Anar-te a viure una setmana a un monestir
“Ve vostè a la recerca de silenci i oració? ” és una de les primeres frases a l'altra banda del telèfon quan fas una reserva a la hostatgeria del Monestir del Sant Esperit de la Muntanya , situat a 2.5 km del poble de Gilet, a València . Sempre, és clar, sota un to càlid i acollidor.
Aquí el silenci és clau per a la introspecció , si bé la pregària ja depèn del teu criteri propi: potser necessitis un retir per desconnectar del món , donar un impuls als teus estudis o, simplement, gaudir d'un allotjament tranquil a l'hora de perdre't entre pins o visitar les properes ciutats de Sagunt (9.7 km) i València (33.5 km).
Habitat per monjos franciscans, el Monestir del Sant Esperit va ser construït al segle XV i ha sobreviscut al llarg d'una història marcada per reformes, funcions diverses ( a la Guerra del Francès va ser un hospital ) i fins i tot atacs pirates. Avui, les creences dels hostes queden en un segon pla quan el respecte impera i un retir entén de tants motius com necessitats.
Especialment, després d'un any marcat per tantes raons per allunyar-se i prendre perspectiva.
L'ANOMENEN 'EL FRENAZO'
“Al principi, ‘El Frenazo’ costa”, et diu Amparo, la simpàtica encarregada d'interactuar amb els hostes en arribar a la recepció del monestir . “Els ritmes canvien i no sempre estem acostumats a estar en silenci durant tant de temps”, continua. “Però hi ha molta gent que ho necessita. Aquí vénen persones que busquen espai i certs horaris marcat s, com ara opositors. També hem habilitat una sala amb parquet, ja que de vegades rebem diferents grups orientals que vénen a practicar ioga i meditació. Tothom és benvingut sempre que hi hagi un respecte per la comunitat”.
La hostatgeria del Sant Esperit compte amb diferents habitacions dobles i individuals a preus molt econòmics combinats amb pensió completa. També s'hi inclou accés al bellíssim claustre del monestir, a més d'una capella, sales de reunió, una terrassa a l'aire lliure i, fins i tot, una taperia que obre els caps de setmana per a senderistes que arriben per iniciar una ruta. Però si hi ha un lloc per on aquest monestir destaca és, sens dubte, el menjador annex a la cuina regentada pel Pare Ángel.
Les setmanes abans del confinament, el monestir va habilitar un canal a YouTube per poder retransmetre les misses en directe. Tot i això, el COVID-19 els va obligar a prendre una alternativa inesperada: muntar un canal de cuina . Mesos després, les receptes del Pare Ángel sumarien més de 85.000 subscriptors. L'única font d'ingressos del monestir durant la pandèmia, especialment quan l'hostatgeria només pot habilitar un 30% d'ocupació aquests dies.
“No ens ho esperàvem”, explica el Pare Ángel a Traveler.es després de servir-me un plat d'arròs caldós que, per un moment, em torna a la cuina de la iaia. “ Crec que el motiu d'aquest èxit ha estat la senzillesa . Actualment, la cuina moderna ha pres un rumb diferent i exigeix a la terra més del que pot produir . Aquí aprofitem els aliments que tenim al nostre entorn per crear plats senzills i de tota la vida, des d'un arròs al forn fins a uns cards amb salsa d'ametlles.” La seva especialitat?: “ Els guisats , és clar”.
El resultat d'aquesta filosofia es desplega cada dia a diferents plats ‘de la terreta’ capaços de despertar en tu certa nostàlgia : mongetes amb allets picats, fideuà, peix amb verduretes i, per descomptat, una paella dels diumenges que més que un menjar, sembla una mena de ritual diví.
Aquesta naturalitat es percep en cada plat, en la insistència per repetir sempre que vulguis i un tracte proper que confirma el Pare Àngel com una petita celebritat a Gilet . Com el pilar duna cuina que conforma una de les moltes dimensions dun retir com aquest.
LA TEVA VERSIÓ DEL SILENCI
El primer requisit per a un retir de silenci és, per descomptat, desconnectar el mòbil . Al principi costa, sí, però poc després t'hi vas acostumant a l'absència de salsejos en grups de WhatsApp i notificacions de la crisi sanitària. És un lenta però ferm alliberament . En tot cas, al monestir hi ha wifi i la cobertura pot continuar activa, especialment en aquests temps d'emergència.
El següent pas consisteix a fondre't amb el medi . Si el teu esperit animal és la cabra montesa, el monestir suposa el millor punt de partida per aprofitar els matins i fer una ruta de senderisme: pots pujar fins al Pic de l'Àliga i al Rodeno de la Creu , la panoràmica del monestir del qual et recorda la teva condició de nàufrag en un mar de pins en lloc d'una illa deserta. I parar-te a ensumar el romaní, banyar-se en el silenci tan sols interromput per un cérvol , o compartir alguna filosofada amb un senderista en arribar al cim.
La resta corre del teu compte. A més de poder acudir als diferents esdeveniments religiosos (les litúrgies reuneixen el claustre en una elevació a causa de la crisi sanitària), realitzar rutes o regalar-te un vinet a un poble perdut , hi ha centenars de motius per resetejar: potser siguis opositor o estiguis amb la teva parella gaudint d'uns dies de calma. Que necessitis refrescar les idees , buscar respostes o siguis un escriptor sense temps per continuar aquesta novel·la (jo no sé quants poemes m'han sortit aquests dies).
Aquí l'únic despertador és el so de les campanes i la teva banda sonora les cançons lo-fi que et submergeixin en el teu propi trànsit . O potser el xiuxiueig dels pins mentre ballen amb el llevant, qui sap. Hi ha tantes versions del silenci com dreceres per assolir el teu centre.
Pot ser que en acabar el retir, el silenci t'hagi rebotat amb les veus, o que surtis amb tantes ganes de parlar com per muntar un canal de podcasts. Són els efectes secundaris de “El Frenazo”.
Perquè si aquest any el confinament ens va fer valorar encara més casa nostra i el retorn al poble a l'estiu apreciar aquestes petites coses, un monestir suposa el refugi perfecte per prendre perspectiva i començar de zero . Per comprendre que els llocs no només són llocs, sinó també estats mentals. I si vas més enllà, fins i tot espirituals. Pau i bé!
Sant Esperit de la Muntanya