Els amants de la lectura fa dos anys que esperem la data d'avui. Ni el 2020 ni el 2021 vam poder celebrar el Dia del Llibre com es mereix. És a dir, amb magnificència. Però aquest 23 d'abril, que sembla que la pandèmia ja comença a estar superada, seran moltes les localitats espanyoles que empaperin els seus carrers de llibres i realitzin actes per celebrar aquest dia.
Des de Condé Nast Traveler hem volgut sumar-nos a aquesta festa demanant a sis editorials que ens recomanin els seus llibres preferits. Relacionats amb els viatges, com no podia ser altrament. Aquestes són les 18 propostes.
Nits al circ, d'Angela Carter (Sisè Pis).
LECTURES DE L'EDITORIAL SISÈ PIS
El primer llibre que proposem és Nits al circ, d'Angela Carter (Sisè Pis). Una obra que ens transporta a un exclusiu Sant Petersburg de la mà de Fevvers, acròbata cockney de fama internacional. Els que s'hi acostin s'allotjaran amb el protagonista a l'actual Grand Hotel Europa, descansaran en seients de vellut vermell a les llotges dels millors teatres i soparen creps de caviar, crema agra i carpes en gelatina mentre beuen vodka. També passejaran per la ciutat amb carruatge mentre la neu cau sobre el Neva. A qui no li ve de gust somiar de tant en tant.
La nostra segona proposta és Les mans petites de Marina Sanmartin (Harper Collins), un llibre que ens proposa un Tòquio híbrid i que ens farà voler viatjar fins a la que és considerada una de les ciutats més segures del món tant pels seus moderns racons de llum, com pels seus més ocults i antics racons d'ombra, descrits des de l'estranyesa d'Olivia Galván , la protagonista d'aquesta novel·la.
Finalment, recomanem Els nois de la meva joventut de Jo Ann Beard (La Nina Infinita). Una narració autobiogràfica que ens fa viatjar a un desconegut Mig Oest americà i als seus interminables camps de blat de moro. Un llibre que també ens fa transportarà al passat, aquest país estranger segons el cèlebre adagi, a la infància, a l'adolescència i a la maduresa que l'autora evoca amb una gràcia i un poder sorprenents.
L'arbre d'aigua, de Tonino Guerra (Pepitas de Carabassa).
LECTURES DE L'EDITORIAL PEPETES DE CARBASSA
Des de Pepitas volem recomanar tres llibres que ens han fet viatjar realment i metafòricament a un país que no necessita carta de presentació: Itàlia. Comencem transportant-nos per la Valmarecchia, aquest paradís que travessa les regions d'Emília Romanya i Las Marcas amb L'arbre d'aigua, de Tonino Guerra ( (Pepites de Carbassa), creador d'inoblidables escenaris de pel·lícules com Amarcord, Crist es va aturar a Éboli o Nostalgia.
En aquestes pàgines plenes de poesia i escrites originalment en dialecte romaní, el que probablement fos el millor guionista del segle XX torna al seu poble natal a l'ocàs de la seva vida per començar de zero lluny de les «ungles» de la gran ciutat i per fer-nos partícips de la senzilla vida quotidiana dels seus habitants, per compartir amb nosaltres les creences, els costums i els somnis.
Continuem explorant la bota amb l'escriptor asturià Manuel Astur, que a L'aurora quan sorgeix (Penya) se suma a la llarga tradició d'escriptors que van documentar les seves travesses per el bel paese usant l'escriptura com a mitjà per reflexionar sobre els grans temes —la vida, la mort, l'amor—, bussejar a les arrels i celebrar el present. De Ligúria a Sicília passant per la Toscana, Umbria, el Lazio o Campània, aquest llibre -barreja d'assaig, diari de viatge i poemari- és el perfecte acompanyant per descobrir allò que l'ull normalment no veu.
I finalitzem el nostre periple amb La felicitat del llop, de Paolo Cognetti (Literatura Random House) , una bella novel·la que ens porta als Dolomites , una regió relativament poc coneguda i idiosincràtica per la seva proximitat a Àustria i Eslovènia, i una de les joies dels Alps. Un text poblat de personatges inoblidables, especialment el de l'exllenyador Santorso, que exalça les virtuts de la zona com a refugi i catarsi, com a lloc on trobar la pau, i una oda al treball físic ia la disciplina que la vida a alta muntanya exigeix.
Nevada, de Claire Vaye Watkins (Males Terres).
LECTURES DE L'EDITORIAL MALES TERRES
Comencem les nostres tres recomanacions amb Nevada, de Clara Vaye Watkins (Males Terres). Un llibre que va ser el debut de l'autora i que ja és una obra de culte de la literatura recent. Watkins —que amb prou feines havia entrat la vintena quan ho va escriure— broda tots els registres en aquests relats ambientats a l'estat de Nevada, des de l'autobiografia i el relat epistolar fins a una nouvelle sobre la febre de l'or.
De Nevada volem a la Califòrnia dels setanta de la mà de Richard Brautigan i El general confederat del Big Sud (Blackie Books). Aquest llibre, el primer publicat per l'autor, és un buddy book en aquest territori mitològic de la cultura nord-americana. Brautigan està sota control, si ho comparem amb el que ha de venir, encara que això no impedeix que la novel·la estigui protagonitzada per escriptors a les planes, granotes, milionaris psicòtics i caimans.
Tanquem les recomanacions amb 2666, de Roberto Bolaño (Random House). Una novel·la total que transcendeix qualsevol territori. Les cinc parts de què està composta l'obra són un recorregut apassionant per tot el segle passat. Hem triat aquest llibre però podríem haver escollit qualsevol altre de Bolaño. És impossible llegir les seves novel·les i no sentir l'impuls visceral d'escriure, viatjar i viure que tenen els seus personatges.
