Les pel·lícules de por ens fan tremolar, clavar-nos les ungles als braços, cridar, suar. Aquest ventall d'emocions, difícilment evocat per cap altre gènere, és al cor de la fascinació que ens causen. Però, a més, les millors cintes de por influeixen enormement en la cultura, arribant a fer que els seus monstres es colin en els nostres somnis (o, més ben dit, als nostres malsons).
Precisament aquestes criatures convertides en icones reconeixibles en pràcticament qualsevol racó del planeta són els que formen l'esquelet de Quan neixen els monstres (Lunwerg, 2022). El volum, escrit pel periodista especialitzat en cinema Alberto Gil , recull 25 films llegendaris, cadascun acompanyat per una extraordinària interpretació il·lustrada del reconegut dibuixant Fernando Vicente.
“Hem fet una selecció de pel·lícules de terror molt conegudes , cobrint un ventall molt variat de temes, arquetips, orígens i moments diversos de la seva estrena”, explica l'autor a Traveler.
“La primera pel·lícula és El gabinet del doctor Caligari, del 1920, i l'última és Sleepy Hollow, del 1999. En gairebé un segle, hi ha hagut clàssics del gènere (El doctor Frankenstein, La mòmia, L'home llop…); pel·lícules de terror psicològic, com Psicosi; històries de zombis (La nit dels morts vivents), distòpies (La taronja mecànica i 1984); possessions diabòliques (L'exorcista); animals perillosos (Tauró); amenaces extraterrestres (Alien, La Cosa), psicòpates emmascarats (La matança de Texas) i trames inclassificables, però molt inquietants, com La resplendor o El sisè sentit. Totes apunten cap a una faceta de la por, i tenen la particularitat d'haver deixat alguna empremta universal, reconeixible i duradora”.
Potser per això, els tentacles d'aquesta mena d'antologia no arriben al segle XXI, ja que no sembla que hi hagi prou distància temporal per discernir quins treballs es convertiran en llegendaris, quins trobaran el seu lloc a la fascinant història del cinema de terror.
TOT PER LA POR
“M'impressiona molt la passió i el lliurament que han posat alguns intèrprets a les seves feines. Lon Chaney, Boris Karloff i Robert Englund (Freddy Krueger), per exemple, es van sotmetre a sessions diàries de maquillatge de fins a quatre hores per encarnar els seus personatges”, recorda Gil.
“I el doblatge de Linda Blair, la nena a L'exorcista, va suposar per a l'actriu Mercedes McCambridge forçar la gola fumant, menjant ous crus i bevent whisky, una mica doblement perillós perquè havia tingut problemes amb l'alcohol. Fins i tot va arribar a lligar-se un drap al coll per aconseguir aquesta veu inhumana que va fer tan convincent la interpretació de la noia posseïda pel diable”, afegeix.
Veure fotos: Les millors sèries i pel·lícules per celebrar Halloween
Aquest esperit de lliurament total -que tan bé va reflectir Tim Burton a Ed Wood- per aconseguir recrear amb convicció les atmosferes més horripilants possibles és només un dels aspectes que recull i plasma amb concisió i atractiu Gil a Quan neixen els monstres.
L'autor també investiga sobre l'origen d'aquests films -la història real d'un assassí en sèrie, un episodi històric, una troballa científica, una creença mitològica, un edifici maleït...-, sobre les seves influències artístiques, sobre el llegat cultural i sobre les peripècies, misterioses i cruentes moltes vegades, que van patir alguns dels rodatges. Són aquestes les que han contribuït a engrandir, encara més, l'aura fosca d'aquestes pel·lícules úniques.
LES 10 PEL·LÍCULES DE POR QUE HAS DE VEURE
“No deixarà de ser una selecció subjectiva, però aquí en van els meus deu”, anuncia Gil quan li demanem que ens ofereixi una llista de aquestes cintes de terror que qualsevol amant del cinema, i de l'adrenalina, hauria de veure abans de morir:
- El gabinet del doctor Caligari
- El doctor Frankenstein
- Doctor Jekill i Mr. Hyde (a la versió de Rouben Mamoulian)
- Psicosi
- La llavor del diable
- L'exorcista
- Alien
- La resplendor
- La Cosa
- El silenci dels bens
Totes elles, i moltes més, formen part de la bíblia dels mites del cinema de terror Quan neixen els monstres. Quantes et queden per gaudir?
