Si no et muntes en un avió el 2019...
No viatjar amb avió durant 2019. Aquesta és la proposta de les sueques Maja Rosen i Lotta Hammar, a la qual ja s'han adherit unes 7.800 persones -gairebé tots, compatriotes seus- a través de Facebook , mentre que unes 3.700 s'han mostrat interessades i unes 1.000 més s'han afegit a través del web westayontheground.org .
“Flight-free 2019 és una campanya en què les persones prometen romandre a terra durant el proper any, sempre que aconseguim que 100.000 suecs en total es comprometin a fer el mateix. D'aquesta manera, podrem fer un gran canvi pel clima junts. També és una forma de demostrar-nos entre nosaltres, així com a els nostres líders polítics, que molts estem disposats a fer el que calgui per salvar el clima”, ens explica Rosen.
Ella ja fa deu anys que no puja a un avió, precisament, per no fer malbé més el planeta. Des de llavors, diu haver estat “lluitant” per saber què dir als seus coneguts quan li parlen sobre els seus propers viatges amb avió.
“D'una banda, no vols ser una esgarriacries, però, al mateix temps, estem enmig d'una greu crisi climàtica. Crec que molta gent estaria disposada a renunciar a volar si sabessin com de greu és la situació i quant afecta al clima el volar; molts no en són conscients”, explica. “També crec que, els que sí que ho saben, no pensen que suposarà gaire diferència que renunciïn a volar, ja que tothom està volant més que mai. Però si som molts els que prenem aquesta decisió, sí que hi haurà una gran diferència”.
T'imagines passar deu anys sense volar...?
Segons la Associació Internacional de Transport Aeri (IATA) , més de quatre bilions de persones van volar al llarg de l?any passat. Amb tot això, l'aviació va suposar tot just el 2% d'emissions globals de CO2. Tot i això, segons l'estudi _ The Illusion of Green Flying _, de l'ONG europea Finance and Trade Watch , si tinguéssim en compte totes les emissions de gas d'efecte hivernacle de la indústria -extracció del carburant, fabricació de maquinària, construcció d'aeroports, etc-, arribaríem al 5%.
“Per cada tona de CO2 emès, tres metres quadrats de casquet polar àrtic es fonen”, alerten. Així, per exemple, en un vol d'anada i tornada de Viena a les Illes Canàries, es deshilarien, aproximadament, 4,5 metres quadrats de casquet polar. O, dit altrament: si l'aviació fos un país, contaminaria tant com França.
Un altre aspecte preocupant és l'imparable creixement dels rangs de contaminació de la indústria, ja que del 1990 al 2010, les emissions globals de CO2 mundials van augmentar un 25%, mentre que les degudes a l'aviació ho van fer un 70%, segons dades de l'informe . A aquest ritme, sembla que els gasos amb efecte d'hivernacle emesos pels avions s'hauran multiplicat per vuit el 2050 , i representaran el 20% de les emissions globals.
Sembla que els esforços per no contaminar no són suficients...
Tot i això, sembla que organitzacions com la ja esmentada IATA han pres cartes en l'assumpte. Així, a la seva web sobre aviació i canvi climàtic , en què admet assumptes espinosos -com que les emissions de NOx i vapor d'aigua puguin tenir un efecte nociu multiplicador a altituds més grans-, afirma que, tot i que el nombre de passatgers creixi una mitjana del 5% cada any, l'aviació ha aconseguit que l'increment de les seves emissions només sumi al voltant del 3% per període gràcies a la inversió en noves tecnologies i ladquisició de pràctiques més sostenibles.
Tot i això, res d'això sembla convèncer els que fan l'estudi, ni Rosen i Hammar. “La crisi climàtica és aguda, i si no comencem a reduir les emissions en els propers dos anys, almenys, a la meitat, molts llocs del món seran inhabitables en 20 anys. Per això, les persones que estimen viatjar haurien de, definitivament, fer tot el possible per reduir-les”, expliquen.
Així, la promesa de no agafar un avió durant el proper any s'hauria de veure, segons ella, com “ una oportunitat per explorar llocs on potser no hagis estat abans , i intentar viatjar amb tren” -millor que amb cotxe, encara que, segons la seva opinió, fer-ho per carretera seria menys contaminant que volar si es conduís amb tots els seients ocupats-. “Per exemple, molts suecs viatgen a Tailàndia de vacances en lloc de gaudir de les belles platges a les quals es pot arribar amb tren més a prop de casa”, afirma.
Viatjar amb tren és molt més respectuós amb l'entorn
I afegeix: “Moltes de les persones amb qui he parlat que han pres la decisió de no volar diuen que ara aprecien molt més el que realment poden fer sense malmetre el clima, i que n'han tingut moltes experiències i trobades emocionants que s'haurien perdut si volessin ”. Però serà suficient per al medi ambient abstenir-se de volar només durant un any, com proposen Rosen i Hammar? “Les investigacions han demostrat que posar-se un compromís a curt termini augmenta les possibilitats d‟un canvi de comportament a més llarg termini”, ens contesten.
“Crec que, un cop has passat un any sense volar, hi comences a pensar d'una manera diferent i t'adones de l'impacte climàtic que té. Em sembla que la majoria de les persones que han signat s'ho pensaran dues vegades abans de volar innecessàriament en el futur. De fet, molts dels que s'hi han inscrit ens han dit que han començat a pensar en el clima d'una manera diferent, i que també intenten viure d'una manera més amable amb l'entorn, així que aquesta és una manera de despertar la gent i de començar a actuar per salvar el clima”.
Ara com ara, la seva campanya, que va començar el gener d'aquest any -tot i que s'ha vist impulsada realment des d'agost, després de la fi de la baixa maternal de totes dues- és lluny d'aconseguir els 100.000 adscrits que es van proposar en un primer moment i que farien vàlida l'acció, ja que tenen fins al final d'aquest any per aconseguir-ho. Tot i això, aquestes dues mares no cessen en el seu afany per conscienciar: aviat trauran un vídeo, volen portar la seva proposta a altres països -per deixar de volar el 2020- i fins i tot pensen que, abans del 31 d'aquest mes, les firmes registraran una pujada en forma de propòsits d'any nou. Serà un dels teus?
Un sacrifici ara perquè els nostres fills puguin volar en el futur