Juncal, de Jaume d'Armiñán (Fulgenci Pimentel).
LECTURES D'ALBERTO GARCÍA MARCOS, DE L'EDITORIAL FULGENCI PIMENTEL
Pels qui som del nord d'Espanya, Andalusia sempre ha tingut una màgia i un misteri molt peculiars. Juncal, de Jaume d'Armiñán (Fulgenci Pimentel) em sembla una carta d'amor a aquesta comunitat autònoma, a la seva gent. Un llibre, a priori, sobre bous, però que en última instància parla sobre els seus ciutadans (els més humils, sobretot), sobre el seu llenguatge i tradicions únics, sobre un paisatge humà que, malgrat que segurament hagi canviat força les últimes dècades, segueix arrelat en l'inconscient col·lectiu i, afortunadament, es resisteix a desaparèixer.
Últimament, amb pocs llibres m'he sentit transportat amb tanta precisió a un espai concret com amb Les lleis de l'ascensió, de Céline Curiol (Errata Naturae/Perifèrica; trad. de Regina López Muñoz). Les prop de 1.000 pàgines d'aquest monument literari, narrades des del punt de vista de sis personatges dispars però les vides del qual s'entrecreuen, són també un detallat mapa (geogràfic i emocional) del parisenc barri de Belleville, un dels més multiculturals i plens de vida de la ciutat. Tant és així que aquest any hi passaré les vacances d'estiu.
M'ha impressionat L'aurora quan sorgeix, de Manuel Astur (Pessegat), un «llibre de viatge» (no «de viatges») on l'autor recorre Itàlia mentre recorre el seu propi interior i intenta assumir el dol per la mort del seu pare. Llegint-lo, i encara que les anècdotes sobre el viatge i les localitats visitades són mínimes, he tingut la sensació de trobar-me en una Itàlia de fa molts i molts segles, quan els déus encara caminaven entre nosaltres. La gran literatura i la poesia, finament destil·lades, poblen totes i cadascuna de les pàgines del llibre.
Els noms imparells, d'Álex Chico (Candaya).
LECTURES DE LA EDITORIAL CANDAYA
La novel·la Els noms imparells, d'Álex Chico (Candaya) comença el seu viatge al Poble Sec, al número 4 del carrer Bòbila, on hi ha la seu de la nostra editorial. Des d'aquí, Álex Chico traça un mapa que ens porta primer a Vallcarca, barri suburbial al nord de Barcelona que és el punt de fugida per a la ruta del narrador.
Segueix fins a la Ciutat de Mèxic, on es troba amb l'entorn dels poetes infrarealistes mentre segueix la figura del poeta desaparegut Darío Galicia, qui viatjarà al nord-oest de Mèxic en el context dels moviments estudiantils. Després d'això, fa el salt fins al París dels anys vuitanta, on es trobarà amb l'escriptor argentí Néstor Sánchez, amb qui recorre la ciutat com un laberint. Els noms imparells és un viatge entre països i ciutats, però també és un viatge pels secrets de la identitat, de la creació i de la soledat.
Museu animal, de Carlos Fonseca (Anagrama).
A Museu animal (Anagrama), Carlos Fonseca ens presenta una història de desarrelaments constants. Partim ja des de les primeres pàgines amb un narrador migrant i seguim els seus passos a una empresa embogida, en companyia d'una excèntrica dissenyadora de modes la història familiar del qual des d'Israel fins als Estats Units i des d'allà fins a l'Amazònia, el Carib, els projectes accidentats de societats utòpiques als anys seixanta i setanta. Un viatge també per espais en aparença tancats que marquen els personatges: museus, galeries, complexos edificis que són com a laberints i obres d'art impossibles.
Tanquem les recomanacions amb Autobiografia del cotó, de Cristina Rivera Garza (Random House). L'escriptora mexicana hi fa un viatge gairebé geològic en què recorre no només el passat familiar, sinó el passat dels pobles abandonats al nord-est mexicà, copejats per la violència, la calor i la pobresa.
Seguint el camí dels avis camperols, l'autora rastreja, gairebé com en un procés arqueològic, les arrels de la història familiar i de la història social i cultural de les regions de cultiu de cotó a la frontera entre Mèxic i els Estats Units, a la costa del Golf. Així, transita també els processos migratoris de la família i els seus, anys després.
Anglaterra salvatge, del naturalista britànic Richard Jefferies (Aristes Martínez).
LECTURES DE LA EDITORIAL ARISTES MARTÍNEZ
La nostra primera recomanació és Anglaterra salvatge, del naturalista britànic Richard Jefferies (Aristes Martínez). Després d'un misteriós cataclisme, la Gran Bretanya queda despoblada i en perdre's el domini sobre la naturalesa que permetia la tecnologia, aquesta s'imposa. Viatgem amb el seu protagonista per una Anglaterra preindustrial de boscos impenetrables, tempestes brutals i bèsties salvatges.
A Desert sonor (Sisè Pis), l'autora Valeria Luiselli realitza un viatge amb cotxe des de Nova York fins a Arizona en què ens porta de la mà per un paisatge geogràfic d'horitzós desèrtics i motels de carreteres, però també per un paisatge sonor i polític inoblidable.
El darrer llibre que volem recomanar per viatjar és Arsène Schrauwen, d'Oliver Schrauwen (Fulgenci Pimentel). Una obra que narra l'odissea de l'avi de l'escriptor a les acaballes de l'Imperi colonial belga. Un títol que recomanem perquè tot viatge implica una transformació i un altre trajecte: cap a l'interior.