a tots els protagonistes del llibre. En tots els casos n'hi ha una vida modesta, però estable i amb perspectives de millora, que amb la guerra es trenca de manera dramàtica. Després entra en joc la força d'aquestes persones per reconstruir-se i reencauzar vida en un context disfuncional”.
'La pedra roman', de Marc Casals (Llibres del K.O.).
Una característica que també li serveix per explicar el país des de diferents angles. Com el cultural, l'industrial, el religiós o el de la diversitat. Com a compte, en ser una zona on es va lliurar una guerra, “la seva complexitat històrica, cultural i identitària em semblen fascinants i no només han estat una font de destrucció, sinó també de riquesa. Sense deixar la guerra de banda, volia sortir una mica del monotema i ensenyar aquests altres aspectes de Bòsnia que conec de primera mà i adoro”.
ELS NOMS PROPIS
Encara que li costa decidir-se per una, ja que totes les històries del llibre li són molt properes, Marc Casals creu que la que més li va impactar va ser la de Fazila. Una vida que la tragèdia de Srebrenica va partir per la meitat.
En aquesta ciutat va succeir una de les atrocitats més grans de la guerra que va assolar els Balcans. Allà, el 1995, els serbis de Bòsnia van assassinar unes 8.000 persones de l'ètnia bosnia musulmana. Una massacre que es va produir en una zona que es trobava sota la protecció de 400 cascos blaus neerlandesos. Una altra de les atrocitats que no es poden entendre d?aquesta guerra.
Avui dia, Fazila ha aconseguit tirar endavant i va muntar un quiosc de flors al costat del cementiri. Marc Casals la va conèixer per casualitat, mentre treballava com a intèrpret bosnià i espanyol per a la Comissió Internacional de Persones Desaparegudes.
Dones als carrers de Srebrenica, imatge presa el 1993.
“Des del primer dia em va impressionar per la seva força però, sobretot, per la seva alegria, tenint en compte allò que havia viscut. No havia estat mai a Srebrenica i em va impactar tant que vaig haver de tornar a la setmana següent per assimilar el que havia passat allà i tornar-la a veure. Des de llavors sempre la vaig tenir present i, quan vaig començar a pensar en qui podia protagonitzar els capítols del llibre, vaig tenir clar que Fazila devia ser-hi. Com la resta de personatges, va ser molt generosa deixant-me explicar la seva història.”, explica.
BÒSNIA A L'ACTUALITAT
Com deixa clar al llibre, la població continua intentant deixar enrere el seu passat i els prejudicis que la llasten. Però, encara que “tingui una mala salut de ferro, en els darrers temps les incerteses han empitjorat”.
Així, com si la història s'entestés a ser un bucle infinit, el líder serbobosnià actual Milorad Dodik “està ficat en una escalada secessionista que no se sap com acabarà. A més, des de fa un parell de dècades, els Balcans són un espai geopolític que Rússia utilitza per desestabilitzar la UE i, després de la invasió d'Ucraïna, també un possible lloc de conflicte. No a la mateixa escala, és clar, però la combinació entre el projecte de Dodik i l'antagonisme de Rússia amb Occident pot resultar perillós”.